Viquipèdia

Aixkhabad

(S'ha redirigit des de: Askhabad)

Aixkhabad[1] (també Aixgabat o Asgabat; en turcman: Aşgabat; persa: عشق آباد, Ešq-âbâd; rus: Ашхаба́д, Aixkhabad) és la capital del Turkmenistan. Està situada entre el desert del Karakum i la serralada del Köpetdag. El nom de la ciutat deriva del persa, en què abad vol dir precisament "ciutat", i pot significar la Ciutat de l'Amor (d'Eshq, "amor") o bé la Ciutat d'Arsaces, d'Ashk, nom persa de l'emperador part. Del 1921 al 1924 va portar el nom de Poltoratsk (per un revolucionari local)

Infotaula de geografia políticaAixkhabad
Aşgabat (tk) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Epònimvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 57′ N, 58° 23′ E / 37.95°N,58.38°E / 37.95; 58.38
EstatTurkmenistan Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Turkmenistan (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total828.100 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.082,48 hab./km²
Idioma oficialturcman Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície765 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud219 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1881
Organització política
• Cap de governShamuhammet Durdylyyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal744000 — 744901 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2TM-S Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webashgabat.gov.tm… Modifica el valor a Wikidata

La població és d'uns 695.300 habitants (estimació del 2001), majoritàriament turcmans, amb minories d'origen rus, armeni i àzeri.

HistòriaModifica

Aixkhabad és una localitat relativament jove, fundada el 1818. Amb tot i això, està situada no gaire lluny de Nisa o Nasa (a uns 8 km a l'oest), l'antiga capital de Pàrtia, i de les ruïnes de Konjikala, una ciutat de la Ruta de la Seda destruïda pels mongols al segle xiii. També propera (uns 11 km a l'est) les ruïnes de la vila d'Anau amb restes d'una esplendida mesquita fundada per Abu l-Kasim Babu (mort 1456/1457) i on s'han trobat restes d'una civilització neolítica de fa uns 3500 anys (excavacions del 1904).

El 1869, un destacament de soldats russos van construir una fortalesa en un turó proper a la localitat, que va esdevenir una vila segura i aviat va atraure els mercaders i artesans de la regió. La Rússia tsarista va annexionar-se el territori el 1884 i en va triar Aixkhabad com a centre a causa de la seva situació propera a la frontera de Pèrsia, imperi que llavors tenia una forta influència britànica. En va resultar una ciutat agradable amb edificis, botigues i hotels d'estil europeu. Fin aleshores (1881) era un poblat de 500 tendes. El 1897 fou convertida en capital del districte de la Transcàspia (Zakapijskaya Oblast) quan tenia 19.428 habitants.

S'hi va establir un efímer govern soviètic el 1917, que més endavant fou definitiu, i la ciutat fou batejada com a Poltoratsk en honor d'un heroi revolucionari local (1921). El 1924 fou declarada capital del Turkmenistan. Va recuperar l'antic nom el 1927, tot i que ja era coneguda habitualment amb la forma russa d'Aixkhabad. Tenia en aquell moment 51.593 habitants. A partir de llavors la ciutat va experimentar un fort creixement arran de la industrialització i va arribar el 1939 a 127.000 habitants, si bé va patir un important terratrèmol el 6 d'octubre del 1948, de 7,3 en l'escala de Richter. La sacsejada va causar unes 110.000 víctimes mortals (els 2/3 de la població de la ciutat), encara que el nombre oficial que van anunciar les autoritats soviètiques fou tan sols de 14.000 morts. Poc abans, el 1947 es va obrir un observatori de sismologia pels freqüents sismes a la regió. El 1950 es va obrir la universitat Gorki.

EconomiaModifica

Com a capital de l'estat, Aixkhabad funciona sobretot com a centre administratiu i governamental. Les indústries principals són la tèxtil (cotó) i la siderúrgica. És una de les parades principals del ferrocarril Transcaspià.

Llocs d'interèsModifica

  • Museus: el Museu Turcman de Belles Arts, amb una impressionant col·lecció de catifes, i el Museu Turcman d'Història, amb una representació d'objectes que es remunten a l'antiga civilització parta.
  • L'Acadèmia de Ciències del Turkmenistan, important institució d'estudis superiors.
  • Mesquites: la mesquita d'Azadi, que fa pensar en la Mesquita Blava d'Istanbul; la de Khezreti Omar, i la Mesquita Iraniana, de línies futuristes.
  • L'Arc de la Neutralitat, una mena de trípode gegantí damunt el qual s'aixeca l'estàtua daurada del president Saparmurat Niàzov (conegut també com a Turkmenbashi, o líder dels turcmans). L'estàtua va girant de manera que sempre estigui de cara al sol durant el dia. Segons fonts oficials, és feta d'or pur.
  • Monument al Ruhnama, el Llibre de l'ànima.

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Aixkhabad». ésAdir - Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2016. [Consulta: 22 juliol 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aixkhabad
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aixkhabad&oldid=30376974»