Obre el menú principal
Infotaula de conflicte militarAssalt de Terrassa
Tercera guerra carlina
Assalt de Terrassa (Catalunya)
Assalt de Terrassa
Assalt de Terrassa
Coord.: 41° 33′ 40″ N, 2° 0′ 29″ E / 41.56111°N,2.00806°E / 41.56111; 2.00806
Tipus batalla
Data 22 de juliol de 1872
Coordenades 41° 33′ 40″ N, 2° 00′ 29″ E / 41.5611°N,2.00806°E / 41.5611; 2.00806
Lloc Terrassa
Resultat Victòria liberal
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Joan Castells
Forces
500 Desconegudes
Baixes
7 2
Modifica les dades a Wikidata

L'Assalt de Terrassa fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 22 de juliol de 1872 a Terrassa, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Contingut

AntecedentsModifica

Joan Castells, que havia estat detingut després del destronament d'Isabel II d'Espanya i empresonat al castell de Montjuïc, fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes,[1] els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de Carles VII, i Joan Castells fou nomenat capità general dels carlins a la província de Barcelona. Després del desastre d'Oroquieta, els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França i després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.

Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,[2] amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com Martí Miret, Joan Castells o Francesc Savalls, recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.[3]

L'assaltModifica

El 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[4] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[5]

ConseqüènciesModifica

Després de la campanya de recaptació de l'estiu el 1872, que inclogué el fracàs de l'assalt de Terrassa,[5] el pretendent carlí Carles VIII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre, per trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener de 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la Província de Barcelona,[6] i que havia estat ferit a Santa Pau el 10 de gener.[7]

El 27 de gener tot l'exèrcit carlí de la província de Barcelona es reuní a Moià des del Penedès,[8] a les ordres de Jeroni Galceran, juntament amb altres cabdills com Vila de Prat, Masachs, Camps o el mateix Miret. En total sumaven 1.000 homes i 50 cavalls.

ReferènciesModifica

  1. Clemente, José Carlos. Seis estudios sobre el Carlismo. Huerga y Fierro Editores, 1999, p. 54. ISBN 8483741520. 
  2. Sanllehí (2001):p.145
  3. Sanllehí (2001):p.146
  4. Canyameres i Casamada, Ferran. . Ferran Canyameres i Casamada, 1961, p. 222. 
  5. 5,0 5,1 Sanllehí i Bitrià, Enric «Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872?». Terme, n.17, 2002, p.79 [Consulta: 1r gener 2013].
  6. Abellan (2006):p.583
  7. Roma, Juan Maria. Recuerdo del Aplech de Vinyolas. Album de Homenaje a Don Jerónimo Galcerán. Biblioteca tradicionalista, 1912. 
  8. Cuerpo de estado mayor (1887):p.34-35

BibliografiaModifica