Arquites de Tàrent

Arquites de Tàrent (Arkhytas Ἀρχύτας, Archytas) ( 400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tàrent, fill de Mnasarcos o Mnesagores o Histieu. Diògenes Laerci fa una breu menció d'alguns trets biogràfics. Se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.

Infotaula de personaArquites (Ἀρχύτας)
Archytas of Tarentum MAN Napoli Inv5607.jpg
Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores
Nom original(grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος modifica
Biografia
Naixement428 aC
Tàrent,(Magna Grècia)
Mortc. 347 aC
Pulla(Itàlia)
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i música modifica
OcupacióMatemàtic, astrònom, polític, filòsof, musicòleg i teòric musical modifica
Activitat(Floruit: segle IV aC modifica)
EraFilosofia antiga
Regió geogràficaFilosofia occidental
Escola de pensamentescola pitagòrica, Filosofia presocràtica
Interessat enFilosofia, Astronomia, Matemàtica, Geometria,Política, Enginyeria
Idees notablesarkhé=nombre, geometria analítica,corba d'Arquites
MovimentPitagòrics modifica
ProfessorsFilolau modifica
AlumnesEudoxe de Cnidos modifica
Influències
Influències en

Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica, astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol[1] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.

S'han conservat dues cartes seves gràcies a Diògenes Laerci. Fou set vegades estrateg (general) de Tàrent i es diu que fou sempre victoriós. Com a filòsof, fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci hi diu: maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem. Se li atribueixen nombrosos treballs i obres, entre els quals destaca la seva solució a la duplicació del cub.[2]

Va morir en un naufragi en les costes de la Pulla.

D'acord amb Smith, en el Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, pàgina 273, una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, li fou atribuïda, però correspondria realment a Arquites de Mitilene.

ReferènciesModifica

  1. Huffman, Carl A. Archytas of Tarentum: Pythagorean, philosopher, and mathematician king (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.82. ISBN 0521837464. 
  2. Masià, Ramon «A new reading of Archytas’ doubling of the cube and its implications». Archive for History od Exact Sciences. Springer, Vol. 70, Num. 2, 2015, pàg. 175-204. DOI: 10.1007/s00407-015-0165-9. ISSN: 0003-9519.

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arquites de Tàrent» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Arquites de Tàrent. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 12 Juliol 2013. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquites de Tàrent