Arxiu de la Catedral de València

arxiu documental eclesiàstic

L'Arxiu de la Catedral de València és un arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de València.

Infotaula d'organitzacióArxiu de la Catedral de València
Consueta de la catedral de València, 1527, arxiu de la catedral.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusArxiu eclesiàstic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat dearquebisbat de València Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcatedraldevalencia.es… Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Des del 2008 el seu arxiver és Vicente Pons Alós.[1]

HistòriaModifica

Va després de l'erecció del capítol de la catedral el 1238 per Jaume I.[2] Fins al segle xviii va estar situat al costat de l'antiga sala capitular de la catedral, que actualment correspon a la capella del Sant Calze. Posteriorment va ser traslladat i en l'actualitat es troba en dues plantes sobre la sagristia major i l'aula capitular nova. Es distribueix en quatre sales a la primera planta i quatre a la segona, a la qual s'hi va insta·lar una sala de lectura amb estanteries, fitxers i taules metàl·liques.[3]

El 1893 el canonge i historiador Roc Chabàs va començar a ordenar l'arxiu i en va ser nomenat arxiver el 1898. Va catalogar la col·lecció diplomàtica i la documentació en paper, i va elaborar un índex onomàstic i de matèries del fons molt útil. El mateix Chabàs va ser l'encarregat del disseny dels mobles, encara avui conservats, on es van col·locar els pergamins i fitxes descriptives.[2]

Durant la guerra civil, després dels diversos assalts i incendis que va patir la catedral, l'arxiu va ser traslladat al Col·legi del Patriarca i posat sota custòdia de la Universitat de València per la Junta de protecció del tresor artístic per evitar-ne la destrucció.[3] Es va salvar pràcticament tot, tret d'uns 700 lligalls.[3] L'any 1940 l'arxiu va tornar a la seu catedralícia.[2]

FonsModifica

L'arxiu té un fons ric i ben conservat, amb un total de 6.000 caixes de documentació en paper.[1] El fons documental Inclou una nombrosa col·lecció diplomàtica formada per prop de 9.600 pergamins, format per butlles pontifícies, diplomes reials, entre d'altres; un complet fons notarial format per 814 volums de protocols que abasten una cronologia de 1352 a 1839. A més, té un interessant fons musical format per partitures corals de la capella de cantors de la catedral, documentada a final de segle xiv, amb obres de diversos organistes com Joan Ginés i Pérez, Joan Baptista Comes, Joan Baptista Cabanilles, entre d'altres, i uns 150 cantorals.[2][1]

A banda del fons documental, l'arxiu també conserva la biblioteca catedralícia, amb uns 2.500 llibres impresos, dels quals uns 100 són incunables i obres rares impreses al segle xvi, a més d'una col·lecció d'uns 400 còdexs.[2] Compta també amb una biblioteca auxiliar amb uns 10.000 volums, dels quals 700 són anteriors a l'any 1800.[1]

L'arxiu porta alguns anys digitalitzant els seus fons amb la col·laboració de la Universitat de València, donant prioritat als documents que es troben en un pitjor estat de conservació, a més d'automatitzar la informació en bases de dades per evitar la manipulació del document original.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gómez, Lucía «Más de nueve siglos de historia viven en la Catedral de Valencia». El Mundo, 29-10-2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Arxiu de la Catedral de València». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Archivo Catedralicio de Valencia» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 14 maig 2020].