Asil Vilallonga
Asil Vilallonga és un edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | final del segle xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Figueres (Alt Empordà) | |||
| Localització | C. Vilallonga, 1. Figueres (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 19661 | |||
Descripció modifica
Edifici situat al límit de l'eixample, a davant de la carretera de Roses, el que era els afores de la ciutat en el moment de la seva construcció. És un edifici situat a tres façanes (Av. Vilallonga, Plaça del Grà, carrer del Mar) de planta en forma de U, construït al voltant d'un pati. Aquest pati està envoltat per un mur de tanca amb vuit obertures seguint el motiu d'arc rebaixat, que apareixia a l'edifici de l'església-convent preexistents en aquest lloc. Aquests arcs apareixen també en els dos cossos laterals. La porta central està coronada per llinda i frontó.[1]
Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa trobem els arcs rebaixats i enreixats, comentats anteriorment, i al primer pis unes finestres rectangulars emmarcades que es repeteixen en el pis superior. Els dos pisos estan separats pel que sembla una motllura, però que en realitat és una canal per passar-hi els cables de la llum. Sobre d'aquesta es troben unes petites obertures, a sota de cada finestra per ventilació. Cornisa i voladís que donen a la terrassa. La façana s'aixeca com un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir en dos aquell conjunt. La façana del carrer del Mar és molt més irregular i menys cuidada, amb la cantonada reforçada per carreus.[1]
Història modifica
Impulsat i finançat per l'industrial del ferro Marià Vilallonga i Gilupó. Bastit sobre les restes de l'antic convent dels monjos benedicitins de Sant Pere de Roda es va construir en dues fases: la primera l'any 1877, que consistí en la reforma de l'antiga església per convertir-la en la capella dels desamparats i la construcció de la gran façana per conformar la nova a lineació de la carretera. a la segona fase, l'any 1884, es reformà l'antic i inacabat palau de l'abat per convertir-lo en l'ala oest de l'asil i accés principal al recinte.L'any 1999 va ser reformat per la Fundació de l'Asil Vilallonga per tal d'adaptar-los als seus usos actuals.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asil Vilallonga |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Asil Vilallonga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].