Bisbat de Posen

Arquebisbat de Posen
	Archidioecesis Posnaniensis
	La Catedral de Posen
Localització
	52° 24′ 40″ N, 16° 56′ 54″ E / 52.411111°N,16.948333°E
	Polònia
	Voivodat de Gran Polònia
Parròquies	423
Població humana
Població	1.497.000 (2019) (154,33 hab./km²)
Llengua utilitzada	polonès
Religió	romà
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Poznań
Superfície	9.700 km²
Limita amb	bisbat de Zielona Góra-Gorzów, oest ; arquebisbat de Gniezno, est ; bisbat de Kalisz, sud-est ; bisbat de Bydgoszcz, nord-est ; bisbat de Koszalin-Kołobrzeg, nord ; arquebisbat de Breslau, sud
Dades històriques
Anterior	arquebisbat de Gniezno i Poznań
Creació	12 de novembre de 1948 (arquebisbat); 968 (bisbat)
Patrocini	Sant Pere i Sant Pau apòstol
Catedral	Sant Pere i Sant Pau
Organització política
• arquebisbe metropolità	Stanisław Gądecki
Lloc web	www.archpoznan.pl

El Bisbat de Posen o Arxidiòcesi de Poznan (llatí Posnanien(sis)) és una de 14 arxidiòcesis de Polònia, amb seu a la ciutat de Poznan.

Història modifica

968: Establerta com a Diòcesi Missionera de Polònia amb seu a Poznań subordinava directament a la Santa Seu
1000: Transformada en Diòcesi de Poznań subordinada directament a la Santa Seu
Segles Xi i XII: Subordinació de la Diòcesi de Poznań a l'arxidiòcesi metropolitana de Gniezno com diòcesi sufragània
16 de juliol de 1821: elevada a estatus d'arxidiòcesi metropolitana i unida amb l'arxidiòcesi de Gniezno en unió personal com aeque principaliter.
12 de novembre de 1948: dissolució de la unió entre l'arxidiòcesi de Poznań i la de Gniezno

Esglésies especials modifica

Basíliques Menors:
- Arxicatedral de sant Pere i sant Pau a Poznan
- Basílica de Gosty

Diòcesis sufragànies modifica

Kalisz

Llista de bisbes modifica

Nom	Anys de govern	Notes
Jordà	968 – vers 983	bisbe missioner de Polònia amb seu a Poznań, subordinat directament al papa. Mort entre 982 i 984^[1]
Unger	vers 983 - 1012	bisbe missioner i des de 1000 bisbe ordinario de Poznań a l'arxidiòcesi de Gniezno.
Romanus^[2]	(?) - 1030	Incert
Ederam^[3]	després de 1030	Dates desconegudes. Destrucció de la diòcesi vers 1038 per la invasió dels pagans i la invasió de Bretislau I de Bohèmia.^[4] Ederam va morir abans de 1049^[5]
Franco^[6]	vers 1085	Primer bisbe conegut després del restabliment de la diòcesi el 1076.
Eckhard^[7]	vers 1100–1103?	Dades incertes^[8]
Heinrich von Siegburg^[9]	vers 1105
Paweł^[10]	ca. 1112/1113
Bogufał I	? -1146
Pean	1146–1152
Stefan	1152–1159
Bernard	1159–1164
Radwan	1164–1172
Cherubin	1172–1180
Arnold I	1180–1186
Świętosław	vers 1186?	Nom i dates incerts^[11]
Gerward	vers 1187?	Nom i dates incertes^[11]
Benedykt	1193	Dates incertes^[12]
Mrokota	? - 1196
Arnold II	1201–1211	Potser va iniciar el govern vers 1196^[13]
Filip	1211
Paweł	1211–1242
Bogufał II	1242–1253
Piotr	1253–1254
Bogufał III de Czerniejewo	1254–1264
Falanta	1265–1267
Mikołaj I	1267–1278
Jan I de Wysokowce	1278–1285
Jan II Gerbicz	1285–1297
Andrzej Zaremba	1297–1317
Domarat Grzymała	1318–1324
Jan III de Poznań	1324–1335
Jan IV de Kępa	1335–1346
Andrzej de Wiślica	1347–1348	després bisbe de Zwierzyniec
Wojciech Pałuka	1348–1355
Jan V de Lutogniewo	1356–1374
Mikołaj II de Górka	1375–1382
Jan Kropidło	1382–1384	duc d'Oppeln, després bisbe de Włocławek, de Kamień, de Chełmno, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia, i altre cop bisbe de Włocławek
Dobrogost de Nowy Dwór	1384–1395	després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Mikołaj Kurowski	1395–1399	després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wojciech Jastrzębiec	1399–1412
Piotr Wysz Radoliński	1413–1414
Andrzej Łaskarz Gosławski	1414–1426
Mirosław Brudzewski	1426–1427
Stanisław Ciołek de Żelichowo i Ostrołęka	1428–1437
Andrzej Bniński	1438–1479
Uriel Górka	1479–1498
Jan Lubrański	1498–1520
Piotr Tomicki	1520–1525	després bisbe de Cracòvia
Jan Latalski	1525–1536	després bisbe de Cracòvia, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Joan de Lituània	1536–1538
Stanisław Oleśnicki de Pinczów	1538–1539
Sebastian Branicki	1539–1544
Paweł Dunin Wolski	1544–1546
Benedykt Izdbieński	1546–1553
Andrzej Czarnkowski	1553–1562
Adam Konarski	1562–1574
vacant
Łukasz Kościelski	1577–1597
Jan Tarnowski	1598–1600	després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wawrzyniec Goślicki	1601–1607
Andrzej Opaliński	1607–1623
Jan Wężyk	1624–1627	després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Maciej Łubieński	1627–1631	després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Adam Nowodworski	1631–1634
Henryk Firlej	1635
Andrzej Szołdrski	1636–1650
Florian Kazimierz Czartoryski	1650–1655	després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wojciech Tolibowski	1655–1663
Stefan Wierzbowski	1664–1687
Stanisław Witwicki	1688–1698
Mikołaj Święcicki	1699–1707
vacant
Mikołaj Bartłomiej Tarło	1710–1715
Krzysztof Antoni Szembek	1716–1720	després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Piotr Tarło	1721–1722
Jan Joachim Tarło	1722–1732
Stanisław Józef Hozjusz	1733–1738
Teodor Kaziemirz Czartoryski	1739–1768
Andrzej Stanisław Młodziejowski	1768–1780
Antoni Onufry Okęcki	1780–1793
Ignacy Raczyński	1794–1807	després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
vacant
Tymoteusz Gorzeński	1809–1821	després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
El 1821 elevat al estatus de metropolità en unió personal amb l'arquebisbat de Gniezno (primat de Polònia).
Tymoteusz Gorzeński	1821–1825
vacat
Teofil Wolicki	1828–1829
vacat
Marcin Dunin	1831–1842
vacat
Leon Przyłuski	1845–1865
Mieczysław Halka Ledóchowski	1866–1886	cardenal
Juliusz Dinder	1886–1890
Florian Oksza Stablewski	1891–1906
vacant
Edward Likowski	1914–1915
Edmund Dalbor	1915–1926	cardenal
August Hlond	1926–1946	cardenal, després de 1946 arquebisbe de Gniezno i bisbe de Varsòvia, i primat de Polònia
El 1946 es va diossoldre la unió personal entre els arquebisbats de Poznań i Gniezno
Walenty Dymek	1946–1956
Antoni Baraniak	1957–1977
Jerzy Stroba	1978–1996
Juliusz Paetz	1996–2002
Stanisław Gądecki	des de 2002

Notes modifica

↑ Kehr, pàg. 25
↑ Kętrzyński, Studia..., p. 311; Kehr, p. 53.
↑ Wasilewski, p. 751; cf. Kętrzyński, Studia..., p. 311; and Abraham, p. 84
↑ Karwowski, Najstarsi..., p. 332
↑ Wasilewski, p. 751
↑ Abraham, p.83; Wasilewski, p. 751
↑ Wasilewski, s. 752; cf. Walter Gesler (ed.): Der Bericht des Monachus Hamerslebiensis uber die "Kaiserliche Kapelle" S. Simon und Juda in Goslar und die Beforderung ihrer Mitglieder, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universitat, 1914, p. 84.
↑ el legat del papa, Gualon, va deposat a dos dels quatre bisbes polonesos el 1103. Un d'ells fou Czasław de Kraków (Cracòvia) però la identitat de l'altra no se sap del cert ja que podria ser el bisbe de Poznań o el de Płock.
↑ Wasilewski, s. 752
↑ Abraham, p. 83-84; Wasilewski, p. 748
↑ ^11,0 ^11,1 Cf. Maciejewski, p. 253
↑ Apareix en un document sense data (però amb seguretat posterior al 1187, probablement de 1192) i a la butlla de Celestí III datada el 9 d'abril de 1193. Va morir el 10 de desembre d'un any desconegut
↑ Apareix per primer cop a la butlla d'Innocenci III de 2 d'agost de 1201

Bibliografia modifica

Paul Fridolin Kehr, Das Erzbistum Magdeburg und die erste Organisation der Christlichen Kirche in Polen, Abhandlungen der Königlich preussischen Akademie der Wissenschaften, 1920
Władysław Abraham, Organizacja Kościoła w Polsce do połowy wieku XII, Lwów 1890
Stanisław Karwowski, Najstarsi Długoszowi biskupi poznańscy wobec krytyki, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.35, Poznań 1909
Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z XII i początku XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.37, Poznań 1911
Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z drugiej połowy XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.43, Poznań 1915
Annales Lubinensis in: Monumenta Poloniae Historica = Pomniki dziejowe Polski. T. 5, p. 866 ff.
T. Wojciechowski, Szkice Historyczne XI wieku, Kraków 1904
KODEKS DYPLOMATYCZNY WIELKOPOLSKI. TOM I.
Karol Maleczyński: Studia nad dokumentem polskim, Wrocław 1971
Wojciech Kętrzyński: Studyja nad dokumentami XII wieku, Roczniki Akademii Umiejętności, Lwów 1891, pp. 201–319
Jacek Maciejewski: Episkopat polski doby dzielnicowej, 1180-1320, Tow. Nauk. Societas Vistulana, 2003
Tadeusz Wasilewski: Kościół monarszy w X-XII wieku i jego zwierzchnik biskup polski, Kwartalnik historyczny, Tom 92, 1985

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Posen

Lloc oficial de l'arquebisbat de Poznań Arxivat 2007-02-16 a Wayback Machine.
Giga-Catholic Information
Catholic Hierarchy
Regesta Imperii (Papstregesten 911-1024 and Papstregesten 1024-1058) Arxivat 2009-07-17 a Wayback Machine.

[1] Kehr, pàg. 25

[2] Kętrzyński, Studia..., p. 311; Kehr, p. 53.

[3] Wasilewski, p. 751; cf. Kętrzyński, Studia..., p. 311; and Abraham, p. 84

[4] Karwowski, Najstarsi..., p. 332

[5] Wasilewski, p. 751

[6] Abraham, p.83; Wasilewski, p. 751

[7] Wasilewski, s. 752; cf. Walter Gesler (ed.): Der Bericht des Monachus Hamerslebiensis uber die "Kaiserliche Kapelle" S. Simon und Juda in Goslar und die Beforderung ihrer Mitglieder, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universitat, 1914, p. 84.

[8] t del papa, Gualon, va deposat a dos dels quatre bisbes polonesos el 1103. Un d'ells fou Czasław de Kraków (Cracòvia) però la identitat de l'altra no se sap del cert ja que podria ser el bisbe de Poznań o el de Płock.

[9] Wasilewski, s. 752

[10] Abraham, p. 83-84; Wasilewski, p. 748

[Mac-11] 11,0 ^11,1 Cf. Maciejewski, p. 253

[12] Apareix en un document sense data (però amb seguretat posterior al 1187, probablement de 1192) i a la butlla de Celestí III datada el 9 d'abril de 1193. Va morir el 10 de desembre d'un any desconegut

[13] Apareix per primer cop a la butlla d'Innocenci III de 2 d'agost de 1201

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]