Milas

(S'ha redirigit des de: Milasa)

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa = Μύλασα) és una ciutat de Turquia, antiga capital de Cària i del Beylik de Menteşe-oğlu, i avui capital d'un districte de la província de Muğla, de la qual és la segona ciutat en importància després de Muğla. Al seu districte hi ha més de 20 llocs arqueològics i històrics. El seu port es troba a la costa, a 25 km, i s'anomena Güllük, estant situat al golf de Mendelia (Mandayla Körfezi). La seva població el 2009 era de 50.975 habitants (anterior cens 52.051 habitants)[1]

Infotaula de geografia políticaMilas
Milas (tr) Modifica el valor a Wikidata
Smallscale Mausolus Mausoleum (Gumuskesen) Monument Milas Turkey.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 37° 19′ 00″ N, 27° 47′ 00″ E / 37.3167°N,27.7833°E / 37.3167; 27.7833Coord.: 37° 19′ 00″ N, 27° 47′ 00″ E / 37.3167°N,27.7833°E / 37.3167; 27.7833
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Muğla Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total139.446 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48x xx Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webmilas.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Vegeu també: Milasa

Està situada a un contrafort oriental del Sodra Daği (Sant Elies) al mig d'una plana tancada pels quatre costats per muntanyes; la zona és fèrtil i està regada pel riu Sarı Çay. A les muntanyes hi ha una fortalesa medieval anomenada Peçin (5 km al sud). la seva badia al costat de mar estava protegida per la fortalesa insular d'Asin Kalesi i més tard per un fort. Hi abundava el marbre blanc amb el qual eren construïts els temples (els principals els de Zeus Osogos i Zeus Labrandenus) i altres edificis.

A l'inici del segle VII un cabdill de Mylasa, Arselis, és esmentat ajudant a Giges per ocupar el tron del regne de Lídia. Com gran part de l'Àsia Menor va passar als perses aquemènides al segle VI aC i Milas n'era la ciutat principal. Entre 460 i 450 aC Milasa, com altres ciutats de Cària, va ser part de la Lliga Dèlica, però el domini aquemènida fou restaurat al final del mateix segle. Fou la capital dels sàtrapes i reis de Cària, coneguts com la dinastia hecatòmnida, fundada per Hecatomnos i continuada per fills i filles entre els quals el famós Mausol, però sota aquest la capital es va establir a Halicarnàs. El seu port era a poca distància i es deia Fiscos (Physcus). El 334 aC va passar a Macedònia sota Alexandre el Gran i a la seva mort el 323 aC va passar a Lisímac de Tràcia i després a Antígon el Borni, fins que després de la Batalla d'Ipsos el 301 aC va quedar per Seleuc I Nicàtor.

Després de la guerra amb Antíoc III el gran, els romans la van declarar ciutat lliure perquè poc abans havia negat ajut a Demetri II i Filip V de Macedònia. Aviat va esclatar la guerra amb els veïns euromis (de la ciutat de Euromos) i Milasa va obtenir la victòria i va conquerir algunes ciutats dels seus enemics (Euromos, Olymos i Labranda) però després es va haver de sotmetre a Rodes.

Després de les campanyes de Pompeu Magne, tota l'Àsia Menor va passar a Roma (67 - 64 aC). Vers el 40 aC va patir les conseqüències de les guerres civils a Roma. Llavors hi vivien dos famosos oradors, Euthydemus i Hybreas; aquest darrer es va enfrontar amb Quint Labiè, el general romà traïdor que es va aliar als parts, i va haver de fugir a Rodes; Labiè va marxar amb un exèrcit contra Milasa i la ciutat va patir força destrucció, però després fou reconstruïda. Va passar a Roma al mateix temps que Rodes i durant més de 1000 anys fou romana i bizantina. Una inscripció a la ciutat esmenta a Corneli Tàcit, que fiu que era governador d'Àsia (112-113).

El primer bisbe de Milasa fou sant Efrem al segle v, del qual la festa se celebra el 23 de gener i les relíquies es conservaven a la veïna Leuke. Ciril i el seu successor Pau són esmentats per Nicèfor Cal·list i en la "Vida de santa Xene". Des de la quarta croada Milasa va romandre seu titular de l'església catòlica romana (Mylasensis); el darrer bisbe va morir el 1966 i en endavant va restar vacant.

Vers el 1069 fou ocupada temporalment per bandes turcmanes, dominació que es va repetir ara definitivament després de la batalla de Manazkert el 1071. No hi ha detalls de l'ocupació de Mylasa però el 1079 els monjos del proper monestir de Latmos van haver de fugir. Però al cap d'uns anys els romans d'Orient van recuperar la zona. Després del 1261, amb la reconquesta de Constantinoble, aquesta regió fou descuidada i recuperada pels turcs. Melanudion, propera de Milas, era romana d'Orient encara el 1273 i cal suposar que Milas també, però poc després degué ser ocupada pels turcs; fou recuperada el 1296 quan ja hi governava l'amir Menteshe que doncs l'hauria ocupat entre 1274 i 1295, i molts suposen que la conquesta es va fer des de la mar. El bisbat de Milas o Cària (que depenia de Stavrupolis, l'antiga Afrodísies) deixa d'existir en aquesta època. Vers el 1300 tornava a estar en mans de Menteshe. Baiazet I la va conquerir el juliol de 1391 (el 1390 ja havia conquerit el territori del príncep de Balat, de la mateixa família). El governador otomà fou Firuz. Tamerlà va restaurar el beylik de Menteshe el 1402 però el 1414 va haver de declarar-se vassall otomà i fou annexionat el 1424. Els successius governadors otomans van residir a Peçin (a 5 km de Milas) i fou bastant més tard quan es van instal·lar a Milas. A la segona meitat del segle xvii la va visitar Ewliya Çelebi que diu que tenia 4 mesquites, 3 masdjids, 2 banys i dos grans khans i la guarnició residia a Peçin; el clima era malsà i el producte principal el tabac, del qual aprovisionava a tota l'Anatòlia. Descriu les ruïnes romanes però sembla que exageradament perquè tot i que devien ser bastant més importants que avui dia, no devia quedar tant com descriu. Fins al segle xix era capital d'un kada del sandjak de Menteshe i després d'un kada del wilayat de Mughla (nom otomà de Muğla). Vers el 1900 Cuinet li atribueix uns 97.37 habitants turcs i 1390 grecs; el 1908 el cens dóna 7.261 turcs, 3200 grecs i 739 jueus. Els grecs van haver de marxar després de la I Guerra Mundial (1922). El 1955 la ciutat tenia 10.145 habitants, tots turcs, i el 1983 eren 23.622. El districte tenia el 1983 uns 67.765 habitants a zones rurals més els 23.622 de la ciutat o sigui en total 91.387.

NotesModifica

  1. Institut d'Estadística de Turquia, consultat el 23 de novembre del 2009

ReferènciesModifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milas