Obre el menú principal

Arbre de l'amor

espècie de planta

L'arbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és l'espècie europea del gènere Cercis.[2] És originari de les regions mediterrànies. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor.

Infotaula d'ésser viuArbre de l'amor
Cercis siliquastrum
Cercis siliquastrum spring.jpg
Arbre de l'amor a la Primavera.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 19375494
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuCercideae
GènereCercis
EspècieCercis siliquastrum
L.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Siliquastrum orbicularis Moench[1]
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El més espectacular d'aquest arbre és la seva floració a principis de primavera.[3] Les flors, de color rosa intens i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d'elles neixen directament dels troncs més joves. Els fruits, de color marró fosc, apareixen a principi de la tardor i resten a l'arbre durant tot l'hivern, de tal manera que és possible veure'n les flors i fruits alhora en l'arbre.

Les fulles són perennes.

Distribució i hàbitatModifica

És nadiu de la zona nord del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Àfrica tropical i Nord-amèrica.[4][5]

Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids. Resisteix el fred, fins a -10°C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l'entollament del sòl.

HistòriaModifica

També és conegut com a "arbre de Judes", nom que podria provenir d'un antic mite que indica que aquest és l'arbre d'on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa "arbre de Judea", referit a la regió on es dona.[6]

TaxonomiaModifica

Cercis siliquastrum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 374. 1753.[7]

EtimologiaModifica

  • Cercis: nom genèric que deriva del grec antic kerkis, que designava l'arbre de l'amor.
  • Siliquastrum: epítet que pot tenir dues accepcions, bé per fer referència al tipus de fruit que té, o bé està format per la veu llatina silique, 'garrofer' i el sufix astrum, 'semblant', és a dir, 'semblant al garrofer'.

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Cercis siliquastrum» a EOL. Data consulta: 02 de desembre de 2013.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 160. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 26 juliol 2016].
  4. Cercis siliquastrum en USDA/
  5. Cercis siliquastrum a The Euro+Medit PlantBase
  6. Mabberley, D.J.. Mabberleys's plant-book. 3a ed.. Cambridge University Press, 2008, p. 170. ISBN 9780521820714. 
  7. «Arbre de l'amor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 24 maig 2013].

Enllaços externsModifica