Obre el menú principal

Pandèmia de grip de 1918

(S'ha redirigit des de: Grip espanyola)

La grip espanyola (també coneguda com la "gran pandèmia de grip" o l'"epidèmia de grip de 1918") va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.[1][2] Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV va matar més de 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'11 mesos.[3] Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué un índex de letalitat general superior al 2,5%, altíssim si es compara amb el 0,1% produït per altres pandèmies gripals.

Infotaula d'esdevenimentPandèmia de grip de 1918
Spanish flu hospital.png
Tipus pandèmia de grip de H1N1
Data octubre 1918 –  desembre 1920
Morts 100.000.000
Modifica les dades a Wikidata
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919.

Fou causada per una soca d'Influenzavirus A, subtipus H1N1, inusualment virulenta.[4] Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.[5]

Contingut

Origen del nom de la pandèmiaModifica

Aquest fenomen es va conèixer arreu del món com grip espanyola o la dama espanyola. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants que tenien por d'informar sobre la mort de treballadors i de soldats, imposaven la censura sobre la premsa. Les forces aliades i les Potències Centrals havien patit grans pèrdues a causa de la grip, però las parts en guerra restringien la informació per tal que l'enemic no se n'aprofités.

Espanya, com no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre la grip, especialment severa. Alguns autors apunten que a final de primavera de 1918, l'agència Fabra va enviar un teletip a Reuters informant que "una estranya forma de malaltia de característiques epidèmiques havia aparegut a Madrid. L'epidèmia és de caràcter benigne. No s'han registrar defuncions". Des d'aquest moment, es va anomenar grip espanyola. Un segle després, encara que els viròlegs, epidemiòlegs i historiadors afirmen que no es va originar a Espanya, continua coneixent-se com a grip espanyola.[6] La primera referència al caràcter epidèmic de la grip en la premsa mèdica espanyola aparegué el dia 1 de juny de 1918 en un article titulat La epidemia reinante.[7]

A Espanya, que fou el país europeu no bel·ligerant amb més víctimes de la grip (unes 250.000, aproximadament un 1,5% de la població total de l'època), la malaltia s'anomenà durant un temps el soldado de Nápoles, fent referència a un fragment musical molt famós de la sarsuela `La canción del olvido´ de Romero i Fernández-Shaw, llavors de moda.[8]

Origen de la pandèmiaModifica

L'origen de la pandèmia és desconegut. Els investigadors han suggerit la Xina, d'on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d'Amèrica. La migració podria estar relacionada amb el fet que el primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia fou la d'un soldat estatunidenc destinat a Camp Funston (Kansas), el 8 de març del 1918.[9] En les mateixes dates es van observar brots a Detroit, a Carolina del Sud; i a la presó de Sant Quintín, a Califòrnia. Per aquest motiu, alguns autors accepten aquests fets com a proves d'un origen americà de la pandèmia. Tot i així, les evidències històriques i epidemiològiques no són suficients per identificar l'origen geogràfic del virus i les anàlisis filogenètiques no han aconseguit ubicar-lo en cap context zonal determinat.

A partir d'aleshores, el virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. França va arribar entre l'abril i el maig de 1918. En el mateix període, va arribar a Espanya, Itàlia i Alemanya i al juny a la Gran Bretanya i després a Rússia. Va arribar al nord d'Àfrica al maig del 1918 i des d'allà fins a l'Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918. Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l'abril de 1919, essent la segona la més virulenta. Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats.[10] La documentació municipal conservada és escassa i fragmentària, fent difícil avaluar l'impacte de les mesures de sanitat pública adoptades a la ciutat. La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l'estudi de la grip de 1918-19 fou la del catedràtic d'Higiene jubilat Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919). Amb el títol Algunos datos relativos a la gripe, publicà diverses pàgines a cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 de febrer i el 30 de novembre de 1919.[11] L'impacte demogràfic de la pandèmia fou tan important que l'any 1918 el creixement natural de la població barcelonina i espanyola, és a dir, la diferència entre els nascuts i els difunts, es va negativitzar.[12] A Madrid, ciutat que no va ser de una les més afectades per la pandèmia a l'Estat espanyol, al llarg d'un període de quasi 20 mesos es registraren unes 6.500 morts en excés (valor estadístic representatiu del desplaçament a l'alça de l'índex de mortalitat previsible en una població durant un interval de temps determinat), 2.500 d'elles entre desembre de 1919 i gener de 1920, més d'un any després dels primers brots de grip.[13]

SímptomesModifica

Els símptomes més habituals de la grip espanyola són augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l'esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d'uns dies de repòs al llit. Però alguns malalts que mostraven signes d'infecció morien en 24 hores. Fins i tot, hi ha dades de gent que queia literalment morta i altres que morien després de dos o tres dies. La infecció vírica produïa un embassament generalitzat dels pulmons (edema pulmonar) i greus hemorràgies intraalveolars; encara que la causa última de la majoria de les morts va ser una pneumònia bacteriana secundària,[14] sobretot per bacteris comensals propis de la nasofaringe (en especial Streptococcus pneumoniae, Streptococcus pyogenes i Staphylococcus aureus). Altres malalts varen morir d'empiema o sèpsia.[15]

Molts dels qui van morir presentaven coloració blava als llavis, orelles, cara i dits de les mans i els peus, un símptoma anomenat en aquells anys cianosi heliotròpica[16] i que està provocat per la falta d'oxigen.

Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien. La majoria tenien entre 20 i 40 anys, mentre que en altres pandèmies, les persones més afectades eren els infants i la gent gran. És possible que la gent gran de l'època presentés alguna immunitat adquirida a partir d'alguna infecció prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència.[17]

Hi ha especialistes que afirmen que la grip va ser especialment mortífera entre els tuberculosos (latents i actius), ja que les infeccions víriques augmenten la patogenicitat dels micobacteris.[18]

Moltes comunitats aborígens d'Alaska, Labrador, Austràlia rural i les regions més septentrionals dels països escandinaus tingueren una taxa de mortalitat adulta notablement més elevada (entre el 50% i el 90%) que la dels habitants de zones menys remotes. Les causes d'aquesta diferència són múltiples: escassa diversitat genètica, absència d'exposició prèvia als Influenzavirus, comorbiditats, dificultat per accedir als aliments o actituds discriminatòries per part de les autoritats corresponents.[19]

Influència de la pandèmia de 1918 en la MedicinaModifica

L'any 1918 els científics encara no havien descobert els virus i, per tant, no existien proves de laboratori per detectar o caracteritzar el patogen causant de la pandèmia. Els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt limitats. No havien vacunes víriques, ni medicaments antivirals, ni antibiòtics per tractar les infeccions bacterianes secundàries. Les mesures per evitar la propagació de la malaltia estaven circumscrites a intervencions no farmacològiques, como la promoció de la higiene personal, l'aïllament dels infectats, la quarantena, l'ús públic de màscares quirúrgiques (només a algunes ciutats) i el tancament de llocs públics (sobretot escoles i teatres).

Des de quasi el començament de la pandèmia els metges de l'època varen fer un gran esforç per registrar el nombre de persones afectades i de defuncions. Malgrat les deficiències d'aquests estudis epidemiològics inicials, fonamentalment de caràcter numèric i descriptiu, la interpretació analítica posterior fou essencial pel desenvolupament de la medicina preventiva.[20] L'epidemiòleg del Laboratori Municipal de Barcelona Manuel Dalmau i Matas fou un dels metges barcelonins que mori a conseqüència de la grip a principis de l'hivern del 1918, als 28 anys.[21]

Aquesta pandèmia va representar un punt d'inflexió en el maneig de les malalties de propagació mundial, donant una major rellevància a l'assistència primària fomentada i controlada pels estats,[22] i fou l'origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta de/a les infeccions gripals.[23] A Espanya, durant el període de pandèmia i al llarg dels anys immediatament posteriors no existí una llei general de Sanitat. La grip va induir l'elaboració de diversos documents legislatius d'àmbit estatal referents a la profilaxi pública de les malalties infeccioses, en bona part redactats per diputats amb experiència mèdica i d'un caire fortament regeneracionista; entre els quals cal destacar el Real Decreto de 10 de enero de 1919 en relación con la prevención de las enfermedades contagiosas i el Proyecto de ley de profilaxis de enfermedades evitables de 1922, ja que en ells es plantejava per primera vegada el fet que «el primer derecho natural del hombre es el derecho a la vida y a la salud; y que de ese derecho nace el deber de todo ciudadano de respetar la salud de los demàs» i també la conveniència d'adoptar un sistema bàsic de seguretat social dirigit institucionalment per resoldre els problemes sanitaris del país.[24]

A despit, però, dels grans progressos científics i mèdics assolits al llarg d'una centúria, els experts posen l'accent sobre el fet que la humanitat encara seria vulnerable si s'enfrontés avui dia a una pandèmia de característiques similars a la de 1918.[25]

Una vegada aconseguida l'any 2005 la seqüència de codificació completa del virus de la pandèmia de 1918 a partir de mostres de pulmó d'una víctima preservada en el permafrost d'Alaska, un equip de recerca dels CDC emprà la genètica inversa per arranjar un virus amb els vuit segments de gens del virus pandèmic amb el propòsit d'estudiar les seves propietats.[26] Es va comprovar que, a diferència dels virus H1N1 contemporanis, el virus de 1918 tenia la capacitat de replicar-se en absència de tripsina i causar la mort massiva de ratolins i embrions de pollastre. S'aprecià també un fenotip d'alta proliferació en cèl·lules epitelials bronquials humanes.[27]

Els avenços en la metodologia d'anàlisi dels teixits de l'època són fonamentals per obtenir una millor comprensió d'aquella pandèmia. Aquest coneixement pot contribuir al disseny de nous fàrmacs i al desenvolupament d'estratègies de prevenció més eficaces davant de futures pandèmies, especialment pel que fa al moment òptim per l'administració d'antivirals i/o antibiòtics.[28]

ReferènciesModifica

  1. Kohn, George C. Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present (en anglès). Third Ed. New York: Infobase Publishing, 2007, p. 529. ISBN 9781438129235. 
  2. Byrne, Joseph P. (Ed). Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 2008, p. 917. ISBN 978–0–313–34101–4. 
  3. Echeverri Dávila, Beatriz. La gripe española. La pandemia de 1918-1919 (en castellà). 1ª Ed. (Monografías, volumen 132). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1993, p. 194. ISBN 9788474761870. 
  4. Tsoucalas, G; Kousoulis, A; Sgantzos, M «The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History» (en anglès). European Journal of Clinical and Biomedical Sciences, 2016; 2 (4), pp: 23-28. DOI: 10.11648/j.ejcbs.20160204.11. ISSN: 2575-4998 [Consulta: 28 gener 2019].
  5. Pumarola, T; Antón, A «La Pandemia de gripe de 1918. Una incógnita 100 años después» (en castellà). Rev Enf Emerg, 2018; 17 (2), pp: 63-66. ISSN: 2013-844X [Consulta: 28 gener 2019].
  6. Cartwright, Frederick F.; Biddiss, Michael. Grandes pestes de la història (en castellà). Buenos Aires: El Ateneo/ILHSA S.A, 2005; Abr, p. 264. ISBN 9789500258951. 
  7. Duro Torrijos, JL; Tuells, J «La «gripe española» según el diario España Médica (1918-1919)» (en castellà). Vacunas, 2015 Jul; 16 (2), pp: 81-86. DOI: 10.1016/j.vacun.2015.07.007. ISSN: 1576-9887 [Consulta: 29 maig 2019].
  8. Davis, R «The Spanish Flu: Narrative and Cultural Identity in Spain, 1918. Chap. 4» (en anglès). Springer, 2013; Ag 20, pp: 103-105. ISBN 9781137339218 [Consulta: 30 maig 2019].
  9. «The so-called "Spanish" flu', by JACKIE ROSENHEK |» (en anglès). Doctor's Review, Novembre 2005.
  10. «Grip». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 gener 2018].
  11. Rodríguez-Ocaña, E «La grip a Barcelona: un greu problema esporàdic de salut pública. Epidèmies de 1889-90 i 1918-19». A: Cent anys de salut pública a Barcelona (Roca Rosell, A; Coord.), 1991, pp: 131-156. ISBN 9788487918001 [Consulta: 17 febrer 2019].
  12. Granero i Xiberta, X «L'epidèmia de grip del 1918 a Barcelona». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, 1984; 1, pp: 80-123. ISSN: 0213-0718 [Consulta: 7 febrer 2019].
  13. Cilek L, Chowell G, Ramiro Fariñas D «Age-Specific Excess Mortality Patterns During the 1918–1920 Influenza Pandemic in Madrid, Spain» (en anglès). Am J Epidemiol, 2018 Des 1; 187 (12), pp: 2511-2523. DOI: 10.1093/aje/kwy171. ISSN: 6454514. PMID: 30124746 [Consulta: juny 2019].
  14. Morens DM, Taubenberger JK, Fauci AS «Predominant Role of Bacterial Pneumonia as a Cause of Death in Pandemic Influenza: Implications for Pandemic Influenza Preparedness» (en anglès). J Infect Dis, 2008 Oct 1; 198 (7), pp: 962–970. DOI: 10.1086/591708. PMC: 2599911. PMID: 18710327 [Consulta: 27 gener 2019].
  15. Morens DM, Taubenberger JK «Influenza Cataclysm, 1918» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Des 13; 379 (24), pp: 2285-2287. DOI: 10.1056/NEJMp1814447. ISSN: 0028-4793. PMID: 30575465 [Consulta: 11 febrer 2019].
  16. Abrahams, A «Heliotrope Cyanosis» (en anglès). Br Med J, 1929 Jul 27; 2 (3577), pp: 166. ISSN: 0007-1447. PMC: 2451452 [Consulta: 11 febrer 2019].
  17. García-Robles, Inmaculada; Ruigrok, Rob W. «Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918.». A: Virus, els monstres invisibles. Mètode; 45, pp: 73-83. Universitat de València, 16-05-2005. [Consulta: 5 gener 2018].
  18. Mamelund SE, Dimka J «Tuberculosis as a Risk Factor for 1918 Influenza Pandemic Outcomes» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Abr 29; 4 (2), pii: E74. DOI: 10.3390/tropicalmed4020074. ISSN: 2414-6366. PMID: 31035651 [Consulta: 26 maig 2019].
  19. Mamelund, SE «Geography may explain adult mortality from the 1918-20 influenza pandèmic» (en anglès). Epidèmics, 2011 Mar; 3 (1), pp: 46-60. DOI: 10.1016/j.epidem.2011.02.001. ISSN: 1755-4365. PMID: 21420659 [Consulta: 27 maig 2019].
  20. González-García, A «Avances y tendencias actuales en el estudio de la pandemia de gripe de 1918-1919» (en castellà). Vínculos de Historia, 2013; 2, pp: 309-330. DOI: 10.18239. ISSN: 2254-6901 [Consulta: 31 gener 2019].
  21. COMB. Unitat d'Estudis Acadèmics «Manuel Dalmau i Matas». Galeria de Metges Catalans, 2015 [Consulta: 15 febrer 2019].
  22. Short KR, Kedzierska K, van de Sandt CE «Back to the Future: Lessons Learned From the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2018 Oct 8; 8, pp: 343. DOI: 10.3389/fcimb.2018.00343. PMC: 6187080. PMID: 30349811 [Consulta: 31 gener 2019].
  23. WHO «Global Influenza Surveillance and Response System (GISRS)» (en anglès). Department of Pandemic and Epidemic Diseases, 2015; v 1.0, pàgs: 2 [Consulta: 31 gener 2019].
  24. Porras Gallo, MI «La lucha contra las enfermedades "evitables" en España y la pandemia de la gripe de 1918-19» (en castellà). Dynamis. Acta Hispanica ad Medicina Scientiarumque Historiam Illustrandam, 1994; 14, pp: 159-183. ISSN: 0211-9536 [Consulta: 23 juny 2019].
  25. Greenberger, M «Better Prepare Than React: Reordering Public Health Priorities 100 Years After the Spanish Flu Epidemic» (en anglès). Am J Public Health, 2018 Nov; 108 (11), pp: 1465-1468. DOI: 10.2105/AJPH.2018.304682. PMC: 6187800. PMID: 30252520 [Consulta: 27 maig 2019].
  26. Tumpey TM, Basler CF, Aguilar PV, Zeng H, et al «Characterization of the reconstructed 1918 Spanish influenza pandemic virus» (en anglès). Science, 2005 Oct 7; 310 (5745), pp: 77-80. DOI: 10.1126/science.1119392. ISSN: 0036-8075. PMID: 16210530 [Consulta: 26 maig 2019].
  27. Lüthy IA, Ritacco V, Kantor IN «A cien años de la gripe 'española'» (en castellà). Medicina (B Aires), 2018; 78 (2), pp: 113-118. ISSN: 1669-9106. PMID: 29659361 [Consulta: 26 maig 2019].
  28. Martini M, Gazzaniga V, Bragazzi NL, Barberis I «The Spanish Influenza Pandemic: a lesson from history 100 years after 1918» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2019 Mar 29; 60 (1), pp: E64-E67. DOI: 10.15167/2421-4248/jpmh2019.60.1.1205. PMC: 6477554. PMID: 31041413 [Consulta: 26 maig 2019].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandèmia de grip de 1918