Asinara

illa de la Mediterrània

Asinara és una illa de la Mediterrània, situada entre el mar de Sardenya a l'oest, el mar de Còrsega al nord i el golf d'Asinara a l'est; pel sud està separada de l'illa de Sardenya per un estret canal navegable on es troba l'illa Piana. Forma part de la comuna de Porto Torres, a la província de Sàsser. Té una superfície de 51 km² i actualment està virtualment deshabitada, amb només un resident.

Infotaula de geografia políticaAsinara
Isola dell'Asinara - vista da Torre del Falcone.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 04′ N, 8° 16′ E / 41.07°N,8.27°E / 41.07; 8.27
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSardenya
Antiga provínciaprovíncia de Sàsser
MunicipiPort de Torres Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat0,02 hab./km²
Geografia
Superfície50,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura6,4 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 17,4 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat permar de Sardenya Modifica el valor a Wikidata
Altitud408 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

HistòriaModifica

 
L'illa Asinara vista des de la platja d'Stintino

La presència humana a l'illa data del Neolític, existint domus de Janas a prop de Campu Perdu excavades a la pedra calcària.[1]

Degut a la seva posició central al Mediterrani, l'illa va ser emprada per fenicis, grecs i romans. L'illa també ha estat objecte d'atacs pirates pels sarraïns.

La propietat de l'illa va ser disputada per Pisa, la República de Gènova i la Corona d'Aragó. Des del segle xvii, pastors de Sardenya i Ligúria van colonitzar l'illa.

El 1885 l'illa va esdevenir propietat de l'estat, construint-se un llatzeret i una colònia penal a Cala d'Oliva per ordre del Rei Humbert I. Al voltant de 100 families de pagesos sards i pescadors genovesos que vivien a l'illa van ser obligats a traslladar-se a Sardenya, on van fundar la vila de Stintino.

Durant la Primera Guerra Mundial l'illa va ser emprada com un camp de presoners per 24.000 soldats austríacs i hongaresos, cinc mil dels quals van morir durant el seu empresonament. També va ser emprada com a lloc de detenció de presoners de guerra durant la Segona Guerra Italo-Etíop, la major part d'ells membres de la noblesa etíop.

A la dècada del 1970, les instal·lacions carceràries van ser reaprofitades per a ubicar una presó de màxima seguretat on es van empresonar membres de la màfia i terroristes. Presoners i guàrdies van ser els únics habitants d'Asinara durant uns 110 anys, fins al tancament de la presó al desembre de 1997.

Parc NaturalModifica

 
L'ase blanc d'Asinara.

El 1997 es va constituir un Parc Natural a l'illa, al qual des del 1999 només es pot accedir amb visites guiades. Hi està prohibit l'accés en vehicles privats, la pesca i la navegació, excepte per usos autoritzats[1] i només és permès el bany a tres platges de l'illa. El 2002 es va crear una reserva marina a les aigües que envolten Asinara, cobrint 49 quilòmetres de costa i 108 km² de superfície.[2]

Hi ha diferents espècies de mamífers tant natius com introduïts, incloent cavalls, ases, cabres, ovelles i porcs. La vegetació de l'illa és una barreja de plantes natives de Sardenya, plantes comunes del Mediterrani o plantes introduïdes d'altres bioregions. També acull algunes espècies gairebé úniques com l'ase blanc d'Asinara.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Island of Asinara» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2022].
  2. «Àrea de protecció marina» (en italià). [Consulta: 6 maig 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asinara