Arsenal de Cartagena
L'Arsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada.
Arsenal de Cartagena | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Arsenal, drassana i manufactura reial | |||
Part de | Pla Nacional de Patrimoni Industrial | |||
Arquitecte | Sebastián Feringán Jordi Joan i Santacília Mateo Vodopich (en) | |||
Construcció | 1731 | |||
Cronologia | ||||
20 febrer 1732 – 31 gener 1782 | construcció | |||
Característiques | ||||
Superfície | parcel·la: 78.082 m² edifici: 5.887 m² | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cartagena (Regió de Múrcia) | |||
Localització | Calle Real 26 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Armada Espanyola | |||
Història
modificaDurant el regnat de Felip V es va ordenar l'organització naval d'Espanya. Aquesta organització va determinar dividir el litoral en tres departaments marítims amb els seus respectius arsenals.
Cartagena va ser designada capçalera del Departament Marítim del Mediterrani, i amb aquest motiu se li confia a l'enginyer militar Sebastián Feringán y Cortés la construcció d'un arsenal en aquesta ciutat.
Els plans acabats el 2 de maig de 1731 es presenten a l'aprovació real. El 13 de juny, el rei Felip V estampa la seva signatura al peu del projecte, donant permís per a la construcció d'aquest. Les obres donaren començament oficialment el 20 de febrer de l'any següent, 1732.[1]
Per a la seva construcció es va emprar gran quantitat de presidiaris i esclaus que més tard contribuirien a la construcció dels bucs i fortificacions de la ciutat.[2]
A la mort de Sebastián Feringán en 1762, s'encarreguen les obres a l'enginyer militar Mateo Vodopich qui les va concloure el 31 de gener de 1782, després d'infinitat de vicissituds degudes a la magnitud de l'obra, i ja sota el regnat de Carles III. El cost final va ser de 112 milions de rals.
L'Arsenal de Cartagena es converteix en el complex industrial més important de tot el litoral mediterrani en el segle xviii construint-se en ell 21 navilis, 17 fragates i més de mig centenar de bergantins, xabecs, urques, galeres, etc., a més d'un llarg nombre de bucs menors. En l'arsenal, milers de persones treballaven diàriament en la construcció i el manteniment de les unitats de l'Armada espanyola.
La Base Naval es va ampliar durant el regnat de Isabel II en 1849. En 1889, l'electricitat es va introduir en l'arsenal. En 1918, els fossats dels dics secs construïts per Feringán, van començar a servir com a molls de submarins, funció que encara realitzen després de la seva recent remodelació.[4] Durant la guerra civil espanyola va ser la base principal de l'Armada de la República Espanyola. Avui dia tanca entre els seus murs la història marcada per l'evolució en l'enginyeria naval espanyola.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Arsenal Militar a Cartagena Antigua
- ↑ El Arsenal a regmurcia.com
- ↑ Armada Espanyola: «La caserna de batallons de Cartagena (I). Antecedents.» Arxivat 2017-09-13 a Wayback Machine.
- ↑ Armada Española: «Historia del Arsenal de Cartagena.»
Bibliografia
modifica- «Historia del Arsenal de Cartagena». Adepa, 2007. Arxivat de l'original el 31 d'agost de 2009.
- Notícies de l'arsenal de Cartagena a la Opinión de Murcia