Aixurnirari V

rei d'Assíria
(S'ha redirigit des de: Ashurnirari V)

Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC. Era fill d'Adadnirari III i va succeir al seu germà Aixurdan III, segons la Llista dels reis d'Assíria.[1]

Infotaula de personaAixurnirari V

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Mort746 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria
755 aC – 745 aC
← Aixurdan IIITeglatfalassar III → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAdadnirari III Modifica el valor a Wikidata
GermansSalmanassar IV i Aixurdan III Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es creu que va heretar una situació difícil pel país i la monarquia, amb l'autoritat en gran part en mans dels alts dignataris, especialment Xamxi-Ilu, tartan o comandant en cap de l'exèrcit. Segons el cànon dels limmu (o epònims) va haver de restar quatre anys seguits a la terra, és a dir sense fer les habituals expedicions anuals, cosa que demostraria la debilitat de l'estat.

Al primer any va fer campanya contra Arpad, capital de Bit Agusi, on regnava Mati-Ilu (Matiel) que va pagar tribut.[a] El rei de Meliddu, Khilaurada, va fer aliança amb Urartu i el va seguir el rei de Kummukhi, (o sigui Commagena, en urartià Qumakha), Kastaixpili. Gumgum també va entrar a l'aliança. El rei Mati-Ilu de Bit Agusi va establir també lligams amb Urartu. Cap als anys 749 aC i 748 aC va fer campanyes a Namri, a la part oriental. Sembla que després (potser el 747 aC) s'hauria produït una gran revolta dirigida per Nabu Daimani, que hauria agafat el títol reial i el conflicte va acabar amb l'assassinat del rei (745 aC) a Kalah (Nimrud). Va ser posat al tron Teglatfalassar III. No se sap si aquest era un usurpador, un germà o un fill del rei assassinat.[2]

Notes modifica

  1. després de l'expedició assíria el rei Matiel es va aliar a Bargaya, rei de Katak

Referències modifica

  1. «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 6 novembre 2021].
  2. Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente III: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 37, 40. ISBN 8432301183. 

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica