Asterió (déu)
Asterió (en grec antic: Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu d'Argos.
| Tipus | divinitats fluvials  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Acrea (filla d'Asterió), Euboea (en)  , Prosymna (en) i Asterionidae (en) |
Era un fill d'Ocèan i Tetis. Va tenir tres filles, Eubea, Prósimna i Acrea, que van ser les nodrisses d'Hera.[1]
Asterió va ser un dels tres déus fluvials (els altres dos eren Ínac i Cefís) que van concedir el territori d'Argos a Hera i no a Posidó. Posidó, irat, va assecar les aigües dels tres rius perquè no fluïssin a menys que plogués, i a l'estiu sempre estaven secs.[2]
El riu Asterió d'Argos s'esmenta a les Dionisíaques de Nonnos de Panòpolis, on fa referència a un ritus en què els homes joves dedicaven els seus cabells al riu.[3]
Asterió és també el nom d'una planta, que menciona Dioscòrides. Sobre aquesta herba, que es troba prop del temple d'Hera a l'Argòlida, Pausanias va dir: «A les seves ribes (de l'Asterió) creix una planta, que també s'anomena asterió. L'ofereixen a Hera, i amb les seves fulles trenen garlandes».[4]
Referències modifica
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 17, 1
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 292. ISBN 9788496061972.
- ↑ Nonnos de Panòpolis. Dionisíaques, LXVII, 493
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 17, 3