As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —àrab: أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754). El seu malnom As-Saffah vol dir «el Sanguinari» però també «el Generós».
.jpg)  | |
| Nom original | (ar) أبو العباس عبد الله السفاح |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 722 Humayma (Jordània) |
| Mort | 754 (31/32 anys) Governació d'Al-Anbar (Califat Abbàssida) |
| Causa de mort | verola |
| 1r Califa abbàssida | |
| 25 gener 750 – 10 juny 754 – al-Mansur → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | califa |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Revolució Abbàssida |
| Família | |
| Família | Abbàssides |
| Cònjuge | Umm Salamah al-Makhzumiyah |
| Fills | Muhammad bin Abu Al-Abbas Al-Saffah, Rayta bint al-Saffah |
| Pares | Muhàmmad ibn Alí al-Abbassí i Rayta bint Obaidullah Al Harithi |
| Germans | Ibrahim al-Imam al-Mansur Yahya ibn Muhammad al-Abbasi al-Abbàs ibn Muhàmmad |
Amb diversos membres de la família es va refugiar a Kufa el setembre o octubre del 749 poc després que les forces del general Al-Hàssan ibn Kahtaba entressin en aquesta ciutat. Fou proclamat califa a la gran mesquita, i hi va fer un discurs molt conegut. La capital va ser Kufa per un temps.
El gener del 750 les forces lleials sota comandament de Abd-Al·lah ibn Alí van derrotar els omeies a la batalla del riu Zab prop de Mossul, i van perseguir Marwan II[1] a través de Mesopotàmia, Síria i Palestina fins que finalment fou mort a una mesquita a Egipte l'agost del 750. Ja només quedava alguna resistència aïllada, com Ibn Hubayra a Wasit, que fou dominada ràpidament per una traïció, i les revoltes a Síria i Mesopotàmia, sotmeses militarment. Els vencedors van exercir sagnants actes de venjança. L'acte més conegut fou la mort a Nahr Abi Futrus de 80 caps omeies, convidats a un banquet de reconciliació, i assassinats allí per ordre d'Abd-Al·lah ibn Alí, que va llençar els cossos als gossos; hi va haver altres actes similars a Kufa, Bàssora i al Hijaz; les tombes dels califes omeies foren violades.
Els alides havien donat suport a la revolta abbàssida i ara quedaven frustrats pels seus resultats; el 751 es van revoltar a Bukharà però el governador del Khorasan, i un dels principals caps abbàssides, Abu-Múslim, la va sufocar.
El 751 es va produir la batalla del Talas, quan tropes àrabs, sota comandament del governador del Khurasan Abd-ar-Rahman ibn Múslim, i xineses, van xocar a la vora d'aquest riu a la Transoxiana (Mawara an-Nahr) i es va posar fi a l'expansió dels Han i àrabs. Al mateix temps a occident els romans d'Orient van derrotar els àrabs prop de Melitene.
Le depuració dels propis abbàssides va començar per Abu-Sàlama al-Khal·lal i Sulayman ibn Kathir. Després va seguir Abu-Múslim, encara que el primer intent va fracassar el 753 però fou eliminat ja mort As-Saffah.
El califa va morir el juny del 754. El va succeir el seu germà Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, governador d'Armènia.
Notes
modifica- ↑ at-Tabarí, Muhàmmad ibn Jarir; Williams, John Alden. The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 (en anglès). John Alden Williams, SUNY Press, p.169. ISBN 0791406253.
Bibliografia
modifica
- S. Moscati, Studi d'Abu Muslim, 1949; Le massacre des Umayyades, 1950; Il tradimento di Wasit, 1951
| Precedit per: dinastia omeia |
califa de Bagdad 750-754 |
Succeït per: al-Mansur |