Viquipèdia

Arsames (príncep)

príncep aquemènida

Arsames (segle V aC - p. segle V aC) (Aršama) fou un príncep aquemènida d'origen incert."Arsames" és la forma hel·lenitzada del nom persa antic Aršāma[a] ("que té la força d'un heroi"), que era un nom comú dins de la família persa aquemènida així com entre l'elit persa de l'Imperi aquemènida (550–330). aC).[2][3] El nom és un compost, compost per aršan ("mascle, heroi") i ama ("força").[2][b] El nom està testimoniat en arameu com ʾršm.[4] La forma femenina del nom, *Aršāmā (grec Arsamē), està testimoniada en la filla de Dario el Gran (522–486 aC).[2]

Plantilla:Infotaula personaArsames
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa antic Egipte
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernador Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
MareArtistone Modifica el valor a Wikidata
GermansGobryas
Arsàmenes Modifica el valor a Wikidata

Segons Ctesias, Sarsamas va ser nomenat sàtrapa pel general Megabazos.[4] Anteriorment, un antic príncep egipci anomenat Inaros es va revoltar obertament contra Artaxerxes I i el domini aquemènida i havia matat a la batalla el sàtrapa Aquemenes. El 454 aC, poc després del seu nomenament, Arsames va ajudar a reprimir la revolta derrotant els reforços atenesos enviats al delta del Nil.[5][6] Després de la revolta, Arsames va emprendre una política conciliadora amb els egipcis nadius per tal d'evitar encendre noves revoltes; probablement per aquest motiu, va permetre que el fill d'Inaros Thannyras mantingués la seva senyoria en part del Delta, tal com informa Heròdot.[7][8]

Tot i que la seva esmentada carrera inicial només és informada per fonts gregues, la vida posterior d'Arsames es coneix per diverses cartes escrites en arameu, compilades principalment pel sacerdoci jueu d'Elefantina i pertanyents als papirs elefantins, i que es poden datar des del 428 aC en endavant. Se sap que l'any 423 aC va donar suport a Dario II en el seu cop d'estat reeixit, i més tard va ser cridat de nou a Susa a Pèrsia entre el 410 i el 407/6 segons informen altres documents, entre aquests algunes cartes d'intercanvi amb el seu administrador de finques. Nakhtihor[9][10] i amb un home anomenat Artavant que probablement va actuar com a sàtrapa d'Egipte ad interim.[11]

L'any 410 aC va esclatar una revolta a Elefantina, on una comunitat jueva establerta vivia juntament amb els egipcis nadius, i on les dues comunitats tenien el seu temple local, el de Yahu i Khnum respectivament. Els jueus eren ben tolerats per Arsames i pels ocupants perses en general; tanmateix, sembla que la pràctica jueva de sacrificar cabres al seu déu va ser percebuda com un insult pel clergat del temple veí de la deïtat egípcia Khnum amb cap d'ariet.[12] Aprofitant una de les absències d'Arsames, el clergat de Khnum va corrompre un comandant militar local, Vidaranag, i sense impediment va instigar i va aconseguir la destrucció del temple de Yahu. Al seu retorn, Arsames va castigar els perpetradors, però es va sentir obligat a evitar qualsevol polèmica prohibint la matança ritual de cabres.[13] Les múltiples súpliques dels jueus per la reconstrucció del seu temple, però, sembla que no s'escoltaren durant algunes vegades.[14]

Arsames ja no s'esmenta després del 406 aC, i és probable que morís poc abans de la reconquesta egípcia d'Egipte aconseguida pel faraó natiu Amyrtaios l'any 404 aC.[15]

Notes

modifica
  1. ↑ També s'escriu Ṛšāma-.[1]
  2. ↑ Les paraules compostes s'escriuen šršan- i ama- respectivament si s'utilitza l'ortografia Ṛšāma-.[1]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Schmitt, Rüdiger. PERSONAL NAMES, IRANIAN iii. ACHAEMENID PERIOD, 2005. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 ARŠĀMA. 2. 
  3. ↑ Canepa, Matthew P. «Rival Visions and New Royal Identities in Post-Achaemenid Anatolia and the Caucasus». A: The Iranian Expanse: Transforming Royal Identity through Architecture, Landscape, and the Built Environment, 550 BCE–642 CE, 2018, p. 109. ISBN 978-0520379206. 
  4. ↑ Photius' Excerpt of Ctesias' Persica, see 38
  5. ↑ Ray, op. cit., p. 276
  6. ↑ Grimal, Nicolas. A History of Ancient Egypt. Oxford: Blackwell Books, 1992, p. 371. ISBN 9780631174721. 
  7. ↑ Ray, op. cit., p. 276
  8. ↑ Grimal, Nicolas. A History of Ancient Egypt. Oxford: Blackwell Books, 1992, p. 371. ISBN 9780631174721. 
  9. ↑ Ray, John D. «Egypt, 525–404 B.C.». A: The Cambridge Ancient History (2nd ed.), vol. IV – Persia, Greece and the Western Mediterranean c. 525 to 479 B.C.. Cambridge University Press, 2006, p. 266. ISBN 0-521-22804-2. 
  10. ↑ Curtis, John «The Achaemenid Period in Northern Iraq». L'Archéologie de l'Empire Achéménide [Paris], 11-2003, pàg. 3.
  11. ↑ ARŠĀMA – Encyclopedia Iranica
  12. ↑ Rice, Michael. Who's Who in Ancient Egypt. Routledge, 1999, p. 42–43 [Consulta: 9 octubre 2022]. 
  13. ↑ Gardiner, Alan. Egypt of the Pharaohs: an introduction. Oxford University Press, 1961, p. 371. ISBN 978-0-19-500267-6. 
  14. ↑ Gardiner, Alan. Egypt of the Pharaohs: an introduction. Oxford University Press, 1961, p. 371. ISBN 978-0-19-500267-6. 
  15. ↑ Ray, John D. «Egypt, 525–404 B.C.». A: The Cambridge Ancient History (2nd ed.), vol. IV – Persia, Greece and the Western Mediterranean c. 525 to 479 B.C.. Cambridge University Press, 2006, p. 266. ISBN 0-521-22804-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arsames_(príncep)&oldid=33993932»