L'Areòpag (en grec: Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares») era la cort criminal d'Atenes i el lloc on es reunia el Consell.[1] Va rebre el nom perquè la llegenda diu que en aquest lloc, al turó d'Ares, al costat de l'acròpoli, el déu de la guerra, Ares, va ser jutjat per la mort d'Halirroti, el fill de Posidó.[2][3] Altres autors explicaven que va ser en aquest loc on van acampar les amazones quan van assaltar Atenes, i Èsquil diu que a l'Areòpag s'hi celebraven sacrificis en honor d'Ares.

Infotaula d'organitzacióAreòpag
Areopagus from the Acropolis.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimAres Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusturó
formació rocosa
agència governamental Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica

Inicialment, a aquest consell i com a jutges només hi podien pertànyer els individus de les grans famílies aristocràtiques i les reunions s'anomenaven Ἀρείῳ πάγῳ βουλή ('Bulé de l'Areòpag'), per distingir-lo del Consell o senat que el legislador Soló va instaurar durant el govern d'Els Quatre-cents o del senat establert per Clístenes dels Cinc-cents quan va ampliar la Bulé. Soló va transferir a aquest consell de l'Areòpag la jurisdicció dels èfetes, i la supervisió de l'administració pública, la direcció de magistrats, transaccions de l'assemblea popular, religió, lleis, moral i disciplina. La cort consistia en cinc membres (areopagites), als quals s'hi van afegir els arconts, que acabaven el seu ofici sense denúncies.

El dret de supervisar l'administració el va transferir Efialtes l'any 462 aC als nomofilacs o guardians de les lleis, dret que van recuperar després de la caiguda dels Trenta Tirans. Va conservar una suprema autoritat nominal encara sota dominació romana.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Areòpag
  1. «Areòpag (consell)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Areòpag (turó)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Arte (en castellà). volum I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. ISBN 84-8332-390-7. 
  4. Smith, William (ed.). «Areiopagus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 4 febrer 2023].