Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió
Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA) és una associació d'empresaris de locals de prostitució[1] amb seu a València i amb relació amb l'extrema dreta (concretament España 2000[2]). Es la principal organització relacionada amb la prostitució[3] i un grup de pressió important en el seu àmbit.[4]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària  |
| Camp de treball | prostitució |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 2000 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Secretari general | José Luis Roberto Navarro |
El model de negoci oficial dels clubs membres consisteix en permetre que les prostitutes treballen independentment del local pagant solament el lloguer d'habitacions i les copes.[5] Segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia,[6] "els Mossos d'Esquadra i els testimonis de moltes treballadores sexuals" no és així.[7]
Els requisits per a ser soci són:[8]
- Ser empresari d'un local de companyia.
- No estar involucrat en drogues il·legals.
- No permetre involucrar menors.
Idees modifica
Aquesta associació treballa per donar una imatge positiva del negoci del proxenetisme, segons informa una investigació.[9]
Defèn la legalització de la prostitució al·legant que aportaria seguretat econòmica a les prostitutes[10] mitjançant un marc legal que regularitze el sector[11] i també "defenen l'exclusió de menors i drogues en els seus negocis [i] basen la seua activitat en la lliure voluntat de la prostituta, del client i de l'empresari dels clubs d'alterne".[12] Critiquen també la prostitució feta al carrer utilitzant arguments basats en la higiene.[13][14] Els punts en comú amb el que defenen les treballadores sexuals no són la totalitat, sinó uns pocs.[2]
Ha sigut criticat que la seua crítica de la prostitució al carrer afavoreix al seu tipus de negoci: la prostitució als seus locals és l'únic tipus de prostitució que els aporta ingressos.[14] La seua defensa aparent de les treballadores del sexe solament és motivada pels seus interessos empresarials, segons E. Villa Camarma.[15]
Quan les creences i voluntats de l'associació han sigut exposades als mitjans de comunicació s'ha contrastat quasi sempre amb dades d'altres fonts.[16]
Història modifica
La fundació de l'associació ocorregué el 2000,[11] en el context d'una època de certa tolerància de la normativa espanyola en la que es despenalitza la prostitució voluntària, entre altres.[17] El 2001 es constitueix formalment.[18] D'entre els fundadores està José Luis Roberto Navarro.[19]
El 2001 la ANELA denuncià el cas de tràfic de persones que patien una romanesa i una lituana.[20]
El 2002 demanaren entrar a la patronal CEOE.[21]
El 2003 l'associació oferí als ajuntaments de València i Madrid posar uns hotels a disposició de les prostitutes del carrer en un període de prova.[22]
El 2004 van criticar negativament la reforma a l'article 188.1 del Codi Penal.[23]
Pel 2006 hi formaven part uns quatre-cents clubs.[4]
El 2008 es va conèixer el cas de la xarxa d'explotació de Coslada, de la qual, Anela va al·legar que no en sabia res relacionat amb tals pràctiques.[24] L'operació judicial per a atrapar als implicats és l'Operació Il·lusionista. Dos empresaris socis (propietaris dels clubs Riviera i Saratoga) van acabar a la presó per estar-hi implicats.[25]
Eixe mateix any ANELA criticà una campanya per a persuadir l'abstenció de consumir serveis de prostitució organitzada per l'ajuntament de Sevilla.[26]
El 2009 van criticar negativament el "Plan Integral de Lucha contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual" i assenyalà l'ambigüitat legal per la contradicció entre dos Tribunals Superiors de Justícia: un de Galícia establí que la prostitució és una activitat econòmica a compte propi mentre que l'altre de Catalunya considera que és a compte aliè.[27]
El que havia sigut secretari, José Luis Roberto, va dimitir el 2011 perquè els lligams a l'extrema dreta pot donar una mala imatge als negocis associats.[28] Eixe mateix any criticaren la Generalitat Valenciana per fer retirar la seua publicitat dels autobusos, sentint-se discriminats.[29]
El 2015 es va trobar que tenien empleades menors d'edat. L'associació explicà que ells eren enganyats mitjançant la presentació de documentació falsificada.[30] El mateix any l'associació es queixà de la falta d'un marc regulador que solament està present de manera exemplar a Catalunya.[31]
Referències modifica
- ↑ Arella, 2006, p. 10, 17.
- ↑ 2,0 2,1 Arella, 2006, p. 53.
- ↑ Brufao Curiel, 2008, p. 6.
- ↑ 4,0 4,1 Arella, 2006, p. 18.
- ↑ Arella, 2006, p. 53-54.
- ↑ Arella, 2006, p. 132.
- ↑ Arella, 2006, p. 54.
- ↑ Emakunde. Mujeres que ejercen la prostitución en la Comunidad Autónoma del País Vasco. Emakunde, 2007, p. 16 [Consulta: 21 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ Red2Red Consultores, 2014, p. 93.
- ↑ Brufao Curiel, 2008, p. 28.
- ↑ 11,0 11,1 Allue, Alejandro «por regular el sector». El Periódico de Aragón, 17-07-2004 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ Brufao Curiel, 2008, p. 29.
- ↑ Arella, 2006, p. 98.
- ↑ 14,0 14,1 Villa Camarma, 2010, p. 166.
- ↑ Villa Camarma, 2010, p. 167.
- ↑ Red2Red Consultores, 2014, p. 96.
- ↑ Lorenzo Rodríguez-Armas, Magdalena «Constitución española, estado social y derechos de las mujeres que ejercen la prostitución». Feminismo/s, 12, 2008, pàg. 267. DOI: 10.14198/fem.2008.12.10.
- ↑ Benlloch Sanz, Pablo «¿Trabajadores del sexo?algunas consideraciones sobre la reciente jurisprudencia sobre la materia». Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, 14, 2004, pàg. 34. ISSN: 1575-3379.
- ↑ Santillana Acosta, María «Manuel Carballal trafica con mujeres en su nueva investigación basura». El Catoblepas, 25, 2004.
- ↑ «La Asociación de Locales de Alterne pide regularizar a dos víctimas de la 'trata de blancas'». El País, 09-09-2001 [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ Muñoz, Ignasi «Los clubs de alterne piden entrar en la patronal CEOE». El Periódico de Aragón, 29-11-2002 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Los clubes de alterne ofrecen hoteles gratuitos a prostitutas de la calle». ABC, 13-12-2003 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Los dueños de clubes de alterne dicen que contratar prostitutas 'institucionaliza el proxenetismo'». El Mundo, 12-01-2004 [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ «La Asociación de Clubes de Alterne dice que "hay mucha gente que permitió todo esto"». 20 Minutos, 10-05-2008 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑
- ↑ «Locales de Alterne recuerdan que "ser cliente de una prostituta no está penado"». EcsoDiario.e, 29-08-2008 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Empresarios de clubs de alterne creen que el plan contra la trata con fines sexuales "clandestiniza" más la prostitución». Europa Press, 23-06-2009 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «José L. Roberto dimite como secretario de la Asociación de Locales de Alterne». Levante-EMV, 03-02-2011 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Los clubs de alterne ven ´cínico´ quitar la publicidad en los buses». Levante-EMV, 27-10-2011 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «La Asociación de Clubes de Alterne reconoce la prostitución de menores». Cadena SER, 18-02-2015 [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ «Empresarios y entidades sociales discrepan sobre la "presión" a los clientes de la prostitución». Heraldo, 11-02-2015 [Consulta: 21 octubre 2017].
Bibliografia modifica
- Arella, Celeste. Una aproximación a la vulneración de los derechos humanos de las trabajadoras sexuales en la ciudad de Barcelona. Universitat de Barcelona, 2006.
- Brufao Curiel, Pedro. Prostitución y políticas públicas: entre la reglamentación, la legalización y la abolición. Fundación Alternativas, 2008. ISBN 978-84-96653-97-9.
- Villa Camarma, Elvira «Estudio antropológico en torno a la prostitución». Cuicuilco, 17, 49, 2010, pàg. 157-179. ISSN: 0185-1659.
- Red2Red Consultores. Estudio sobre el tratamiento publicitario e informativo de la prostitución y la trata de seres humanos con fines de explotación sexual en los medios de comunicación. Madrid: Ajuntament de Madrid, 2014 [Consulta: 21 octubre 2017]. Arxivat 21 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.