Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - Marató homes

La marató masculina dels Jocs Olímpics d'Atenes de 1896 fou una cursa inventada per a aquesta ocasió. Michel Bréal va pensar a fer una cursa entre les ciutats de Marató i Atenes tot recordant la llegenda de Fidipides. La primera marató que es disputà fou la classificació grega pels Jocs de 1896, sent el vencedor Kharilaos Vasilakos. En aquells moments la distància a recórrer era de 40 quilòmetres i es va disputar el cinquè dia dels Jocs.

Infotaula de competició esportivaAtletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - Marató homes
Tipuscompetició esportiva als Jocs Olímpics Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Part deAtletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants17 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocMarató Modifica el valor a Wikidata
Data1896 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
GuanyadorSpiridon Louis Modifica el valor a Wikidata
Atletisme als
Jocs Olímpics d'estiu 1896
Athletics pictogram.svg
Proves de pista
100 m   homes
400 m homes
800 m homes
1500 m homes
110 m tanques homes
Curses de carretera
Marató homes
Proves de camp
Salt de llargada homes
Triple salt homes
Salt d'alçada homes
Salt amb perxa homes
Llançament de pes homes
Llançament de disc homes

1900 > 
Spirídon Luís entrant a l'estadi al final de la marató
Corredors de la marató de camí cap a Atenes

25 atletes estaven inscrits per participar en aquesta primera marató olímpica, tot i que finalment sols 17 la van començar. El primer a agafar el lideratge de la prova fou Albin Lermusiaux. Teddy Flack i Arthur Blake el seguiren, fins que al km 23 Blake es veia obligat a abandonar. Al km 32 era Lermusiaux el que abandonava, quedant Flack en primera posició. Amb tot el grec Spirídon Luís es posà al capdavant i fent ús d'un ritme més dur acabà per despenjar Flack, el qual esgotat després d'haver intentat mantenir el ritme abandonava a poc més de 3 km per al final.

El vencedor final de la primera marató olímpica fou Louis, en poc menys de tres hores. En segona posició arribà Vasilakos, seguit ben de prop per Spirídon Belokas i Gyula Kellner. Belokas fou desqualificat en descobrir-se que bona part del recorregut l'havia fet dalt un carruatge.

MedallistesModifica

Or Plata Bronze
  Spirídon Luís   Kharilaos Vasilakos   Gyula Kellner

ClassificacióModifica

Posició Atleta Temps
    Spirídon Luís 2h 58' 50"
    Kharilaos Vasilakos 3h 06' 03"
    Gyula Kellner 3h 06' 35"
4   Ioannis Vrettos desconegut
5   Eleitherios Papasimeon desconegut
6   Dimitrios Deligiannis desconegut
7   Evangelos Gerakeris desconegut
8   Stamatios Masouris desconegut
9   Sokratis Lagoudakis desconegut
  Teddy Flack DNF (37 km)
  Albin Lermusiaux DNF (32 km)
  Ioannis Lavrentis DNF (24 km)
  Georgios Grigoriou DNF (24 km)
  Arthur Blake DNF (23 km)
  Ilias Kafetzis DNF (9 km)
  Dimitrios Khristopoulos DNF
DISQ   Spirídon Belokas 3h 06' 30"

DNF: no finalitza; DISQ: disqualificat

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - Marató homes
  • Lampros, S.P.; Polites, N.G.; De Coubertin, Pierre; Philemon, P.J.; & Anninos, C.. The Olympic Games: BC 776 – AD 1896. Athens: Charles Beck, 1897.  (Consultable digitalment a AAFLA.org)
  • Mallon, Bill; & Widlund, Ture. The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland, 1998. ISBN 0-7864-0379-9.  (Extracte consultable a AAFLA.org)
  • Smith, Michael Llewellyn. Olympics in Athens 1896. The Invention of the Modern Olympic Games. London: Profile Books, 2004. ISBN 1-86197-342-X.