Viquipèdia

Atisha

Atiśa Dīpankara Śrījñāna (Bikrampur, Bangladesh, 982 – Qüxü, Tibet, 1054), conegut com a Atisha, va ser un líder i mestre religiós budista.[1][2] Generalment està associat amb el seu treball realitzat al monestir de Vikramashila a Bihar.[3] Va ser una de les figures principals en la difusió del budisme Mahayana i Vajrayana del segle XI a Àsia i va inspirar el pensament budista arreu, des del Tibet fins a Sumatra. És reconegut com una de les figures més importants del budisme medieval. El principal deixeble d'Atiśa, Dromtön, va ser el fundador de l'escola Kadampa,[4] una de les escoles antigues de la del budisme tibetà. Aquesta va ser absorbida per l'escola Gelug al segle XIV, adoptant els seus ensenyaments i absorbint els seus monestirs.[5]

Infotaula de personaAtisha

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bn) অতীশ দীপঙ্কর Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement982 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bikrampur (Dinastia Pala) Modifica el valor a Wikidata
Mort1054 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Nyêtang (Tibet) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo, Tertön (en) Tradueix, traductor, escriptor, editor, compilador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSa Drepa Chenpo (en) Tradueix, Jampé Naljorpa (en) Tradueix, Ku Sa Li Chungwa (en) Tradueix, Drolma Tronyer Chen (en) Tradueix, Kamalaraksita (en) Tradueix, Dompa Zangpo (en) Tradueix, Naropa, dharmapala (en) Tradueix, Na Ga Ko Ti (en) Tradueix, Serlingpa Chökyi Drakpa (en) Tradueix i d+harma raksi ta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGya Lotsawa Tsöndrü Sengé (en) Tradueix, Tolungpa Rinchen Nyingpo (en) Tradueix, Padmakaravarma (en) Tradueix, Dromton Gyelwa Jungne (en) Tradueix, Rinchen Zangpo (en) Tradueix, Naljorpa Sherab Dorjé (en) Tradueix, Chak Dar Tönpa (en) Tradueix, Lho Drakpa Chak Tri Chok (en) Tradueix, Naljor Chenpo (en) Tradueix, Dowa Gomchen (en) Tradueix, Rongpa Gar Gewa (en) Tradueix, Gönpawa Wangchug Gyeltshen (en) Tradueix, Lha Lama Changchub Ö (en) Tradueix, Go Khukpa Lhetse (en) Tradueix, Naropa, Ngog Legpe Sherab (en) Tradueix, Nagtsho Lotsawa Tshülthrim Gyelwa (en) Tradueix, Yol Chö Wang (en) Tradueix, Khu Tön Tsöndrü Yungdrung (en) Tradueix i Dro Lungpa Lodrö Jungné (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Retrat d'Atisha procedent d'un monestir tibetà. Metropolitan Museum of Art de Nova York.

L'any 2004, Atiśa va ocupar el lloc 18è en l'enquesta de la BBC sobre els bengalís més importants de tots els temps.[6][7][8]

Primers anys de vida modifica

Bikrampur, el lloc més probable per al lloc de naixement d'Atiśa, va ser la capital de l'Imperi Pala. Igual que Siddharta Buda, Atiśa va néixer en la reialesa.[9] El seu pare era un rei anomenat Kalyanachandra i la seva mare era Shri Prabhavati. Raja Srichandra de la dinastia Chandra era el seu avi.[10] Atiśa es va anomenar Candragarbha durant la primera part de la seva vida. De fet, no va ser fins que va viatjar a Guge i es va trobar amb el rei Jangchup Ö (984–1078) que li van donar el nom d'Atiśa.

Estudis modifica

Segons fonts tibetanes, Atiśa va ser ordenat al llinatge Mahāsāṃghika a l'edat de 28 anys per l'abat Śīlarakṣita i va estudiar gairebé totes les escoles budistes i no budistes del seu temps, incloent-hi ensenyaments del vaishnavisme, el xivaisme, l'hinduisme tàntric i altres pràctiques. També va estudiar els seixanta-quatre tipus d'art, l'art de la música i de la lògica. Entre els molts llinatges budistes que va estudiar, practicar i transmetre, els tres llinatges principals van ser el Llinatge de l'acció profunda transmès per Asaṅga i Vasubandhu, el Llinatge de la visió profunda transmès per Nagarjuna i Candrakīrti i el Llinatge de l'experiència profunda transmès per Tilopa i Naropa.[11] Es diu que Atiśa tenia més de 150 professors, però un dels més importants era Dharmakīrtiśrī.[12] Un altre professor notable seu durant el seu temps a Vikramashila va ser Ratnākaraśānti.[13]

Ensenyaments a Sumatra i al Tibet modifica

 
Mural d'Atiśa al monestir de Ralung, Tibet.

Fonts tibetanes afirmen que Atiśa va passar 12 anys a la Sumatra de l'imperi Srivijaya i va tornar a l'Índia l'any 1025 dC, que també va ser el mateix any en què Rajendra Chola I de la dinastia Chola va envair Sumatra.[14] Atiśa va tornar a l'Índia. Un cop de tornada, el monjo cada cop més coneixedor va rebre molta atenció pels seus ensenyaments i habilitats en el debat i la filosofia. En tres ocasions diferents, va ser aclamat per haver derrotat els extremistes no budistes en el debat. Quan percebia alguna forma de budisme falsa o deteriorada, implementava reformes de manera ràpida i eficaç. Ben aviat va ser nomenat per al càrrec de majordom, o abat, al monestir de Vikramashila.[15]

El retorn d'Atiśa de Suvarnabhumi, on havia estat estudiant amb Dharmakīrtiśrī, i el seu ascens a la prominència a l'Índia van coincidir amb un floriment de la cultura budista i la pràctica del budisme a la regió, i en molts aspectes la influència d'Atiśa va contribuir a aquest desenvolupament. Segons les narracions tradicionals, el rei Langdarma havia suprimit els ensenyaments del budisme i perseguit els seus seguidors durant més de setanta anys. Segons els Blue Annals, un nou rei de Guge, al Tibet, amb el nom de Yeshe-Ö va enviar els seus seguidors acadèmics a aprendre i traduir alguns dels textos budistes en sànscrit.[16] Entre aquests acadèmics hi havia Naktso, que finalment va ser enviat a Vikramashila per estudiar sànscrit i demanar a Atiśa que vingués a ensenyar el dharma al Tibet. Viatjant amb Naktso i Gya Lōtsawa, Atiśa va viatjar pel Nepal cap a Tolung, la capital del regne de Purang. Va passar tres anys a Tolung i va recopilar els seus ensenyaments en la seva obra acadèmica més influent, Bodhipathapradīpa, o Làmpada per al camí cap a la Il·luminació. El text breu, en seixanta-set versos, exposa tot el camí budista en termes dels tres vehicles: Hinayana, Mahayana i Vajrayana, i es va convertir en el model de textos posteriors en el gènere de Lamrim (lam rim), o les Etapes del Camí,[17] i va ser específicament la base dels escrits Lamrim de Tsongkhapa. Aquí Atiśa va conèixer a Dromtön, o Dromtonpa, que es convertiria en el seu principal deixeble, considerat com un encarregat dels estàndards ètics de propagació posteriors i un posseïdor del llinatge tàntric d'Atiśa.[18]

Escrits modifica

A continuació es mostren els seus llibres més destacats:

  • Bodhipathapradīpa (Làmpada per al camí cap a la Il·luminació)
  • Bodhipathapradipapanjikanama, comentari de l'anterior.
  • Charyasamgrahapradipa, conté alguns versos kirtans composts per Atiśa.
  • Satyadvayavatara
  • Bodhisattvamanyavali
  • Madhyamakaratnapradipa
  • Mahayanapathasadhanasangraha
  • Shiksasamuccaya Abhisamya
  • Prajnaparamitapindarthapradipa
  • Ekavirasadhana
  • Vimalaratnalekha, una carta en sànscrit a Nayapala, rei de Magadha.

Referències modifica

  1. ↑ «Atisha». Termcat - centre de terminologia. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 març 2022].
  2. ↑ «Reincarnation». Dalailama. The Dalai Lama. Arxivat de l'original el 14 de maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
  3. ↑ Jan Westerhoff. The Golden Age of Indian Buddhist Philosophy. Oxford University Press, 2018, p. 276. ISBN 978-0-19-873266-2. 
  4. ↑ POV. «Tibetan Buddhism from A to Z - My Reincarnation - POV - PBS». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 març 2022].
  5. ↑ «Kadam - The Treasury of Lives: A Biographical Encyclopedia of Tibet, Inner Asia and the Himalayan Region» (en anglès). The Treasury of Lives. [Consulta: 11 desembre 2018].
  6. ↑ «Listeners name 'greatest Bengali'» (en anglès). , 14-04-2004.
  7. ↑ «International : Mujib, Tagore, Bose among 'greatest Bengalis of all time'». The Hindu, 17-04-2004. Arxivat de l'original el 25 desembre 2018. [Consulta: 24 febrer 2018].
  8. ↑ «The Daily Star Web Edition Vol. 4 Num 313». The Daily Star. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2019. [Consulta: 24 febrer 2018].
  9. ↑ Maha Bodhi Society, The Maha Bodhi, Volume 90, p. 238.
  10. ↑ «Janata Bank Journal of Money, Finance and Development». Janata Bank. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
  11. ↑ Great Kagyu Masters: The Golden Lineage Treasury by Khenpo Konchog Gyaltsen, Snow Lion Publications, pages 154-186
  12. ↑ Buswell, 2014, p. 247.
  13. ↑ «Ratnākaraśānti». Encyclopedia of Buddhism Online.
  14. ↑ Atisa and Tibet: Life and Works of Dipamkara Srijnana by Alaka Chattopadhyaya p.91
  15. ↑ Chattopadhyaya, Alaka. Atīśa and Tibet: Life and Works of Dīpaṃkara Śrījñāna in Relation to the History and Religion of Tibet (en anglès). Motilal Banarsidass Publ., 1981, p. 126. ISBN 978-81-208-0928-4. 
  16. ↑ bstan pa'i mgon po. Blue Annals. Lokesh Chandra, 1974. 
  17. ↑ «Atisa Dipamkara» (en anglès). The Treasury of Lives. [Consulta: 11 desembre 2018].
  18. ↑ «Dromton Gyelwa Jungne» (en anglès). The Treasury of Lives. [Consulta: 11 desembre 2018].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atisha
  • Buswell, Robert Jr. Princeton Dictionary of Buddhism. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2014. ISBN 9780691157863. 
  • Khenpo Konchog Gyaltsen, Great Kagyu Masters: The Golden Lineage Treasury, Snow Lion Publications
  • Geshe Sonam Rinchen, Atiśa's Lamp for the Path to Enlightenment, Snow Lion Publications
  • Khyentse, Dilgo. 'Enlightened Courage. Ithaca, New York: Snow Lion Publications, 1993. ISBN 1-55939-023-9. 
  • Tulku, Ringu; Helm, Ann. The Ri-Me Philosophy of Jamgon Kongtrul the Great: A Study of the Buddhist Lineages of Tibet. Boston: Shambhala Publications, 2006. ISBN 1-59030-286-9. 
  • Apple, James B.. Atisa Dipamkara: Illuminator of the Awakened Mind. Boston: Shambhala Publications, 2019. ISBN 978-1611806472. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atisha&oldid=33101276»