Euromos
Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària. S'han trobat les seves restes prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).
| ||||
| Tipus | Assentament humà, jaciment arqueològic i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Muğla (Turquia) i Milas (Turquia) | |||
| Localització | Cària | |||
| ||||
Deu ser la mateixa ciutat que Heròdot esmenta en el llibre VIII de les seves Històries amb el nom d'Europo.[1]
Pertangué a la Lliga de Delos, i apareix esmentada en registres de tributs a Atenes entre els anys 450-449 aC i 440-439 aC.[2]
Al segle iii aC hi ha documentada una unió (sympoliteia) entre les ciutats d'Euromos i Milasa[3]
Després de la derrota de Filip V de Macedònia de l'any 197 aC pels romans, comandats per Tit Quinti Flaminí, se cita Euromos entre les ciutats a les que s'exigia la retirada de la guarnició de soldats macedonis que hi havia.[4]
Estrabó esmenta a Cària la ciutat d'Euromos, en una successió d'assentaments en què inclou Heracleia, Amizon i Calcètor, que eren poc importants en el seu temps al costat dels més importants Alabanda, Milasa i Estratonicea.[5]
De les troballes arqueològiques conservades d'Euromos destaquen les restes de muralles anteriors a l'any 300 aC i, d'èpoques posteriors, el temple de Zeus, un teatre i dues estoa. A més a més, es conserven monedes d'argent d'Euromos datades des del segle v aC.[2]
Referències
modifica- ↑ Heròdot. Històries, VIII, 133, 135
- ↑ 2,0 2,1 Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen. «Cària». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, pàgs. 1.114-1.115. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Pascual, José «La sympoliteia griega en las épocas clásica y helenística». Gerión [Madrid], 25-1, 2007, pàg. 180-181 [Consulta: 24 juliol 2014].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 33
- ↑ Estrabó. Geografia, XIV, 2,22
