Obre el menú principal

Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió

(S'ha redirigit des de: Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne)

Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA) és una associació d'empresaris de locals de prostitució[1] amb seu a València i amb relació amb l'extrema dreta (concretament España 2000[2]). Es la principal organització relacionada amb la prostitució[3] i un grup de pressió important en el seu àmbit.[4]

Infotaula d'organitzacióAssociació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió
Dades bàsiques
Tipus associació
Forma jurídica associació
Organització i govern
Seu 
Secretari general José Luis Roberto Navarro
Modifica les dades a Wikidata

El model de negoci oficial dels clubs membres consisteix en permetre que les prostitutes treballen independentment del local pagant solament el lloguer d'habitacions i les copes.[5] Segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia,[6] "els Mossos d’Esquadra i els testimonis de moltes treballadores sexuals" no és així.[7]

Els requisits per a ser soci són:[8]

  • Ser empresari d'un local de companyia.
  • No estar involucrat en drogues il·legals.
  • No permetre involucrar menors.

Contingut

IdeesModifica

Aquesta associació treballa per donar una imatge positiva del negoci del proxenetisme, segons informa una investigació.[9]

Defèn la legalització de la prostitució al·legant que aportaria seguretat econòmica a les prostitutes[10] mitjançant un marc legal que regularitze el sector[11] i també "defenen l'exclusió de menors i drogues en els seus negocis [i] basen la seua activitat en la lliure voluntat de la prostituta, del client i de l'empresari dels clubs d'alterne".[12] Critiquen també la prostitució feta al carrer utilitzant arguments basats en la higiene.[13][14] Els punts en comú amb el que defenen les treballadores sexuals no són la totalitat, sinó uns pocs.[2]

Ha sigut criticat que la seua crítica de la prostitució al carrer afavoreix al seu tipus de negoci: la prostitució als seus locals és l'únic tipus de prostitució que els aporta ingressos.[14] La seua defensa aparent de les treballadores del sexe solament és motivada pels seus interessos empresarials, segons E. Villa Camarma.[15]

Quan les creences i voluntats de l'associació han sigut exposades als mitjans de comunicació s'ha contrastat quasi sempre amb dades d'altres fonts.[16]

HistòriaModifica

La fundació de l'associació ocorregué el 2000,[11] en el context d'una època de certa tolerància de la normativa espanyola en la que es despenalitza la prostitució voluntària, entre altres.[17] El 2001 es constitueix formalment.[18] D'entre els fundadores està José Luis Roberto Navarro.[19]

El 2001 la ANELA denuncià el cas de tràfic de persones que patien una romanesa i una lituana.[20]

El 2002 demanaren entrar a la patronal CEOE.[21]

El 2003 l'associació oferí als ajuntaments de València i Madrid posar uns hotels a disposició de les prostitutes del carrer en un període de prova.[22]

El 2004 van criticar negativament la reforma a l'article 188.1 del Codi Penal.[23]

Pel 2006 hi formaven part uns quatre-cents clubs.[4]

El 2008 es va conèixer el cas de la xarxa d'explotació de Coslada, de la qual, Anela va al·legar que no en sabia res relacionat amb tals pràctiques.[24] L'operació judicial per a atrapar als implicats és l'Operació Il·lusionista. Dos empresaris socis (propietaris dels clubs Riviera i Saratoga) van acabar a la presó per estar-hi implicats.[25]

Eixe mateix any ANELA criticà una campanya per a persuadir l'abstenció de consumir serveis de prostitució organitzada per l'ajuntament de Sevilla.[26]

El 2009 van criticar negativament el "Plan Integral de Lucha contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual" i assenyalà l'ambigüitat legal per la contradicció entre dos Tribunals Superiors de Justícia: un de Galícia establí que la prostitució és una activitat econòmica a compte propi mentre que l'altre de Catalunya considera que és a compte aliè.[27]

El que havia sigut secretari, José Luis Roberto, va dimitir el 2011 perquè els lligams a l'extrema dreta pot donar una mala imatge als negocis associats.[28] Eixe mateix any criticaren la Generalitat Valenciana per fer retirar la seua publicitat dels autobusos, sentint-se discriminats.[29]

El 2015 es va trobar que tenien empleades menors d'edat. L'associació explicà que ells eren enganyats mitjançant la presentació de documentació falsificada.[30] El mateix any l'associació es queixà de la falta d'un marc regulador que solament està present de manera exemplar a Catalunya.[31]

ReferènciesModifica

  1. Arella, 2006, p. 10, 17.
  2. 2,0 2,1 Arella, 2006, p. 53.
  3. Brufao Curiel, 2008, p. 6.
  4. 4,0 4,1 Arella, 2006, p. 18.
  5. Arella, 2006, p. 53-54.
  6. Arella, 2006, p. 132.
  7. Arella, 2006, p. 54.
  8. Emakunde. Mujeres que ejercen la prostitución en la Comunidad Autónoma del País Vasco. Emakunde, 2007, p. 16. 
  9. Red2Red Consultores, 2014, p. 93.
  10. Brufao Curiel, 2008, p. 28.
  11. 11,0 11,1 Allue, Alejandro «por regular el sector». El Periódico de Aragón, 17-07-2004 [Consulta: 21 octubre 2017].
  12. Brufao Curiel, 2008, p. 29.
  13. Arella, 2006, p. 98.
  14. 14,0 14,1 Villa Camarma, 2010, p. 166.
  15. Villa Camarma, 2010, p. 167.
  16. Red2Red Consultores, 2014, p. 96.
  17. Lorenzo Rodríguez-Armas, Magdalena «Constitución española, estado social y derechos de las mujeres que ejercen la prostitución». Feminismo/s, 12, 2008, pàg. 267. DOI: 10.14198/fem.2008.12.10.
  18. Benlloch Sanz, Pablo «¿Trabajadores del sexo?algunas consideraciones sobre la reciente jurisprudencia sobre la materia». Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, 14, 2004, pàg. 34. ISSN: 1575-3379.
  19. Santillana Acosta, María «Manuel Carballal trafica con mujeres en su nueva investigación basura». El Catoblepas, 25, 2004.
  20. «La Asociación de Locales de Alterne pide regularizar a dos víctimas de la 'trata de blancas'». El País, 09-09-2001 [Consulta: 20 octubre 2017].
  21. Muñoz, Ignasi «Los clubs de alterne piden entrar en la patronal CEOE». El Periódico de Aragón, 29-11-2002 [Consulta: 21 octubre 2017].
  22. «Los clubes de alterne ofrecen hoteles gratuitos a prostitutas de la calle». ABC, 13-12-2003 [Consulta: 21 octubre 2017].
  23. «Los dueños de clubes de alterne dicen que contratar prostitutas 'institucionaliza el proxenetismo'». El Mundo, 12-01-2004 [Consulta: 20 octubre 2017].
  24. «La Asociación de Clubes de Alterne dice que "hay mucha gente que permitió todo esto"». 20 Minutos, 10-05-2008 [Consulta: 21 octubre 2017].
  25. Navarro, Mayka; Albalat, J.G. «La patronal de los clubs de alterne acusará a los policías sobornados». El Periódico, 19-03-2009 [Consulta: 21 octubre 2017].
  26. «Locales de Alterne recuerdan que "ser cliente de una prostituta no está penado"». EcsoDiario.e, 29-08-2008 [Consulta: 21 octubre 2017].
  27. «Empresarios de clubs de alterne creen que el plan contra la trata con fines sexuales "clandestiniza" más la prostitución». Europa Press, 23-06-2009 [Consulta: 21 octubre 2017].
  28. «José L. Roberto dimite como secretario de la Asociación de Locales de Alterne». Levante-EMV, 03-02-2011 [Consulta: 21 octubre 2017].
  29. «Los clubs de alterne ven ´cínico´ quitar la publicidad en los buses». Levante-EMV, 27-10-2011 [Consulta: 21 octubre 2017].
  30. «La Asociación de Clubes de Alterne reconoce la prostitución de menores». Cadena SER, 18-02-2015 [Consulta: 20 octubre 2017].
  31. «Empresarios y entidades sociales discrepan sobre la "presión" a los clientes de la prostitución». Heraldo, 11-02-2015 [Consulta: 21 octubre 2017].

BibliografiaModifica