Obre el menú principal

Arturo Martini (1889-1947) va ser un dels principals escultors italians entre la Primera Guerra Mundial i la Segona. Es va moure entre un vigorós classicisme (quasi romà antic) i més tard el modernisme. El 1939 abandona l'escultura i escriu un llibre titulat L'escultura està morta, potser en resposta al règim feixista sota el qual els escultors italians havien de servir. Després de la guerra, va tornar a fer un monument més, abans de la seva mort.[1][2]

Infotaula de personaArturo Martini
Artgate Fondazione Cariplo - Martini Arturo, Cavallo.jpg
Biografia
Naixement 11 agost 1889
Treviso
Mort 22 març 1947 (57 anys)
Milà
Activitat
Ocupació Escultor, pintor i gravador
Modifica les dades a Wikidata
Giulieta i Olofernes obra de Arturo Martini
La sete, 1934. Foto de Paolo Monti (Fondo Paolo Monti, BEIC)

ReferènciesModifica

  1. Günter Berghaus, International futurism in arts and literature, Walter de Gruyter, 2000, p.475.
  2. Gloria Fossi, Marco Bussagli, Italian Art, Giunti Editore, 2004, p.556.

Enllaços externsModifica