Khabur

riu de Síria afluent de l'Eufrates

El riu Khabur (àrab: نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor. Passa entre el Jàbal Abd-al-Aziz i les muntanyes de Sinjar. Els seus principals afluents són l'Aweidj, Dara, Djirdjib, Jaghjagh, Radd, Sawr i Zergan o Zargan (riu Mardin). Neix al sud-est de Turquia i té 320 km de llargada.

Infotaula de geografia físicaKhabur
Imatge
El Khabur al seu pas per Al-Hasakah
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaTurquia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial350 m
Entitat territorial administrativaProvíncia de Şanlıurfa (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRas al-Ayn
Final
LocalitzacióEufrates
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 31′ 46″ N, 39° 38′ 42″ E / 37.529442°N,39.644893°E / 37.529442; 39.644893
Afluent
Dades i xifres
Mida486 (longitud) km
TravessaRas al-Ayn, Al-Hasakah, Busayrah
Superfície de conca hidrogràfica37.081 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal70 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Històricament, la vall del Khabur va ser el centre de la cultura hurrita, especialment la ciutat de Nagar. Els hurrites van fundar diversos regnes a la zona, entre ells l'important regne de Mitanni.[1] La Bíblia diu que els captius jueus que va fer Salmanassar V i que es va emportar cap a Mesopotàmia s'establiren a la riba d'aquest riu.[2]

El riu va ser molt conegut a l'antiguitat clàssica. En parlen (i l'anomenen amb diferents noms): Plini el Vell (que l'anomena Chaborras), Claudi Ptolemeu (Χαβώρας 'Caboras'),[3][4] Procopi (Chabura),[5] Estrabó, Zòsim i Ammià Marcel·lí (Aborras, Ἀβόρρας),[6][7][8] i Isidor de Carax (Aburas, Ἀβούρας).[9] Tots els autors el descriuen com un riu molt important, i Ammià Marcelí diu que l'emperador Julià l'Apòstata el va travessar amb un pont de barques.

Modernament, la vall del Khabur forma una conca de 16.000 quilòmetres quadrats de terra cultivable. A més a més, al nord-est del riu hi ha la zona de major producció de petroli de Síria; això, juntament amb les diverses preses als afluents de l'Eufrates, converteix aquesta zona en essencial per al desenvolupament de l'estat sirià. Aquest riu és anomenat també Gran Khabur per distingir-lo del Petit Khabur.[10]

Referències modifica

  1. Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497. 
  2. Segon llibre dels Reis, XVIII
  3. Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3
  4. Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3
  5. Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5
  6. Estrabó. Geografia, XVI.
  7. Zòsim. Historia Nova, III, 13
  8. Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5
  9. Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').
  10. Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khabur