Viquipèdia

Arturo Martini

Arturo Martini (1889-1947) va ser un dels principals escultors italians entre la Primera Guerra Mundial i la Segona. Es va moure entre un vigorós classicisme (quasi romà antic) i més tard el modernisme. El 1939 abandona l'escultura i escriu un llibre titulat L'escultura està morta, potser en resposta al règim feixista sota el qual els escultors italians havien de servir. Després de la guerra, va tornar a fer un monument més, abans de la seva mort.[1][2]

Infotaula de personaArturo Martini
Biografia
Naixement11 agost 1889 Modifica el valor a Wikidata
Treviso (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, ceramista, gravador, pintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata –  1947 Modifica el valor a Wikidata
Giulieta i Olofernes obra de Arturo Martini
La sete, 1934. Foto de Paolo Monti (Fondo Paolo Monti, BEIC)
  • Foto de Paolo Monti, Milano, 1963
  • Terracotta. Galeria Il Milione
    Terracotta. Galeria Il Milione
  • Anunciació
    Anunciació

Referències modifica

  1. ↑ Günter Berghaus, International futurism in arts and literature, Walter de Gruyter, 2000, p.475.
  2. ↑ Gloria Fossi, Marco Bussagli, Italian Art, Giunti Editore, 2004, p.556.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Martini
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arturo_Martini&oldid=32974799»