Aixot I Bagratuní

Aixot I Bagratuní (en armeni Աշոտ Բ Բագրատունի) va ser un príncep d'Armènia de la família dels Bagràtides. Va ser nomenat governador d'Armènia pel califa, i va regnar des de l'any 685 fins al 688, any en què va morir.

Infotaula de personaAixot I Bagratuní
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort688 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (685 (Gregorià)–689 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsSembat Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
ParesSembat II Bagratuní Modifica el valor a Wikidata  i (?) Arxakuní Modifica el valor a Wikidata
GermansVaraz-Tirots III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del rei d'Armènia i drungari Sembat II Bagratuní. L'any 681, el príncep Grigor Mamikonian es va revoltar aprofitant les guerres civils que hi havia al califat. Però els khàzars el van vèncer i matar l'any 685. El califa va decidir canviar de dinastia a Armènia i va instal·lar al tron a Aixot I Bagratuní.[1]

La seva primera tasca va ser expulsar als khàzars que estaven saquejant Armènia. Després va construir a la seva residència a Dariunq (avui Doğubayazıt), la catedral d'Amenaperkitx ("Salvador de tots els homes"). Cap a l'any 687 o 689 l'emperador Justinià II va enviar un exèrcit dirigit pel general Lleonci, que va imposar la sobirania romana d'Orient. Les seves tropes es van comportar com ocupants saquejant i destruint. Els àrabs, per expulsar als romans d'Orient, van enviar un exèrcit pel sud-est, que també van cometre tota classe d'abusos. Aixot va marxar contra ells i els va derrotar (690) però quan estaven recollint el botí els àrabs van retornar i el van vèncer. El rei Aixot va ser ferit greument, i va morir de tornada a la seva residència.

El va succeir Nersès Kamsarakan, nomenat pels romans d'Orient. Aixot va deixar almenys un fill, Sembat, que és esmentat com a nakharar l'any 705. La direcció de la família va passar no obstant a la branca del seu (probable) germà Varaz-Tirots III Bagratuní.[2]

ReferènciesModifica

  1. Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 307-308. 
  2. Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs: les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: De Boccard, 2007, p. 333-334. ISBN 9782701802268. 

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs.