Obre el menú principal

Nomofílac

(S'ha redirigit des de: Nomofilac)

Nomofílac o nomòfilax (plural llatí nomophy̆lăces, plural grec νομοφύλακες[1]) ) foren uns magistrats o persones d'alta autoritat que controlaven a altres magistrats i feien obeir a aquestos i al poble les lleis a l'antiga Grècia. Aquests oficials són esmentats a Esparta i altres lloc de Grècia i apareixen en època molt matinera.

Infotaula ocupacióNomofílac
Tipus d'ocupació
funcionari
Modifica les dades a Wikidata

Hoi Hèndeca[2] (els onze)Modifica

Aquesta figura no existí a Atenes, aquesta funció era reservada al consell de l'Areòpag o senat dels Cinc-cents. Es creu que existien uns funcionaris menors atenencs, tot i així de considerable importància, anomenats nomofílacs (nomophy̆lăces, νομοφύλακες) que estaven encarregats de vetllar per la seguretat i la tranquil·litat a les assemblees populars, però és possible que no fossin introduïts fins al temps de Demetri de Falèron. Els Hoi Hèndeca o οἱ ἕνδεκα (Els Onze) foren uns magistrats atenencs anomenats nomofílacs.

No se sap quan fou instituïda la magistratura però pel seu caràcter aristocràtic cal pensar que fou força antiga i potser del temps d'Aristides d'Atenes. Alguns autors pensen fins i tot que és anterior a Clístenes i probablement anterior a Soló. Eren elegits anualment, un per cadascuna de les deu tribus, un dels quals era el secretari.

Tenien al seu càrrec les presons públiques i especialment el manteniment de les presons. Les presons atenenques eren un lloc de confinament i, quan era el cas, d'execucions; els condemnats eren posats sota custòdia dels Onze que es cuidaven d'executar la sentencia en el termini i forma establert per la llei, sovint per enverinament que era begut pels condemnats abans de caure el sol.

Els Onze disposaven pel seu servei de carcellers, botxins i torturadors; la tortura en causes que afectaven a l'estat s'havia d'aplicar en presència dels Onze, però podien delegar en un servidor. Els Onze normalment només aplicaven sentencies ja dictades pels tribunals o per assemblees públiques i només podien actuar per pròpia iniciativa en alguns casos determinats quan la pena ja estava fixada per llei, podent llavors aplicar la pena si existia confessió de l'acusat o renunciava a apel·lar a una cort; tenien també algunes funcions en la confiscació de propietats.

NotesModifica

  1. grec antic: ὁ νομοφύλαξ -ύλᾰκος amb ῠ i ᾰ breus. Llatí nomophy̆lax -y̆lăcis. Segons això, la catalanització d'aquest càrrec bizantí ha d'ésser nomòfilax o nomofílac (accentuació llatina) o nomofílax (manteniment de l'accentuació grega).
  2. οἱ ἕνδεκα