Obre el menú principal

Arturo Souto Feijoo

Arturo Souto Feijoo (Pontevedra, 4 de juliol de 1902 - Mèxic, 3 de juliol de 1964), fou un pintor gallec col·laborador de Blanco y Negro entre 1931 i 1932.

Infotaula de personaArturo Souto Feijoo
Arturo Souto 1932.jpg
Biografia
Naixement 4 juliol 1902
Pontevedra (Galícia)
Mort 3 juliol 1964 (61 anys)
Mèxic
Formació Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Pintor
Modifica les dades a Wikidata
Placa al carrer de Pontevedra on va néixer Arturo Souto

Degut al treball del seu pare, el magistrat Alfredo Souto Cuero, la seva infància va transcórrer entre Madrid, Saragossa i Sevilla, on la vocació artística del jove Souto es fou decantant pels temes bohemis i la literatura. El 1922, ja de nou a Madrid, acut a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on coincideix amb una generació d'artistes excepcionals.

Des del primer viatge a París el 1926, com a becari de la Diputació de Pontevedra, (rebé aquestes ajudes fins al 1931) Souto militarà en l'estètica del retorn a l'ordre que sorgeix després de la Primera Guerra Mundial. En aquesta època recull racons del barri llatí en estampes sobre paper, així com escenes de les fires gallegues (com la majoria d'artistes de la seva generació Souto és un galleguista convençut). L'estampa fou la modalitat artística en la que més obra va deixar, una realitat fàcilment comprensible per la rapidesa que requereixen aquestes obres sobre paper i tintes, aquarel·les, aiguades o dibuixos.

Pels anys 1930 Arturo Souto gaudí d'un gran reconeixement com a pintor: li fou atorgat el 1935 el Prix de Rome de pintura i entre 1934 i 1936, exposà en Jeu de paume de París, en el si de la Societat d'Artistes Ibèrics, en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París (1937), així com en altres ciutat europees, com Brussel·les. Opta en aquest període pels grans formats de colors terrossos i matèria densa. Els temes són anecdòtics i fins i tot romàntics, en composicions monumentals, com es propi de l'estètica d'entreguerres de retorn a l'ordre.

La guerra civil espanyola suposà per aquest artista compromès amb la República un període d'intens treball com a cartellista de guerra i, després de la derrota, un dolorós exili americà, que truncà una carrera d'èxit a Europa, i que culminà amb una estança de trenta anys a Mèxic. Malgrat que la relació de Souto amb Blanco y Negro fou breu, es pot afirmar amb rotunditat que la influència de l'obra gràfica és fonamental per l'artista en el que respecta a la producció sobre el paper.

En les estampes urbanes hi ha una juxtaposició de plans en els quals es percebé una doble relació amb el cubisme diluït a través del déco i l'esvaïment de les formes cezannianes i l'imprompta de la Nova Objectivitat alemanya d'Otto Dix i Joseph Roth.

Per altra banda, el tipus de dona inherent a la plàstica d'Arturo Souto, aquesta que immortalitzaria al llarg de tota la seva carrera, fou sempre la dona déco, d'ulls orientals, galtes rodones i prominents i boca petita. A Historia de una mujer fatal, Flor de perversión, il·lustra un relat de José Santugini publicat el 6 de desembre de 1932, amb el que pot ser la imatge més encertada de la causant d'una passió fou des dels ulls d'un gallec.

ReferènciesModifica

  • Catàleg Del Concello de Vigo i Concellería de Cultura, Artistas Galegos nas col·leccions de prensa espanyola 1893-1936, pàg. 43-44 (Dep.Leg. VG. 930-97)