Obre el menú principal

100 metres llisos

(S'ha redirigit des de: 100 m)

Els 100 metres llisos constitueixen la competició reina de l'atletisme de velocitat. És la cursa més curta que es realitza a les competicions a l'aire lliure i forma part del programa olímpic des de la primera edició d'Atenes 1896. Tot i que es disputen proves més curtes a l'atletisme, com ara els 60 metres llisos, els campions del món i olímpic són considerats l'home i la dona més ràpids del planeta.

Infotaula d'esport100 metres llisos
Leichtathletik WM 2013 Moskau 100 m Vorlauf.jpg
Usain Bolt encapçala la final dels 100 metres llisos al Campionat del Món d'atletisme de 2013.
Esport atletisme
Tipus cursa de velocitat
Distància 100 m
Modifica les dades a Wikidata
Sortida d'una cursa dels 100 metres llisos.

Contingut

CaracterístiquesModifica

Els 100 metres llisos consisteixen en un esprint que els atletes professionals realitzen en un temps al voltant dels 10 segons, emprant unes 45 passes. La velocitat mitjana és d'entre 36 i 37 km/h. La velocitat màxima és de 42 – 44 km/h, on s'arriba a la darrera meitat de la cursa, principalment entre els 60 i els 80 metres.

La prova es desenvolupa a la recta final de les pistes d'atletisme. Per realitzar-los els atletes utilitzen un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme. Malgrat això, és reglamentari participar en la major part de competicions internacionals amb conjunts de roba més complets. Alguns atletes, principalment dones, ho han utilitzat tant per motius culturals com per a trobar un major dinamisme.

HistòriaModifica

La prova dels 100 metres llisos masculins va formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a la ciutat d'Atenes el 1896 (la prova femenina no debutaria en uns Jocs fins a l'edició de 1928 celebrada a Amsterdam). En aquella ocasió es va córrer sobre una pista de cendra i carbó. La posició de sortida era lliure i cada atleta adoptava la que més creia que l'afavoria, resultant vencedor el nord-americà Thomas Burkeel, únic atleta de la prova que va sortir amb les mans recolzades sobre la pista i fent uns forats a terra per tenir un millor suport de sortida.

El 1912, amb la fundació de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), es reconeix la primera marca mundial de la prova en la persona de Donald Lippincott que, amb un temps de 10,6 s, va recórrer la distància a la pista olímpica d'Estocolm.

El 1928 els nord-americans George Breshnahan i William Tuttle inventen els tacs de sortida, millorant així el punt de suport a la sortida i optimitzant l'impuls que, fins aleshores, s'obtenia practicant sobre la pista de cendra uns petits forats en els quals s'introduïen els peus, pràctica que havia introduït, el 1887, Charles Sherill. No obstant això, els tacs de sortida no van ser reconeguts per la IAAF fins a 1937.

El 1938 la IAAF va establir que per considerar vàlida qualsevol marca de la distància, el vent favorable durant la realització de la prova havia de ser inferior als 2,0 m/s.

El 20 de juny de 1968, a Sacramento, durant la celebració de les proves de selecció de l'equip nord-americà que hauria de competir en els Jocs Olímpics de Mèxic, els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene aconseguiren córrer per primera vegada la distància per sota dels 10 segons, fixant la marca mundial en 9,9 s.

L'1 de gener de 1977 la IAAF decideix abandonar el cronometratge manual que havia vingut coexistint amb l'electrònic des de 1932, establint que tot registre oficial havia de realitzar electrònicament per tenir validesa oficial.

Dades importantsModifica

 
Corredors a punt de prendre la sortida.

Al començament de la prova, alguns atletes utilitzen trucs psicològics, com tractar de ser els últims en posicionar-se en els tacs de sortida. Una intimidació més directament és considerada antiesportiva. El jutge àrbitre mantindrà als corredors en posició de sortida per un temps impredictible de al voltant de dos segons, passats els quals farà el tret de sortida.

Temps de reaccióModifica

El temps transcorregut entre el tret i la primera puntada contra els tacs de sortida és mesurat electrònicament a través de sensors instal·lats a la pistola i en els tacs.

Qualsevol temps inferior a 0,1 segons és considerat com una sortida nul·la (es denomina "caçar la sortida"). Aquesta mesura es va considerar després d'estudiar el temps que tarda el so del tret a propagar per l'aire, el que tarda a arribar a les orelles dels competidors i el temps de reacció humana davant el so, el temps transcorregut en sentir el tret i sortir del tac de partida.

Sortides nul·les o sortides en falsModifica

Durant molts anys, els corredors eren desqualificats si eren responsables de dues sortides en fals. En aquestes condicions, la regla propiciava que la sortida es repetís un nombre indeterminat de vegades, la qual cosa donava com a resultat que els atletes perdessin concentració. La regla actual diu que qualsevol atleta responsable d'una sortida en fals és desqualificat immediatament.

Les condicions climàtiques són crucials per a l'execució d'aquesta prova. Un vent de cua és molt beneficiós per als competidors, mentre que un vent de cap anirà en detriment d'aquests. Per aquesta raó, el màxim vent de cua permès perquè la marca es consideri legal és de 2,0 m / s. La resistència a l'aire també afecta de manera important a la prova. Per això, els velocistes realitzen millors temps quan van a altures elevades, on la resistència a l'aire és menor.

RècordsModifica

 
Usain Bolt celebrant haver batut el rècord del món als Jocs Olímpics de Pequín el 2008.
 
Carl Lewis el 2009.
  • actualitzat a 27 d'agost de 2012[1]
Marca Atleta País Data Lloc
Rècord del Món Homes 9"58 Usain Bolt   Jamaica 16 d'agost de 2009 Berlín
Dones 10"49 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 16 de juliol de 1988 Indianapolis
Rècord Olímpic Homes 9"63 Usain Bolt   Jamaica 5 d'agost de 2012 Londres
Dones 10"62 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 24 de setembre de 1988 Seül
Rècord d'Europa Homes 9"86 Francis Obikwelu   Portugal 22 d'agost de 2004 Atenes
Dones 10"73 Christine Arron   França 19 d'agost de 1998 Budapest
Rècord d'Amèrica Homes 9"58 Usain Bolt   Jamaica 16 d'agost de 2009 Berlín
Dones 10"49 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 16 de juliol de 1988 Indianapolis
Rècord d'Àfrica Homes 9"85 Olusoji Fasuba   Nigèria 12 de maig de 2006 Doha
Dones 10"79 Blessing Okagbare   Nigèria 27 de juliol de 2013 Londres
Rècord d'Àsia Homes 9"99 Samuel Francis   Qatar 26 de juliol de 2007 Amman
Dones 10"79 Li Xunmei   Xina 18 d'octubre de 1997 Xangai
Rècord d'Oceania Homes 9"93 Patrick Johnson   Austràlia 5 de maig de 2003 Mito
Dones 11"12 Melinda Gainsford   Austràlia 31 de juliol de 1994 Sestriere

Atletes amb millors marques mundialsModifica

Categoria masculinaModifica

  • actualitzat a 27 d'agost de 2012[2]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc
1 9.58 +0.9 Usain Bolt   Jamaica 16 d'agost de 2009 Berlín
2 9.69 +2.0 Tyson Gay   Estats Units 20 de setembre 2009 Shanghai
-0.1 Yohan Blake   Jamaica 23 d'agost de 2012 Lausanne
4 9.72 +0.2 Asafa Powell   Jamaica 2 de setembre 2008 Lausanne
5 9.78 +0.9 Nesta Carter   Jamaica 29 d'agost de 2010 Rieti
6 9.79 +0.1 Maurice Greene   Estats Units 16 de juny de 1999 Atenes
+1.5 Justin Gatlin   Estats Units 5 d'agost de 2012 Londres
8 9.80 +1.3 Steve Mullings   Jamaica 4 de juny de 2011 Eugene
9 9.84 +0.7 Donovan Bailey   Canadà 27 de juliol de 1996 Atlanta
+0.2 Bruny Surin   Canadà 22 d'agost de 1999 Sevilla

Categoria femeninaModifica

 
L'actual posseïdora del rècord del món femení, l'estatunidenca Florence Griffith-Joyner.
 
Christine Arron (esquerra) guanyant la cursa dels 100 metres al meeting de Weltklasse.
Actualitzat a 27 d'agost de 2012
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc
1 10.49 0.0 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 16 de juliol de 1988 Indianapolis
2 10.64 +1.2 Carmelita Jeter   Estats Units 20 de setembre de 2009 Shanghai
3 10.65 +1.1 Marion Jones   Estats Units 12 de setembre de 1998 Johannesburg
4 10.70 +0.6 Shelly-Ann Fraser-Pryce   Jamaica 29 de juny de 2012 Kingston
5 10.73 +2.0 Christine Arron   França 19 d'agost de 1998 Budapest
6 10.74 +1.3 Merlene Ottey   Jamaica 7 de setembre de 1996 Milà
7 10.75 +0.4 Kerron Stewart   Jamaica 10 de juliol de 2009 Roma
8 10.76 +1.7 Evelyn Ashford   Estats Units 22 d'agost de 1984 Zuric
+1.1 Veronica Campbell-Brown   Jamaica 31 de maig de 2011 Ostrava
10 10.77 +0.9 Irina Privalova   Rússia 6 de juliol de 1994 Lausana
+0.7 Ivet Lalova   Bulgària 19 de juny de 2004 Plòvdiv

Campions olímpicsModifica

HomesModifica

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
Atenes 1896   Thomas Burke (USA)   Fritz Hofmann (Alemanya)   Francis Lane (USA)
  Alojz Sokol (HUN)
París 1900   Frank Jarvis (USA)   Walter Tewksbury (USA)   Stan Rowley (AUS)
St. Louis 1904   Archie Hahn (USA)   Nate Cartmell (USA)   William Hogenson (USA)
Londres 1908   Reggie Walker (RSA)   James Rector (USA)   Robert Kerr (CAN)
Estocolm 1912   Ralph Craig (USA)   Alvah Meyer (USA)   Donald Lippincott (USA)
Anvers 1920   Charlie Paddock (USA)   Morris Kirksey (USA)   Harry Edward (GBR)
París 1924   Harold Abrahams (GBR)   Jackson Scholz (USA)   Arthur Porritt (NZL)
Amsterdam 1928   Percy Williams (CAN)   Jack London (GBR)   Georg Lammers (Alemanya)
Los Angeles 1932   Eddie Tolan (USA)   Ralph Metcalfe (USA)   Arthur Jonath (Alemanya)
Berlín 1936   Jesse Owens (USA)   Ralph Metcalfe (USA)   Tinus Osendarp (NED)
Londres 1948   Harrison Dillard (USA)   Barney Ewell (USA)   Lloyd LaBeach (PAN)
Helsinki 1952   Lindy Remigino (USA)   Herbert McKenley (JAM)   McDonald Bailey (GBR)
Melbourne 1956   Bobby Morrow (USA)   Thane Baker (USA)   Hector Hogan (AUS)
Roma 1960   Armin Hary (Alemanya)   David Sime (USA)   Peter Radford (GBR)
Tokyo 1964   Bob Hayes (USA)   Enrique Figuerola (CUB)   Harry Jerome (CAN)
Ciutat de Mèxic 1968   Jim Hines (USA)   Lennox Miller (JAM)   Charlie Greene (USA)
Munich 1972   Valeri Borzov (URS)   Robert Taylor (USA)   Lennox Miller (JAM)
Mont-real 1976   Hasely Crawford (TRI)   Don Quarrie (JAM)   Valeri Borzov (URS)
Moscou 1980   Allan Wells (GBR)   Silvio Leonard (CUB)   Petar Petrov (BUL)
Los Angeles 1984   Carl Lewis (USA)   Sam Graddy (USA)   Ben Johnson (CAN)
Seül 1988   Carl Lewis (USA)   Linford Christie (GBR)   Calvin Smith (USA)
Barcelona 1992   Linford Christie (GBR)   Frankie Fredericks (NAM)   Dennis Mitchell (USA)
Atlanta 1996   Donovan Bailey (CAN)   Frankie Fredericks (NAM)   Ato Boldon (TRI)
Sydney 2000   Maurice Greene (USA)   Ato Boldon (TRI)   Obadele Thompson (BAR)
Atenes 2004   Justin Gatlin (USA)   Francis Obikwelu (POR)   Maurice Greene (USA)
Pequín 2008   Usain Bolt (JAM)   Richard Thompson (TRI)   Walter Dix (USA)
Londres 2012   Usain Bolt (JAM)   Yohan Blake (JAM)   Justin Gatlin (USA)

DonesModifica

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
Amsterdam 1928   Betty Robinson (USA)   Fanny Rosenfeld (CAN)   Ethel Smith (CAN)
Los Angeles 1932   Stella Walasiewicz (POL)   Hilda Strike (CAN)   Wilhelmina von Bremen (USA)
Berlín 1936   Helen Stephens (USA)   Stella Walasiewicz (POL)   Kathe Krauss (Alemanya)
Londres 1948   Fanny Blankers-Koen (NED)   Dorothy Manley (GBR)   Shirley Strickland (AUS)
Helsinki 1952   Marjorie Jackson (AUS)   Daphne Hasenjager (RSA)   Shirley Strickland (AUS)
Melbourne 1956   Betty Cuthbert (AUS)   Christa Stubnick (EUA)   Marlene Mathews (AUS)
Roma 1960   Wilma Rudolph (USA)   Dorothy Hyman (GBR)   Giuseppina Leone (ITA)
Tokyo 1964   Wyomia Tyus (USA)   Edith McGuire-Duvall (USA)   Ewa Klobukowska (POL)
Ciutat de Mèxic 1968   Wyomia Tyus (USA)   Barbara Ferrell (USA)   Irena Szewińska (POL)
Munic 1972   Renate Stecher (GDR)   Raelene Boyle (AUS)   Silvia Chivas (CUB)
Mont-real 1976   Annegret Richter (FRG)   Renate Stecher (GDR)   Inge Helten (FRG)
Moscou 1980   Liudmila Kondrateva (URS)   Marlies Gohr (GDR)   Ingrid Auerswald (GDR)
Los Angeles 1984   Evelyn Ashford (USA)   Alice Brown (USA)   Merlene Ottey (JAM)
Seül 1988   Florence Griffith-Joyner (USA)   Evelyn Ashford (USA)   Heike Drechsler (GDR)
Barcelona 1992   Gail Devers (USA)   Juliet Cuthbert (JAM)   Irina Privalova (EUN)
Atlanta 1996   Gail Devers (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Gwen Torrence (USA)
Sydney 2000 vacant[3]   Katerina Thanou (GRE)   Tanya Lawrence (JAM)
Atenes 2004   Iulia Nesterenko (BLR)   Lauryn Williams (USA)   Veronica Campbell (JAM)
Pequín 2008   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Sherone Simpson (JAM)
  Kerron Stewart (JAM)
No entregada
Londres 2012   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Carmelita Jeter (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)

Campions mundialsModifica

HomesModifica

Campionats Or Plata Bronze
Helsinki 1983   Carl Lewis (USA)   Calvin Smith (USA)   Emmit King (USA)
Roma 1987   Carl Lewis (USA)   Raymond Stewart (JAM)   Linford Christie (GBR)
Tokyo 1991   Carl Lewis (USA)   Leroy Burrell (USA)   Dennis Mitchell (USA)
Stuttgart 1993   Linford Christie (GBR)   Andre Cason (USA)   Dennis Mitchell (USA)
Göteborg 1995   Donovan Bailey (CAN)   Bruny Surin (CAN)   Ato Boldon (TRI)
Atenes 1997   Maurice Greene (USA)   Donovan Bailey (CAN)   Tim Montgomery (USA)
Sevilla 1999   Maurice Greene (USA)   Bruny Surin (CAN)   Dwain Chambers (GBR)
Edmonton 2001   Maurice Greene (USA)   Bernard Williams (USA)   Ato Boldon (TRI)
París 2003   Kim Collins (SKN)   Darrel Brown (TRI)   Darren Campbell (GBR)
Helsinki 2005   Justin Gatlin (USA)   Michael Frater (JAM)   Kim Collins (SKN)
Osaka 2007   Tyson Gay (USA)   Derrick Atkins (BAH)   Asafa Powell (JAM)
Berlín 2009   Usain Bolt (JAM)   Tyson Gay (USA)   Asafa Powell (JAM)
Daegu 2011   Yohan Blake (JAM)   Walter Dix (USA)   Kim Collins (SKN)
Moscou 2013   Usain Bolt (JAM)   Justin Gatlin (USA)   Nesta Carter (JAM)

DonesModifica

Campionats Or Plata Bronze
Helsinki1983   Marlies Oelsner-Göhr (GDR)   Marita Koch (GDR)   Diane Williams (USA)
Roma 1987   Silke Gladisch-Möller (GDR)   Heike Daute-Drechsler (GDR)   Merlene Ottey (JAM)
Tokyo 1991   Katrin Krabbe (Alemanya)   Gwen Torrence (USA)   Merlene Ottey (JAM)
Stuttgart 1993   Gail Devers (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Gwen Torrence (USA)
Goteborg 1995   Gwen Torrence (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Irina Privalova (RUS)
Atenes 1997   Marion Jones (USA)   Janna Pintusevitx (UKR)   Savatheda Fynes (BAH)
Sevilla 1999   Marion Jones (USA)   Inger Miller (USA)   Ekaterini Thanou (GRE)
Edmonton 2001   Janna Pintusevitx (UKR)   Ekaterini Thanou (GRE)   Chandra Sturrup (BAH)
París 2003   Torri Edwards (USA)   Zhanna Block (UKR)   Chandra Sturrup (BAH)
Helsinki 2005   Lauryn Williams (USA)   Veronica Campbell (JAM)   Christine Arron (FRA)
Osaka 2007   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Lauryn Williams (USA)   Carmelita Jeter (USA)
Berlín 2009   Shelly-Ann Fraser (JAM)   Kerron Stewart (JAM)   Carmelita Jeter (USA)
Daegu 2011   Carmelita Jeter (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Kelly-Ann Baptiste (TRI)
Moscou 2013   Shelly-Ann Fraser (JAM)   Murielle Ahoure (CIV)   Carmelita Jeter (USA)

Evolució del rècord del món de 100 metres llisosModifica

 

ReferènciesModifica

  1. «100 metres» (en anglès). iaaf.org. Associació Internacional de Federacions d'Atletisme. [Consulta: 27 agost 2012].
  2. «Top List – 100m». IAAF. [Consulta: 31 maig 2011].
  3. El 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.