Arc de Triomf de l'Étoile

L'Arc de Triomf de l'Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l'Étoile (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde. Amb una alçària de 50 metres i amplària de 45 metres, és administrat pel Centre des monuments nationaux.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Arc de Triomf de l'Étoile
Imatge
21 octubre 2010
Nom en la llengua original(fr) L'arc de Triomphe Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusArc de triomf Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJean François Thérèse Chalgrin Modifica el valor a Wikidata
Construcció1836 Modifica el valor a Wikidata
Obertura29 juliol 1836 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1806 – 1836construcció
15 agost 1806 primera pedra
29 juliol 1836 inauguració
11 novembre 1920 Tomba del Soldat desconegut Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
MaterialLutetian limestone (en) Tradueix i pedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Mesura49,5 (alçària) × 22,21 (amplada) × 45,08 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa8è districte de París (França), 16è districte de París (França) i 17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 52′ 26″ N, 2° 17′ 42″ E / 48.8739°N,2.295°E / 48.8739; 2.295
Format perterrasse de l'Arc de triomphe (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument històric catalogat
Data6 febrer 1896
IdentificadorPA00088804
Activitat
Afiliació aCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.754.750 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparis-arc-de-triomphe.fr Modifica el valor a Wikidata
X: ArcDeTriomphe Instagram: arcdetriumpheofficiel Modifica els identificadors a Wikidata

La plaça de l'Étoile forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle xix impulsades pel baró Haussmann, llavors prefecte del departament del Sena. Aquestes avingudes radien en estrella al voltant de la plaça, destaquen l'avinguda de la Grande-Armée, l'avinguda de Wagram i, és clar, l'avinguda dels Champs-Élysées. Llambordes de colors diferents dibuixen sobre el terra de la plaça dos estels.

Història

modifica
 
L'arc de Triomf vist del cel amb l'oest de París de fons

Napoleó va ordenar la construcció de l'arc el 1806: el seu projecte inicial era de fer-ne el punt de sortida d'una avinguda triomfal travessant sobretot el Louvre i la plaça de la Bastilla.

L'arquitecte Chalgrin, encarregat del projecte, es va inspirar en l'Antiguitat. Els fonaments van exigir dos anys de taller.

En el moment de les primeres desfetes napoleòniques (Camp de Rússia el 1812), la construcció es va interrompre, i després abandonada durant la Revolució, abans de ser finalment represa i acabada entre 1832 i 1836, sota Lluís Felip I. Els arquitectes Louis-Robert Goust i després Huyot van prendre el relleu sota la direcció d'Héricart de Thury.

L'Arc de triomf de l'Étoile és inaugurat el 29 de juliol de 1836 per al sisè aniversari de la Revolució de Juliol. Al començament havia estat prevista una gran desfilada militar en presència de Lluís Felip I. Però, en ser víctima d'un nou atemptat el 25 de juny, el president del Consell, Adolphe Thiers, convenç el rei d'abstenir-se. La desfilada militar és anul·lada i és reemplaçada per un gran banquet ofert pel rei a 300 invitats, mentre que el monument és inaugurat d'amagat per Thiers, a les set del matí.

Un símbol històric

modifica
 
L'arc de Triomf vist des de l'Avinguda dels Camps Elisis

L'Arc de triomf avui forma part dels monuments nacionals amb forta connotació històrica. Als seus peus es troba la tomba del Soldat desconegut de la Primera Guerra Mundial. La flama eterna que hi ha, és amb la de l'altar de la Pàtria a Roma la primera del gènere des de l'extinció de la flama de les Vestals el 391. Commemora el record dels soldats morts al combat i no s'apaga mai: és revifada cada vespre a les 18:30 per associacions d'antics combatents o de víctimes de guerra. D'ençà 1923, any de l'encesa de la flama que vigila la tomba del Soldat Desconegut, aquest gest de revifada simbòlica ha estat complert cada vespre, fins i tot el 14 de juny de 1940, dia en què l'exèrcit alemany va entrar a París i desfilava per la plaça de l'Étoile: aquell dia, la revifada va tindre lloc davant els oficials alemanys que van autoritzar la cerimònia.

L'associació La Flamme sous l'Arc de Triomphe, que reagrupa quaranta-un membres procedents del món combatent i víctimes de guerra, organitza les cerimònies de revifada així com les ofrenes florals de les personalitats franceses i estrangeres: hi ha cada dia un o diversos membres del Comité de la Flamme sous l'Arc de Triomphe per acollir les associacions que venen successivament revifar la Flama del Record.

El febrer de 2008 va ser inaugurada la nova escenografia permanent de l'Arc de triomf feta per l'artista Maurice Benayoun i a l'arquitecte Christophe Girault. Renovant l'exposició dels anys 1930, aquesta nova museografia concedeix un lloc destacat al multimèdia. Titulada "Entre guerres i pau", proposa una lectura de la història del monument que té en compte l'evolució de la seva simbologia fins al període actual, període en què els valors del diàleg i de la trobada prenen el relleu a la confrontació armada. Una presentació multimèdia conta la història del monument de manera contemporània, interactiva i lúdica. Permet descobrir el que hauria pogut ser (els projectes no realitzats), el que ha desaparegut i el que no pot fàcilment ser vist (la decoració esculpida).

 
París, vista de dalt de l'Arc de Triomf i a la dreta la torre Eiffel. L'edifici negre que sobresurt és la torre Montparnasse.

Curiositats

modifica

L'arc del triomf de la plaça de l'Estrella està alineat amb l'Arc de triomphe du Carrousel, que està devant del Louvre, al Jardí de les Teuleries. Després, a La Defènse, es va muntar un enorme arc de ciment, anomenat precisament Gran Arc, de manera que també estigui alineat amb els altres dos. Si una persona es posa davant de l'arc del Louvre mirant cap als jardins es veu que aquest arc emmarca l'arc de la plaça de l'Estrella, que alhora emmarca, a dins, l'arc de La Defensa.

Detalls de les escultures

modifica
  • Els quatre grups esculpits més importants són:
  • Sis baixos relleus són gravats sobre les quatre cares de l'arc i descriuen escenes de la revolució i de l'Imperi. Se situen sota els 4 grups així com sobre l'arc :
  • Les grans arcades són realçades amb figures al·legòriques representant personatges de la mitologia romana (per J. Pradier).
  • Sobre les cares interiors dels pilars de les grans arcades, hi ha gravat el noms les grans batalles de la Revolució i de l'Imperi.

 
Batalles gravades a les grans arcades

A les cares interiors de les petites arcades hi ha gravats els noms de les personalitats de la Revolució i de l'Imperi. Els noms dels que són morts en combat estan subratllats.

  • Quatre baixos relleus se situen sobre el noms de les personalitats de la Revolució i de l'Imperi. Porten el nom de batalles cèlebres de la revolució i de l'Imperi:
  • Atributs de les victòries del NORD, per Bosio. L'escena representa les batalles d'AUSTERLITZ, d'IENA, de FRIEDLAND, d'ULM, de WAGRAM i d'EYLAU.
  • Atributs de les victòries del SUD, per Gérard. L'escena representa les batalles de MARENGO, de RIVOLI, d'ARCOLE i de LODI.
  • Atributs de les victòries de l'EST, per Valcher. L'escena representa les batalles d'ALEXANDRIA, de PIRÀMIDE, d'ABOUKIR i d'HÉLIOPOLIS.
  • Atributs de les victòries de l'OEST, per J. J. Espercieux. L'escena representa les batalles de JEMMAPES i de FLEURUS.
AQUÍ
DESCANSA
UN SOLDAT
FRANCÈS
MORT
PER LA PÀTRIA

1914. 1918

 
La tombe du soldat inconnu

Detall de la tomba

Enllaços externs

modifica