As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)
Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil —àrab: الصالح إسماعيل, aṣ-Ṣāliḥ Ismāʾīl—, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1200  |
| Mort | 1250 (49/50 anys) |
| Emir de Damasc | |
| 1239 – 1245 ← as-Sàlih Ayyub – as-Sàlih Ayyub → | |
| Emir de Damasc | |
| 1237 – 1238 ← al-Àixraf ibn al-Àdil – al-Kàmil ibn al-Àdil → | |
| Emir Baalbek | |
| 1237 – 1246 ← al-Àixraf ibn al-Àdil – Saʿd al-Din al-Humaidi (en)  → | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà, governant |
| Altres | |
| Títol | Soldà |
| Família | Dinastia aiúbida |
| Pare | al-Àdil I |
| Germans | al-Muàddham ibn al-Àdil, al-Àixraf ibn al-Àdil, al-Kàmil ibn al-Àdil, al-Àwhad Ayyub, Dayfa Khàtun i al-Mudhàffar Ghazi |
Era un dels diversos fills d'al-Àdil i va rebre del seu pare els governs de Bosra i Sawad (a l'est del llac Tiberíades). Sota el seu germà al-Muàddham ibn al-Àdil (1218-1227) va conservar els governs fins al 1225, quan fou deposat i enviat a Damasc, segurament per haver participat en el complot del magnat local Ibn en el-Kaki. El 1227 va morir el seu germà, va recuperar el govern de Bosra i Sawad com a vassall d'an-Nàssir Dawud (1227-1229) fill i successor d'al-Muàddham. Dawud va perdre Damasc per l'acció conjunta d'al-Àixraf ibn al-Àdil (1229-1237) i el germà d'aquest al-Kàmil ibn al-Àdil, els dos germans d'al-Sàlih Ismaïl, que fou confirmat als seus governs (maig/juny de 1229). El mateix any fou enviat per al-Kamil per conquerir Hamat per donar-la a al-Mudhàffar Sulayman i va dirigir el contingent que va conquerir Baalbeck per a al-Àixraf ibn al-Àdil. En alguns moments va governar Damasc com a lloctinent d'al-Àixraf ibn al-Àdil (i és citat l'estiu del 1231); va prendre part a la campanya contra el sultanat de Rum del 1233/1234. A la mort d'al-Àixraf l'agost de 1237, que no deixava fills, va esdevenir governador de Damasc, governant també a Baalbek i sent reconegut per al-Mujàhid Shirkuh ibn al-Qàhir d'Homs (1186-1240) i per an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260).
Uns mesos després, al febrer de 1238, deixava Damasc al seu germà al-Kamil, podent conservar Baalbek, al-Bika, Bosra i Sawad. Al-Kamil va morir poc després el març de 1238 i en circumstàncies complicades Salih va recuperar Damasc (setembre de 1239). Per mantenir-se enfront d'as-Sàlih Ayyub, al que va arrabassar Damasc, que aleshores era sultà d'Egipte, va fer aliances amb Alep, Karak i Rum i amb bandes de corasmis, i fins i tot amb els francs als que va oferir Jerusalem, Sidó i el castell de Belfort. El 1243 va ajustar la pau amb as-Sàlih Ayyub però no fou de gaire durada. Llavors Ismaïl va formar una coalició amb els francs que fou derrotada pels mercenaris corasmis d'Ayyub entre Gaza i Ascaló l'octubre de 1244 (Batalla de la Forbie). Assetjada Damasc, Ayyub hi va entrar l'octubre de 1245. El 1246 va Ismaïl va perdre també Baalbek i Bosra i es va haver de refugiar a Alep el governant de la qual, an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, li va oferir protecció.
Ayyub va morir el 1249 i el seu fill i successor Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub el 1250, els mamelucs van establir el seu règim a Egipte. Ism aïl va participar en l'expedició que pretenia recuperar el control, però les forces sirianes, manades per an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep, foren derrotades a Kura el febrer del 1251. Ismaïl fou fet presoner sent executat el 19 de febrer al cementiri de Karafa al Caire.
Referències modifica
R. S. Humphreys, From Saladin to the Mongols; the Ayyubids of Damascus, 1193-1260, Albany 1977.