Obre el menú principal

Arcosaures

(S'ha redirigit des de: Archosauria)

Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir "rèptils dominants") són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Olenekià (baix Triàsic). El seu metabolisme reptilià sembla que els havia donat un clar avantatge sobre els teràpsids (els avantpassats dels mamífers), els quals eren els seus contemporanis als àrids i monzònics climes interiors dominants al supercontinent Pangea. Així, mentre que el Permià fou dominat pels sinàpsids, el Mesozoic ho seria pels sauròpsids.

Infotaula d'ésser viuArcosaures
Archosauria
Archosauria-01.jpg
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
Sense valorArchosauria
Cope, 1869
Grups
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Els arcosaures es diferencien per una compressió lateral de les dents i per tenir un cor de quatre cambres, entre altres característiques. La majoria dels primers eren carnívors, amb dents asserrades i estretes perfectes per a menjar carn.

Història evolutivaModifica

Hi ha principalment dos grups d'arcosaures; els Ornithodira, els quals van ésser insignificants durant el Triàsic mig però que van radiar al Triàsic superior (Dinosauria i Pterosauria), i els Crurotarsi, els quals eren el grup predominant en aquell temps, i hi incloïen un gran nombre de grups purament triàsics com els Rauisuchia, els Phytosauria i els herbívors Aetosauria, així com els ancestres dels cocodrils.

Un nombre força gran d'aquests grups d'arcosaures, sobretot els grans Crurotarsi, els quals són anomenats tecodonts en llibres precladístics, s'extingiren fa 195 milions d'anys, durant l'extinció del Triàsic-Juràssic. Els supervivents, els dinosaures i pterosaures entre els Ornithodira, i els Sphenosuchia i Protosuchia i després els seus descendents cocodrils entre els Crurotarsi. Els dinosaures van dominar la terra i més tard els pterosaures dominarien el cel, fins a finals del Cretaci, i els cocodrils els rius i pantans i fins i tot van dominar els mars (Teleosauridae i Metriorhynchidae).

Tal és la supremacia dels arcosaures durant el Mesozoic que no hauria d'ésser anomenada l'edat dels rèptils, ans s'hauria de dir l'edat dels arcosaures.

La majoria d'aquests s'extingiren fa 66 milions d'anys. Els únics grups que van sobreviure i que encara avui hi són, són els dinosaures teròpodes (els ocells) i els cocodrilians, que inclouen els moderns cocodrils, caimans, aligàtors i gavials.

Tradicionalment els ocells han estat separats biològicament de la resta dels arcosaures. Recentment, amb el mètode cladístic, només grups monofilètics són vàlids, i els ocells són inclosos dins la divisió Archosauria.

FilogèniaModifica

Els clades Crurotarsi y Ornithodira van ser usats junts per primer cop per Paul Sereno i A.B. Arcucci al 1990 en el seu estudi filogenètics dels archosaures. Van ser els primers en crear el clade Crurotarsi, mentre que Ornithodira va ser creat Gauthier in 1986. Crurotarsi y Ornithodira van reemplaçar Pseudosuchia i Ornithosuchia, respectivament.[1][2] Sereno and Arcucci van incorporar noves característiques als archosaures a més del tipus de maluc en el seu anàlisi que va donar un arbre filogenètic diferent del d'anteriors anàlisi. A continuació es mostra el cladograma basat en Sereno (1991), que es similar al proposat per Sereno i Arcucci:[1]

Archosauriformes 

Proterosuchidae 




Erythrosuchidae 




Euparkeria 




Proterochampsidae 


 Archosauria 
 Crurotarsi 

Parasuchia 




Ornithosuchidae 



Suchia 




 Ornithodira 


?Scleromochlus



Pterosauria 




Dinosauromorpha 








TaxonomiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Sereno, P.C. «Basal archosaurs: phylogenetic relationships and functional implications». Memoir (Society of Vertebrate Paleontology), vol. 2, 1991, pàg. 1–53. DOI: 10.2307/3889336. JSTOR: 3889336.
  2. Sereno, P. C.; Arcucci, A. B. «The monophyly of crurotarsal archosaurs and the origin of bird and crocodile ankle joints». Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Abhandlungen, vol. 180, 1990, pàg. 21–52.
  • Benton, M. J. (2004), Vertebrate Paleontology, 3ª ed. Blackwell Science Ltd
  • Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution, W. H. Freeman and Co. New York

Enllaços externsModifica