Obre el menú principal

Coord.: 37° 19′ 00″ N, 27° 47′ 00″ E / 37.31667°N,27.78333°E / 37.31667; 27.78333

Milasa, Mylassa o Mylasa (Μύλασσα, o Μύλασα) fou la principal ciutat de Cària. Era en una plana fèrtil a l'oest del país, al peu d'una muntanya, abundosa en marbre blanc del que eren construïts els temples (els principals els de Zeus Osogos i Zeus Labrandenus) i alguns edificis. Correspon a la ciutat otomana de Melasso o Melassa on hi ha força ruïnes però la majoria dels edificis de marbre foren desmuntats per reutilitzar el material en la construcció de mesquites. La grafia moderna és Milas.

A l'inici del segle VII un cap de Mylasa, Arselis, és esmentat ajudant a Giges per ocupar el tron del regne de Lídia. Com gran part de l'Àsia Menor va passar als perses aquemènides al segle VI aC i Milas n'era la ciutat principal. Entre 460 i 450 aC Milasa, com altres ciutats de Cària, va ser part de la Lliga Dèlica, perpo després el domini aquemènida fou restaurat al final del segle. Fou la capital dels sàtrapes i reis de Cària, coneguts com la dinastia hecatòmnida, fundada per Hecatomnos i continuada per fills i filles entre els quals el famós Mausol, però sota aquest la capital es va establir a Halicarnàs. El seu port era a poca distància i es deia Fiscos (Physcus). El 334 aC va passar a Macedònia sota Alexandre el Gran i a la seva mort el 323 aC va passar a Lisímac de Tràcia i després a Antígon el Borni, fins que després de la Batalla d'Ipsos el 301 aC va quedar per Seleuc I Nicàtor.

Després de la guerra amb Antíoc III el gran, els romans la van declarar ciutat lliure perquè poc abans havia negat ajut a Demetri II i Filip V de Macedònia. Aviat va esclatar la guerra amb els veïns euromis (de la ciutat de Euromos) i Milasa va obtenir la victòria i va conquerir algunes ciutats dels seus enemics (Euromos, Olymos i Labranda) però després es va haver de sotmetre a Rodes.

Després de les campanyes de Pompeu Magne, tota l'Àsia Menor va passar a Roma (67 - 64 aC). Vers el 40 aC va patir les conseqüències de les guerres civils a Roma. Llavors hi vivien dos famosos oradors, Euthydemus i Hybreas; aquest darrer es va enfrontar amb Quint Labiè, el general romà traïdor que es va aliar als parts, i va haver de fugir a Rodes; Labiè va marxar amb un exèrcit contra Milasa i la ciutat va patir força destrucció, però després fou reconstruïda. Va passar a Roma al mateix temps que Rodes i durant més de 1000 anys fou romana i bizantina. Una inscripció a la ciutat esmenta a Corneli Tàcit, que fiu que era governador d'Àsia (112-113).

El primer bisbe de Milasa fou sant Efrem al segle V, del qual la festa se celebra el 23 de gener i les relíquies es conservaven a la veïna Leuke. Ciril i el seu successor Pau són esmentats per Nicèfor Cal·list i en la "Vida de santa Xene". Des de la quarta croada Milasa va romandre seu titular de l'església catòlica romana (Mylasensis); el darrer bisbe va morir el 1966 i en endavant va restar vacant.

BibliografiaModifica