Arrefòria

Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat). De vegades s'anomenava Hersefòria (ἐρσηφόρια), per Herse, la filla de Cècrops, vinculada a Atena, però eren deïtats diferents. Se celebrava cada any al mes de Scirophorion (juny-juliol).

Arrefòria

Nom en la llengua original	(grc) Αρρηφόρια (grc) Ερρηφόρια (grc) Ερσηφόρια
Tipus	festival
Cultura	antiga Grècia
Religió	Religió a l'antiga Grècia

La primera paraula derivaria de ἄρρητα ("arreta", misterós, sagrat), i es relacionava amb rituals ocults. Hersefòria significaria el culte a Herse, que es creu íntimament lligat a Atena, segons l'Etymologicum Magnum.

Quatre noies, d'entre set i onze anys, les arrèfores eren seleccionades cada any pel rei arcont d'entre les famílies més distingides. Dues d'elles teixien i supervisaven la confecció dels peples sagrats d'Atena que se li donaven a la festa de les Panatenees, i les altres dues, el dia de la festa, portaven al cap les cistelles sagrades destinades a la deessa a l'Acròpoli, i ni elles mateixes en sabien el contingut. Durant un any s'estaven retirades, bé al Partenó o en algun edifici proper. Al començar el festival carregaven les cistelles que ningú, ni la mateixa sacerdotessa, sabia què contenien. A la ciutat hi havia un recinte sagrat vora els jardins d'Afrodita, amb una gruta natural, i baixaven allà a dipositar les cistelles i s'enduien una altra cosa ben tapada, de contingut també desconegut. Després s'acomiadava a les noies i se'n triaven altres quatre per ocupar el seu lloc. Les noies vestien túniques blanques ornades amb fils d'or, que quedaven per la deessa, i menjaven una mena peculiar de pastissos fets per a l'ocasió. Per cobrir les despeses del festival s'organitzava una litúrgia especial coneguda com l'Arrefòria. No es coneixen més detalls sobre el festival.