Astor bicolor
espècie d'ocell
L'astor bicolor[1] (Accipiter bicolor) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita boscos d'Amèrica Central del Sud, des de l'est de Mèxic, cap al sud, per Amèrica Central i del sud fins a l'Uruguai, el Paraguai, Argentina i Xile. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Accipiter bicolor  | |
|---|---|
_with_prey.jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 1,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 34 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695669 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Accipiter |
| Espècie | Accipiter bicolor Vieillot, 1817 |
| Distribució | |
 | |
Taxonomia modifica
S'han descrit 5 subespècies:[5]
- A. b. bicolor (Vieillot, 1817). Des del sud-est de Mèxic fins a les Guaianes, nord de Brasil i est de Perú.
- A. b. fidens Bangs et Noble, 1918. Del sud-oest de Mèxic.
- A. b. guttifer Hellmayr, 1917. Del sud de Bolívia, sud-oest de Brasil, Paraguai i nord de l'Argentina.
- A. b. pileatus (Temminck, 1823). Del centre i sud de Brasil i nord-est de l'Argentina.
- A. b. chilensis Philippi et Landbeck, 1864. Des del centre de Xile cap al sud fins a la Terra del Foc i a zones adjacents de l'Argentina.
La subespècie més meridional, és sovint considerada una espècie diferent, Accipiter chilensis, per alguns autors.[3]
Referències modifica
- ↑ «Astor bicolor». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ 3,0 3,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 280. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Bicolored Hawk. Accipiter bicolor» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
