Artapalo és el nom d'un col·lectiu que s'encarregà de la direcció d'ETA entre els anys 1986 a 1992, que en els seus inicis va tenir les morts de la dissident Dolores González Katarain («Yoyes») i l'accidental de Txomin Iturbe Abasolo («Txomin»). Va ser dirigida per Francisco Mujika Garmendia («Pakito»), José Luis Álvarez Santacristina («Txelis») i José María Arregi Erostarbe («Fiti») i José Javier Zabaleta Elósegi («Baldo»), caracteritzats per un canvi d'estratègia amb accions més indiscriminades.[1]

Infotaula d'organitzacióArtapalo
Dades
Tipusduo Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolició29 març 1992 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Format per
Part deEuskadi Ta Askatasuna Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El novembre de 1986 l'advocat Jorge Argote es va entrevistar a Algèria amb Txomin, i l'any següent es van iniciar contactes entre Julián Sancristóbal, Manuel Ballesteros i Pedro Martínez per part del govern espanyol, i Txomin, fins a la seva mort accidental, i més tard per Antxon, però van fracassar. Entre les accions més sonades hi ha l'atemptat de l'Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa l'11 de desembre de 1987 i la de Vic el 29 de maig de 1991.

El 1989 fracassen les negociacions entre l'organització, representada per Antxon, Belén González Peñalba («Carmen») i Ignacio Arakama Mendia («Makario») i l'Estat Espanyol representat per Rafael Vera i Juan Manuel Eguiagaray després de l'atemptat a la caserna de la guàrdia civil de Saragossa. Els membres d'ETA són enviats a Santo Domingo. La captura de Josu Urrutikoetxea («Josu Ternera»), el 1989, i «Baldo», el 1990, va convertir a «Pakito» en el principal dirigent d'ETA a finals d'any.

De l'època d'Artapalo són l'atemptat amb bomba en els aparcaments de l'hipermercat Hipercor de Barcelona, l'intent d'alliberament de cinc militants d'ETA de la presó de Sevilla-2 per mitjà d'un fals helicòpter de la Creu Roja (frustrat per la policia espanyola el 2 de gener de 1990), l'organització del comando itinerant format per bascos del nord, desarticulat a l'abril del mateix any i l'Atemptat de Vic de 1991[2]

Va ser desarticulat a Bidart el 29 de març de 1992.[3]

Referències modifica

  1. Playà Masset, Josep; Batista Viladrich, Antoni. Artapalo: ETA después de Txomin. Pòrtic, 1988 (2003), p. 251. ISBN 9788473063289. 
  2. Lázaro, Julio M. «Zubieta asegura que fue Monteagudo quien accionó el coche bomba de Vic» (en castellà). El Pais, 06-06-1991. [Consulta: 11 setembre 2020].
  3. Pasamontes, Juan Carlos «Cop antiterrorista». El Periódico, 4 octubre 2010 (2010-10-04), pàg. 6 [Consulta: 15 maig 2014].