Arsès de Pèrsia
Arsès va ser rei de reis de l'Imperi Aquemènida de l'any 338 aC al 336 aC. El seu nom ari era Aršan i la forma grega era Ἄρσης, Νάρσης, or Ὀάρσης ('Arsès, Narsès o Oarsès'). Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic era Aršāma, Aršakao Xšayaršan, però els texts grecs sempre l'anomenen Arsès. Alguns textos perses antics també li diuen Xerxes III o Artaxerxes IV.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Iran | ||
| Mort | 336 aC | ||
| Causa de mort | verí | ||
| Faraó | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Mazdaism (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Antic Egipte, Baix imperi d'Egipte i Dinastia XXXI d'Egipte | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó | ||
| Família | Dinastia Aquemènida | ||
| Pares | Artaxerxes III de Pèrsia i Atossa | ||
| Germans | Parisatis II Bistanes | ||
Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el visir i eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) va assassinar al seu pare, Bagoas el va proclamar rei, encara que ell va exercir realment el poder.[1] Per mantenir sotmès a Arsès, Bagoas havia matat també als germans d'Arsès, però Bistanes, un dels germans, es va escapar.[2]
Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar Bagoas, però l'eunuc se'n va assabentar i va enverinar a Arsès i a la seva família al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.[3]
Referències
modifica- ↑ Dubeux, Louis. (en castellà). Imprenta del Liberal barcelonés, 1842, p. 180.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 5
- ↑ Smith, William (ed.). «Arses, Narses». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 febrer 2024].
| Precedit per: Artaxerxes III de Pèrsia |
Imperi Persa (dinastia aquemènida) 338 aC-336 aC |
Succeït per: Darios III de Pèrsia |