Arnau Martínez i Serinyà
Arnau Martínez i Serinyà (Barcelona, 14 d'abril de 1880 — Barcelona, 4 de novembre de 1910)[1] fou un advocat, poeta i crític literari català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 d'abril de 1880 Barcelona |
| Mort | 4 novembre 1910 (29/30 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, poeta i crític literari |
Com a advocat, va treballar amb Ildefons Sunyol i Casanovas.[2] Com a crític literari, col·laborà a Joventut, L'Atlàntida i El Poble Català, des d'on defensà la composició poètica del sonet. Publicà els seus poemes a Catalunya: revista literària quinzenal. La seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants. Té influències d'Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d'Annunzio. Morí jove i l'únic llibre que publicà, anomenat Sonets (1910), va sortir després de la seva mort, per iniciativa i a cura del seu amic Jeroni Zanné.[3]
Referències
modifica- ↑ «Defunció d'Arnau Martínez Serinyà». Ilustració Catalana, núm. 391, 04-12-1910, pàg. 783.
- ↑ Medina, Jaume. Les dames de Josep Carner. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 46.
- ↑ Entrada "Arnau Martínez i Serinyà" al Diccionari de la Literatura Catalana, editat per la Gran Enciclopèdia Catalana