Asterió (del grec Άστέριος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'illa de Creta, predecessor del llegendari Minos.[1]

Infotaula personatgeAsterió
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEuropa Modifica el valor a Wikidata
PareTectamus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCrete (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei de Creta Modifica el valor a Wikidata

Fill de Tèctam i d'una filla de Creteu, Asterió va heretar el tron reial del seu pare durant l'època en què Europa va ser raptada per Zeus. Zeus va portar-la a Creta i Asterió s'hi acabà casant. D'aquesta manera va adoptar com a fills propis els descendents naturals de la unió entre Zeus i Europa: Minos, Radamant i Sarpèdon. Asterió va morir sense fills i va cedir el regne al seu fillastre Minos.[2]

Segons l'acadèmic hongarès Karl Kerényi,[3] la figura del brau mostra una correlació entre el mite del Minotaure (que rebé el nom precisament d'Asterió, segons Pseudo-Apol·lodor)[4] i el rapte d'Europa, i per això el brau seria un símbol recurrent a Creta: Zeus raptà Europa sota la forma d'un brau, Pasífae (l'esposa de Minos) va ser fecundada per un brau, i de la unió en sortí el monstre Minotaure (mig home i mig brau).

ReferènciesModifica

  1. Diodor de Sicília. Bibliotheca (en grec), p. IV.60.3. 
  2. Pseudo-Apol·lodor. Bibliotheca, p. III.1.2. 
  3. Kerényi, Karl. The Gods of the Greeks. Londres: Thames&Hudson, 1951. 
  4. Pseudo-Apol·lodor. Bibliotheca, p. III.1.4.