Argimpasa

deessa escita

Argimpasa[a] (en grec antic: Άργίμπασα) o també Artimpasa (Αρτιμπασα),[b] era una complexa deessa escita andrògina sobirana de la guerra, el poder reial, la força sacerdotal, la fecunditat, la vegetació i la fertilitat. Tenia associada a la Deessa de cames de serp, mare originària dels escites.[1]

Infotaula personatgeArgimpasa
Tipusdeïtat
Religió escita Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiaescites Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènereandrogínia Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentAfrodita Urània Modifica el valor a Wikidata

Era la variant escita de la deessa iraniana Arti (𐬀𐬭𐬙𐬌)/Aṣ̌i (𐬀𐬴𐬌), que promovia la fertilitat i el matrimoni i guardava les lleis que representaven la riquesa material en totes les seves formes i garantia una descendència abundant. La deessa Argimpasa tenia influències d'algunes divinitats dels tracis, veïns seus, com ara la Lluna, que donava prosperitat, i la deessa de la caça Bendis, que dominava els animals.[2]

Els grecs de la riba nord de la mar Negra identificaven Argimpasa amb Afrodita Urània (Αφροδιτη Ουρανια) i els mateixos escites deien que Urània era Artimpasa. S'han trobat múltiples representacions d'Afrodita i Eros de fabricació grega a les tombes dels nobles escites.[1] Heròdot[3] equipara Argimpasa amb la deessa grega Afrodita. També s'identificava amb Atena (Αθηνα) al Regne del Bòsfor, per les seves qualitats guerreres.[1]

El culte a Argimpasa el duien a terme els enareus, uns poderosos sacerdots profetes o xamans que eren descrits com a hermafrodites o andrògins.[3]

  1. Segons el Diccionari Grec-Català, p. 345.
  2. Segons Yulia Ustinova, Argimpasa era una forma incorrecta, deguda a un error del copista.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Ustinova, Yulia. The supreme gods of the Bosporan Kingdom : Celestial Aphrodite and the Most High God. Leiden: Brill, 1999, p. 67-68. ISBN 9789004112315. 
  2. Raevskiy, D. S; Ivan Marazov. Scythian Mythology. Sofia: Secor Publishers, 1993, p. 21. ISBN 9789548250023. 
  3. 3,0 3,1 Heròdot. Històries, IV, 67