Fatima-Zohra Imalayen, més coneguda pel nom de ploma Assia Djebar (àrab: آسيا جبار, Āsiyā Jabār) (Cherchell, 30 de juny de 1936-París, 6 de febrer de 2015) fou una escriptora en llengua francesa, cineasta i professora universitària algeriana.[2]

Infotaula de personaAssia Djebar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Fatima-Zohra Imalhayène Modifica el valor a Wikidata
30 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
Sersell (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 2015 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
19è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
18a Seient 5 de l'Académie française
16 juny 2005 – 6 febrer 2015
← Georges VedelAndreï Makine → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlgèria Algèria
FormacióÉcole Normale Supérieure
Activitat
OcupacióEscriptora, cineasta i professora universitària
OcupadorUniversitat de Nova York
Universitat d'Alger Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaAssia Djebar Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresLa Soif (1957)
Obres destacables
La Soif, Les Impatients, Les Enfants du Nouveau Monde, Les Alouettes Naïves
Família
CònjugeMalek Alloula (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0229131 Allocine: 407273 Allmovie: p198528 TMDB.org: 1223385 Goodreads author: 42357 Modifica el valor a Wikidata

Va començar a publicar molt aviat, durant la Guerra d'Independència d'Algèria. Es va casar primerament amb Walid Gam (amb qui va escriure Rouge l'aube) i després amb Malek Alloula, també escriptor. Des de 1997 ensenyà literatura francesa a la Universitat de Baton Rouge, als Estats Units.

El 1999, va ser escollida membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. El 16 de juny de 2005 va ser elegida per ocupar el seient núm. 5 a l'Acadèmia francesa, com a successora de Georges Vedel. L'any 1996, va guanyar el Premi Internacional Neustadt de literatura i, l'any 2000, el Gran Premi de la Pau de la Fira de Frankfurt.

Morí el 6 de febrer de 2015 en un hospital de París després de patir una llarga malaltia, segons va informar la seva família.[1]

Obres principals

modifica

Narrativa

modifica
  • La Soif, 1957
  • Les impatients, 1958
  • Les Enfants du Nouveau Monde, 1962
  • Les Alouettes naïves, 1967
  • L'Amour, la fantasia, 1985
  • Ombre sultane 1987
  • Loin de Médine, 1991
  • Vaste est la prison, 1995
  • Le blanc de l'Algérie, 1996
  • Femmes d'Alger dans leur appartement, 2002
  • La femme sans sépulture, 2002
  • La disparition de la langue française, 2003
  • Nulle part dans la maison de mon père, 2008
  • Poème pour une Algérie heureuse, 1969
  • Rouge l'aube
  • La Nouba des femmes du Mont Chenoua, 1977
  • La Zerda ou les chants de l'oubli, 1979

Obres traduïdes al català

modifica
  • Les nits d'Estrasburg, 2002, traducció d'Anna Casassas, Barcelona: Edicions 62.
  • Ombra sultana, 2002, traducció d'Anna Casassas, Barcelona: Edicions 62.
  • Dones d'Alger en les seves estances, traducció d'Àngels Santa (col·laboració Maria Casañé) i epíleg de Maria Casañé, Lleida: Pagès Editors.

Premis i reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor l'escriptora algeriana Assia Djebar». Ara.cat, 07-02-2015. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assia Djebar