Arrugues (pel·lícula)

Arrugues
Arrugas
Fitxa
Direcció	Ignacio Ferreras
Guió	Ignacio Ferreras; Rosana Cecchini; Ángel de la Cruzbasat en la novel·la de Paco Roca
Dissenyador de so	Nani Garcia
Productora	Perro Verde Films
Distribuïdor	GKIDS
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	2011
Durada	90 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Pressupost	2.000.000 €
Descripció
Basat en	Arrugues
Gènere	Animació; Drama
Tema	amistat, vellesa, llar de retir i malaltia d'Alzheimer
Lloc de la narració	Espanya
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula animada (2012) ;
Premis	Prix du meilleur premier film (2012) ;
Lloc web	arrugaslapelicula.com

Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la gràfica original, vegeu «Arrugues».

Arrugues és un llargmetratge animat en 2D amb una durada de 90 minuts dirigit per Ignacio Ferreras i estrenada el 2011. Està basada a la historieta Arrugues de Paco Roca.

La història està ambientada en un geriàtric i gira al voltant de l'amistat entre dos homes d'edat avançada, un d'ells en les primeres etapes de la malaltia d'Alzheimer.^[1]

Ha estat doblada al català.^[2]

Producció modifica

La pel·lícula va ser produïda per Perro Verde Films i co-produïda per la productora catalana Cromosoma, d'Oriol Ivern, responsable entre d'altres de la sèrie Les Tres Bessones. El pressupost va ser de dos milions i mig d'euros^[3](gairebé 8 menys que 'Chico y Rita'). El treball d'animació fet a Espanya suposa un 75% i la resta es va subcontractar a les Filipines.

Repartiment modifica

Álvaro Guevara - Emilio
Tacho González - Miguel
Mabel Rivera

Presentació i crítiques modifica

La pel·lícula es va estrenar el 19 de setembre en la 59 edició (2011) del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.^[4]

«	Arrugas té un enfocament digne d'elogi sentimental i ple de matisos en un tema complex, que evita les situacions melodramàtiques i caracteritzacions simplistes, si bé respectant certes convencions d'aquest subgènere... No hi manca patetisme genuí tot i que Nani García en gran manera convencional, previsible i cada llàgrima és difícil de guanyar. L'estil Ferreras d'animació és realista i directa amb especial atenció als detalls petits de la decoració, la roba i el gest	»
— Neil Young^[5]