Argot chinook

llengua pidgin de base ameríndia

L'argot chinook, també conegut com a chinuk wawa, és un pidgin que fou utilitzat com a llengua comercial durant el segle xix partint de la part inferior del riu Columbia fins a altres zones del modern Oregon i Washington, Columbia Britànica i part d'Alaska i del territori de Yukon, tenint de vegades característiques d'una llengua criolla.[3] Es relaciona amb la llengua aborigen dels chinook, però no el mateix, ja que s'hi basa gran part del seu vocabulari.[4]

Infotaula de llenguaArgot chinook
chinuk wawa, wawa, chinook lelang, lelang
Tipusllengua, pidgin i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants30 en 2000[1] 640 en 2010[2]
Parlants nadius1 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deOregon, Washington
EstatEstats Units
Classificació lingüística
pidgin format per chinook, wakash, anglès i castellà
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i Duployan shorthand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2chn Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3chn Modifica el valor a Wikidata
SILchn
Glottologchin1272 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuechn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO256 Modifica el valor a Wikidata
IETFchn Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4167 Modifica el valor a Wikidata

Moltes paraules del chinook jargon romanen en ús comú a l'Oest dels Estats Units, Columbia Britànica i Yukon, tant en les llengües ameríndies com en l'anglès regional,[5] El nombre total de mots de l'argot als lèxics publicats es compta sols en centenars, per la qual cosa era fàcil d'aprendre.[6] Té el seu propi sistema gramatical tant simple que, igual que la llista de paraules, era de bon aprendre. La consonant «r» és rara encara que existeix, així com préstecs de l'anglès i francès, com "rice" (arròs) i "merci", que han canviat en la seva adopció a l'argot, a 'lice' i 'mahsie', respectivament.

Informació general i història modifica

L'argot es va construir originalment d'una gran varietat de paraules de llengües ameríndies del nord-oest del Pacífic, sorgint com a pidgin intra-indígena en una regió marcada per la geografia divisiva i intensa diversitat lingüística. Els pobles participants procedien d'una dotzena de llengües de molt diferents famílies lingüístiques.[7] Va assolir el seu punt màxim d'ús en el període 1858-1900, i es va reduir com a resultat de la grip espanyola, la Primera Guerra Mundial i les escoles internats.[8]

Alguns europeus i asiàtics adoptaren l'argot com una forma altament eficient i accessible de comunicació. Aquest ús va continuar en alguns sectors econòmics fins ben entrat el segle xx[9][10] i algunes de les seves paraules continuen de figurar en els noms d'empreses i d'organitzacions, com també en la toponímia regional.

A la Diòcesi catòlica de Kamloops, Columbia Britànica, centenars de parlants també van aprendre a llegir i escriure l'argot usant la taquigrafia Duployan mercès a la publicació Kamloops Wawa. Com a resultat, l'argot va començar a tenir la seva pròpia literatura, en la seva major part traduccions de la Bíblia i dels clàssics, així com noticiaris episcopals, esdeveniments comunitaris i locals i diaris personals.[7] L'activista i novel·lista ameríndia Marah Ellis Ryan (1860?-1934) usà paraules i frases chinook en les seves obres.[11]

Segons Nard Jones, el chinook jargon encara es feia servir a Seattle fins poc abans de la Segona Guerra Mundial, especialment entre els membres de l'Arctic Club, fent de Seattle la darrera ciutat on fou usat àmpliament. El 1972 va comentar que en aquesta data "Solament alguns la poden parlar completament, els homes de noranta o cent anys, com Henry Broderick, l'immobiliari, i Joshua Green, el banquer."[12]

Nom modifica

La majoria dels llibres escrits en anglès encara utilitzen el terme chinook jargon, però alguns lingüistes que treballen en la preservació d'una forma criollitzada de la llengua utilitzada a Grand Ronde prefereixen el terme Chinuk Wawa (amb l'ortografia 'Chinuk' en comptes de 'Chinook'). Però els parlants històrics no van usar el nom chinook wawa, sinó més aviat Wawa o Lelang (del fr. la langue) i lelang també fa referència a la part física del cos, la llengua.[13]

El nom per a l'argot va variar al llarg del territori en el qual es va utilitzar. Per exemple: skokum hiyu a l'àrea Boston Bar-Lytton de Fraser Canyon, o en moltes altres zones tan sols "la vella llengua comercial".

Referències modifica

  1. Cens dels EUA del 2000
  2. Ethnologue
  3. Lang, George. Making Wawa: The Genesis of Chinook Jargon. Vancouver: UBC Press, 2008, p. especially 127–128. ISBN 978-0-7748-1526-0. 
  4. «Chinook Jargon». Yinka Dene Language Institute. [Consulta: 2 desembre 2009].
  5. Dillard, Joey Lee. 1985. Toward a social history of American English, pp. 146-147
  6. «Abridged Chinook Dictionary». Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 6 març 2014].
  7. 7,0 7,1 Holton, Jim. 1999. Chinook Jargon: The Hidden Language of the Pacific Northwest.
  8. The Tyee – Can We Still Speak Chinook?
  9. Early Vancouver, Maj. J.S. "Skit" Matthews, City of Vancouver, 1936.
  10. Lillard, Charles. A Voice Great Within Us. Vancouver: New Star Books, 1998. ISBN 0-921586-56-6. 
  11. Squaw Elouise, Chicago; New York: Rand, McNally, 1892; Told in the Hills, Chicago; New York: Rand, McNally, 1891, 1905.
  12. Jones, Nard. Seattle. Doubleday, 1972, p. 94 et. seq.. ISBN 0-385-01875-4. . Cita de la p. 97.
  13. Chinuk Wawa Dictionary Project. Chinuk Wawa / kakwa nsayka ulman-tili̩xam ɬaska munk-kəmtəks nsayka / as Our Elders Teach Us to Speak it. University of Washington Press, 2012. ISBN 0295991860. 

Enllaços externs modifica