Assassinat a la rectoria

Assassinat a la rectoria (títol original en anglès The Murder at the Vicarage) és una novel·la negra de l'autora de llibres de misteri Agatha Christie.

Infotaula de llibreAssassinat a la rectoria
(en) The Murder at the Vicarage Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAgatha Christie Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióRegne Unit Modifica el valor a Wikidata, 1930 Modifica el valor a Wikidata
EditorialCollins Crime Club Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereficció detectivesca i gènere policíac Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Obra derivadaThe Murder at the Vicarage (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Giant's Bread (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Primer va ser publicat al Regne Unit per Collins Crime Club a l'octubre de 1930 i el mateix any però una mica més tard als Estats Units per Dodd, Mead and Company.[1] És la primera novel·la en la que apareix el personatge de Miss Marple[2] tot i que sí que havia aparegut en una sèrie de contes curts publicats amb anterioritat a The Royal Magazine i The Story-Teller Magazine el 1927. Aquestes històries curtes es van recopilar al llibre Els tretze problemes el 1932. El 1999 va ser traduït al català per Jordi García Clavel.[3]

ArgumentModifica

A Saint Mary Mead no hi ha ningú més menyspreat que el coronel Protheroe. Fins i tot el rector local ha dit en alguna ocasió que si se'l matés s'estaria fent un servei a la gent del poble. Així que quan Protheroe és trobat mort en l'estudi del mateix vicari, i dues persones diferents confessen haver comès el crim, és el moment en què la vella soltera Jane Marple exerceixi les seves habilitats de detectiu. El vicari i la seva dona, Leonard i Clemente Griselda respectivament, que va fer la seva primera aparició en aquesta novel·la, continuaran apareixent en altres novel·les de Miss Marple: en particular, en Un cadàver a la biblioteca (1942) i El tren de les 4.50 de Paddington (1957)

Comentaris i ressò mediàticModifica

The Times Literary Supplement del 6 de novembre de 1930 plantejava diverses qüestions i dubtes sobre qui podia haver matat Protheroe i perquè, i va concloure: «Com una història de detectius, l'únic defecte és que és difícil de creure que es pogués portar a terme l'assassinat tan ràpida i sileciosament. La situació dels tres espais; l'habitació, el jardí i el poble, mostren que l'acció hauria d'haver estat vista i sentida per Miss Marple, ‘qui sempre sabia el que passava i es posava en la pitjor situació’. A més els altres veïns estaven a les tres cases contínues. Finalment, Miss marple descobreix l'assassí al final, però hom pensa que ho hauria d'haver descobert molt abans»[4]

La crítica de la novel·la del New York Times Review el 30 de novembre de 1930, començava: «La talentosa Miss Christie està lluny d'haver fet el seu millor treball en la seva darrera història. Aporta poc en la seva eminència en el camp del misteri» i de concloure: «La germanor local de solteres s'hi involucra amb molta xafarderia».

BibliografiaModifica

  • Christie, Agatha; García Clavel, Jordi (traductor). Assassinat a la rectoria (en català traduït de l'anglès). 2a edició 2002. Barcelona: Columna, 1999, p. 268 (Col·lecció Agatha Christie (1890-1976)). ISBN 978-8483007419. 

ReferènciesModifica

  1. Cooper, John; Pyke, B.A. Detective Fiction - the collector's guide. Second Edition. Scholar Press, 1994, p. 82 & 86. ISBN 0-85967-991-8. 
  2. Martínez Ascaso, Rosa Maria «Investigant: Agatha Christie». Avui Cultura, 8 març del 2012, pàg. 6.
  3. Christie, García Clavell, 1999.
  4. The Times Literary Supplement, 6 novembre del 193, pàg. 921.