Argisti II
Argisti II va ser rei d'Urartu de l'any 713 aC al 680 aC.
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle VIII aC  | ||||
| Mort | c. 685 aC | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | monarca | ||||
| Família | |||||
| Fills | Rusa II | ||||
| Pare | Rusa I | ||||
Va succeir al seu pare Rusa I. Va fundar la ciutat d'Argixtiqinili, prop d'Ardjesh.
El 712 aC els assiris van sotmetre a Ambari, rei de Tabal, tributari d'Urartu. El 711 aC un altre tributari, Tarkhunazi, rei de Malatya es va haver de sotmetre a Assíria; el 710 aC ho va fer el rei Mutallu de Gurgum; el 707 aC el rei Mutallu de Kummukh (Commagena), homònim del rei de Gurgum però que no era el mateix, després de trencar amb els assiris i tornar a l'aliança d'Urartu va ser deposat per Sargon II.
Va estendre altra vegada la influència urartiana cap al país de Kauri (Kharput) i va rebre vassallatge d'Ukki o Ukkai (a les fonts del Khabur oriental). Els assiris van atacar Tumurri (Tmoriq) i Ukki que van tornar a l'obediència d'Assíria.
L'any 681 aC el rei Sennàquerib d'Assíria va morir assassinat pel seu fill Adad Ninlil, que, expulsat pel seu germà Assarhaddon, es va refugiar a Urartu. Adad Ninlil és esmentat a la Bíblia amb el nom d'Adramelec i diu la llegenda que ell va ser l'ancestre de la família senyorial armènia dels nakharark Artsruní.
Va morir cap a l'any 680 aC i el va succeir el seu fill Rusa II.[1][2]
Referències
modifica- ↑ Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 68. ISBN 8432301183.
- ↑ Leick, Gwendolyn. Who's who in the Ancient Near East. Londres; Nova York: Routledge, 1999, p. 21. ISBN 9780415132305.
Bibliografia
modifica- Grousset, R. Adonts, N. Histoire d'Armenie. París. [S.n.], 1946.