Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Artavasdes».

Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) fou rei d'Armènia des de vers el 123 aC al 95 aC. Hauria succeït al seu pare Tigranes I. La cronològia dels artàxides en aquesta època encara no és prou clara.

Infotaula de personaArtavasdes II d'Armènia
Biografia
Naixement segle II aC
  Rei d'Armenia 

Activitat
Ocupació Polític i sobirà
Família
Família Artàxides
Pare Tigranes I d'Armènia
Modifica les dades a Wikidata

En el segle ii aC, Armènia, amb la recent dinastia artàxida, s'havia expandit tant que només els selèucides havien contingut aquest avanç amb la victòria d'Antíoc IV el 165 aC. A l'est, havia guanyat la Mèdia Atropatene però el final d'aquest segle va veure la pujada de poder del veí persa sota els governants parts, que culmina en la persona del rei part Mitridates II. L'existència d'Artavasdes II no és prou clara però la sostenen autors com Grousset i Édouard René Will, i suposen a Artavasdes com a fill del rei Tigranes I i el seu regnat seria contemporani amb el del gran rei part Mitridates II. L'historiador armeni Krikor Jacob Basmadjian ja va adoptar una vista similar a principis del segle xx inserint a Artavasdes II com el quart rei de la dinastia Artàxida entre Tigranes I i Tigranes II (sense pronunciar-se sobre els llaços de parentiu), amb un regnat de 123-95 aC.

Al final del regnat de Mitridates II el 97 aC els parts atacaren Armènia i foren victoriosos; evocant aquesta batalla en la seua Història universal, Justí esmenta Artavasdes com Ortoadiste. Després d'aquesta derrota, Artavasdes va esdevenir vassall dels Parts. Aquests prengueren com a ostatges al príncep hereu, el futur rei Tigranes II, fill d'Artavasdes (el que és incompatible amb una declaració d'Apià segons la qual el pare de Tigranes II era un altre Tigranes) o doncs germà d'Artavasdes II.

Les hipòtesis alternativesModifica

Identificar Artavasdes ja plantejava preguntes al segle xix: així, Antoine-Jean de Sant-Martin, un pioner de la armeniologia francesa rebutja la identificació del Ortoadiste de Justí amb Artavasdes II (ja que el tradicional Artavasdes II va regnar del 55-34 aC), i advertia em quant a l'autor llatí de "un espai de seixanta anys" entre la derrota contra Mitridates i el regnat d'Artavazde II.

Historiadors recents, com Cyril Toumanoff o Garsoïan Nina, no accepten aquesta versió de la línia de temps i fan a l'artàxida Tigranes I el pare i predecessor de Tigranes II. Nina Garsoïan, Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, el rei derrotat per Mitridates i esmentat per Justí era Artavasdes I. Per als historiadors que no reconeixen l'existència d'aquest Artavasdes II, la designació "Artavasdes II" es refereix, per tant, a l'Artavasdes rei d'Armènia 55-34 abans de Crist

Mort i successióModifica

El seu regnat no va poder allargar-se en tot cas més enllà del 95 aC any que hauria mort i llavors Tigranes II va recuperar la llibertat a canvi de cessions territorials i va accedir al tron (Tigranes II d'Armènia, el Gran).

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (ISBN 978-2-228-88912-4)
  • Emmanuel Choisnel, Les Parthes et la Route de la Soie, L'Harmattan, Paris, 2004 (ISBN 978-2747570374)
  • Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, « Les Arméniens entre l’Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av. J.-C. - vers 300 ap. J.-C.) », a Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (ISBN 978-2-7089-6874-5), p. 115.
  • Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique (323-30 av. J.-C.), Paris, 1967 (ISBN 2-02-060387-X)
  • Krikor Jacob Basmadjian, « Chronologie de l'histoire de l'Arménie », a Revue de l'Orient chrétien, Bureaux des œuvres d'Orient, Tome IX (XIX), Paris, 1914, § II « La dynastie d'Artaxias »


Precedit per:
Tigranes I
Reis d'Armènia
123 aC95 aC
Succeït per:
Tigranes II