Artur Baratta i de Valdivia

(S'ha redirigit des de: Artur Baratta)

Artur Baratta i de Valdivia (Barcelona, 12 d'abril de 1860 - Barcelona, 1947) fou un compositor i director d'orquestra català.[1] Era nebot de Faust Baratta i Rossi.

Infotaula de personaArtur Baratta i de Valdivia
Biografia
Naixement12 abril 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, director d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i òpera Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al carrer Sant Mònica de Barcelona, fill d'Angelo Baratta, nascut a Carrara (Itàlia) i de Micaela de Valdivia,[2] nascuda a Priego de Córdoba.[3] Va ser batejat a la Catedral de Barcelona el 22 d'abril del mateix any.

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols. El 1875 s'instal·là a Roma, i el 1876 a París, per estudiar piano, contrapunt, harmonia i fuga al conservatori. El 1879 tornà a Barcelona i el 1882 estrenà, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure. Aquesta va ser la primera òpera en català representada al teatre barceloní, encara que no va tenir èxit ni bones crítiques.[4] Va fer un llarg viatge per diferents ciutats de la Península Ibèrica i d'Amèrica amb dirigint òperes i sarsueles.

Els darrers anys visqué a Palma (Mallorca), on dirigí l'Orfeó La Protectora. Tanmateix, al Teatre de Barcelona dirigí Madame Butterfly. Va ser la primera vegada que dirigí aquesta obra en el territori espanyol.

Al llarg de la seva carrera, va compondre nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa (comedieta lírica en un acte, tres quadres i apoteosi final, amb lletra de Josep Maria Tous i Maroto, Mallorca, 1930) i Na Bet-Maria, el poema simfònic Brisas del mar i una cançó de bressol per a veu i piano. En els fons musicals de Catalunya es conserven algunes obres del seu repertori compositiu.[5]

Premis i títolsModifica

A més de diversos premis aconseguits en diferents certàmens musicals, el 1876 va rebre el premi d'honor durant la seva formació al conservatori de París, i posteriorment també rebrà el diploma d'honor al conservatori de Màlaga (1905). El 1915, li serà atorgat el títol de president d'honor de l'Associació de Professors de l'Orquestra de València. I durant la seva estada a Costa Rica, serà premiat pel seu poema simfònic Brisas del mar.[6]

EnllaçosModifica

Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya: https://ifmuc.uab.cat/

ReferènciesModifica

  1. «Artur Baratta i de Valdivia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. O de Baldivia, cognom que apareix al registre de naixement d'Artur Baratta i dels seus germans Aldolfa (n. 1852), Leopoldo (n. 1854) i Laura (n. 1857).
  3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, número de registre 1923 del llibre segon. Va quedar inscrit amb els noms de Maturo (no pas Arturo), Alfonso, Conrrado.
  4. En La vanguardia del 13 de juny es llegeix: "La primera representación de la ópera catalana «Lo Desengany», del señor Baratta, dada anoche en el Gran Teatro del Liceo, atrajo al mismo escasa concurrencia, que quedó realmente desengañada si algo bueno esperaba del espectáculo. La música de la obra no se recomienda por ningún concepto, no despuntando en toda ella un solo motivo digno de mención. Añádase á esto que el desempeño corrió parejas con aquella y no se extrañará el fracaso de la misma. Como se nos ha dicho que no volverá á ponerse en escena, seremos indulgentes omitiendo entrar en más detalles"
  5. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 
  6. Diccionario Labor de la música