460 aC
any
L'any 460 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Claudi Sabí i Valeri Publícola, o, de vegades, any 294 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 460 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 460 aC (cdlx aC) |
Islàmic | 1115 aH – 1114 aH |
Xinès | 2237 – 2238 |
Hebreu | 3301 – 3302 |
Calendaris hindús | -404 – -403 (Vikram Samvat) 2642 – 2643 (Kali Yuga) |
Persa | 1081 BP – 1080 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -209 |
Ab urbe condita | 294 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC | |
Anys | |
463 aC 462 aC 461 aC - 460 aC - 459 aC 458 aC 457 aC |
Esdeveniments
modificaGrècia
modifica- Inici de la Primera Guerra del Peloponnès. Es va lliurar entre Esparta com a dirigent de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, contra la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos. Va començar amb la batalla d'Ènoe, on les forces espartanes van ser derrotades per les de l'aliança dels atenesos i els argius.[2]
Imperi Persa
modifica- Egipte es va revoltar contra l'Imperi Aquemènida sota la direcció del libi Inaros, i Artaxerxes I de Pèrsia va enviar a Aquemenes a aquell país per sufocar la revolta però va ser derrotat i mort a la batalla de Papremis, a les costes del riu Nil pels rebels egipcis dirigits per Inaros el mateix any 460 aC.[3]
Roma
modifica- Gai Claudi Sabí Regil·lense i Publi Valeri Publícola són elegits cònsols. A la mort de Valeri Publícola va ser nomenat cònsol sufecte Luci Quinti Cincinnat.[4]
Sicília
modificaCultura
modifica- La construcció del complex cerimonial d'Apadana (sala de l'audiència de Darios I el Gran i Xerxes I) a Persèpolis és acabada.[6]
- Èsquil culmina l'Orestea, trilogia teatral formada per Agamèmnon, Les Coèfores i Les eumènides.[7]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Aquemenes, governador d'Egipte.[11]
- Publi Valeri Publícola, cònsol romà d'aquell any. Va morir durant la reconquesta de l'edifici del Capitoli que havia caigut a mans del cap revolucionari Appi Herdoni.[12]
- Temístocles, polític i estrateg grec. (Neix el 525 / 514 aC) (data probable).[13]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Commentary on book I: Attica. Appendix: The pre-Persian temple on the Acropolis (en anglès). Traducció: James George Frazer. Volum 2 de Pausanias's Description of Greece. Londres: Macmillan, 1898, p. 138.
- ↑ Heròdot. Històries, III, 12, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 11-13
- ↑ Heròdot. Històries, V, 2
- ↑ Cool Root, Margaret «The Parthenon Frieze and the Apadana Reliefs at Persepolis: Reassessing a Programmatic Relationship». American Journal of Archaeology, 89, 1, 1985, pàg. 1.
- ↑ Carles Riba «Notícia preliminar», a: Èsquil. Tragèdies vol. III: Les Eumènides. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1934, p.132-135
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, IX, 34
- ↑ «Hippocrates». Microsoft Encarta Online Encyclopedia. Microsoft. Arxivat de l'original el 2009-10-29. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Canfora, Luciano. Tucidide: la menzogna, la colpa, l'esilio. [S. n.]: Laterza, 2017, p. 41. ISBN 9788858130476.
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 7
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 52-53
- ↑ Hornblower, Simon (ed.). The Oxford companion to classical civilization. Nova York: Oxford University Press, 2014, p. 1506. ISBN 9780198706779.