Viquipèdia

Andre De Grasse

velocista canadenc

Andre De Grasse (Ontario, Canadà, 10 de novembre de 1994) és un atleta canadenc.

Infotaula de personaAndre De Grasse

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Scarborough (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Sud de Califòrnia
Coffeyville Community College (en) Tradueix
Milliken Mills High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvelocista, atleta Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres llisos
200 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 agost 2020atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - 4x100 metres relleus masculins (3r)
5 agost 2020athletics at the 2020 Summer Olympics – men's 200 metres (en) Tradueix (1r)
2 agost 2020atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - 100 metres masculí (3r)
2019Campionat del Món d'atletisme de 2019
19 agost 2016athletics at the 2016 Summer Olympics – men's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (3r)
16 agost 2016athletics at the 2016 Summer Olympics – men's 200 metres (en) Tradueix (2n) (medalla d'argent olímpica)
13 agost 2016athletics at the 2016 Summer Olympics – men's 100 metres (en) Tradueix (3r) (medalla de bronze olímpica)
2015Jocs Panamericans de 2015
2014athletics at the 2014 Commonwealth Games (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaNia Ali Modifica el valor a Wikidata
Lloc webandredegrasse.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100012636964982 Twitter (X): de6rasse Instagram: de6rasse World Athletics: 14535607 Olympics.com: andre-de-grasse Modifica el valor a Wikidata

Especialitzat en les proves de velocitat de 100m i 200m llisos,[1] ha participat en 2 Olimpíades, guanyant 1 medalla d'or, 1 medalla de plata i 4 medalles de bronze.[2] És el primer velocista canadenc en guanyar 3 medalles en una edició dels Jocs Olímpics, fita que va aconseguir en els Jocs Olímpics de Rio 2016 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.[3] A més, la medalla d'or aconseguida en la prova dels 200m llisos a Tòquio 2020, el va convertir en el primer canadenc en guanyar una medalla d'or olímpica en la prova en 93 anys, després que Robert Kerr ho aconseguís en l'edició de Londres 1908.[4] A més, ha guanyat 5 medalles (1 d'or) en els Campionats del Món i 2 medalles d'or en els Jocs Panamericans.

Primers anys de vida modifica

De Grasse va néixer a Scarborough, un antic districte de la ciutat de Toronto. El seu pare va emigrar al Canadà des de Barbados quan era adolescent i la seva mare ho va fer des de Trinitat i Tobago. Durant la seva infància va practicar el bàsquet i no va ser fins als 16 anys, que acompanyant un amic, va córrer la seva primera cursa com a velocista en un campionat regional. Allà el va veure el medallista canadenc de 4x100m relleus, Tony Sharpe, qui després d'una cursa on va quedar en 2a posició, el va animar a entrenar al seu equip. L'any 2012, va ingressar a la Universitat de Coffeyville, a Kansas, famosa pel seu potencial en atletisme.[5]

Inicis professionals modifica

El juny del 2015, participa en els campionats nord-americans d'atletisme i tot i ser un desconegut per la majoria, supera al favorit Trayvon Bromell i guanya la prova dels 200m. Un mes més tard, participa en la seva primera cita internacional, guanyant la medalla d'or en les proves de 100m i 200m dels Jocs Panamericans de Toronto 2015. El mes d'agost participa en el Campionat del Món de Pequín 2015, guanyant 2 medalles de bronze, una d'elles en la prova dels 100m llisos, només per darrere de Usain Bolt i Justin Gatlin, amb un temps de 9.92 segons, la seva millor marca personal fins al moment.[6][7] El desembre del 2015, De Grasse passava a ser atleta professional després de signar un contracte amb la marca Puma.[8]

El 2016 s'estrena en uns Jocs Olímpics, aconseguint ser el primer atleta canadenc en guanyar 3 medalles en una mateixa edició. Així aconsegueix la medalla de bronze en la prova dels 100m llisos, amb una nova marca personal de 9.91 segons.[9] També aconsegueix la medalla de plata en els 200m llisos amb una marca de 20.02 segons[10] i la medalla de bronze en la prova dels 4x100m relleus, aconseguint el rècord nacional del Canadà amb 37.64 segons.[11]

Consolidació i grans èxits modifica

El 18 de juny de 2017, De Grasse aconsegueix fer la segona millor marca de la història, aturant el cronòmetre en 9.69 segons en la prova dels 100m, tot i que no va ser vàlida per excés de vent.[12] Aquell mateix any, amb el seu objectiu d'aconseguir guanyar Usain Bolt abans de la seva retirada, es va lesionar als tendons sense poder disputar el Campionat del Món de Londres 2017.[13] Aquesta lesió el va mantenir apartat de les grans competicions fins que el juny del 2019 va aconseguir guanyar de nou una cursa en la prova dels 200m de la Diamond League.[14] En el Campionat del Món de Doha 2019, De Grasse torna a aconseguir la seva millor forma, guanyant la medalla de bronze als 100m amb marca personal de 9.90 segons[15] i la primera medalla de plata en la prova dels 200m.[16]

El 2020 la competició es va aturar arreu del món arrel de la pandèmia de la Covid-19. El 2021 aconseguia el seu major èxit professional als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, guanyant de nou tres medalles i aconseguint la medalla d'or en la prova del 200m llisos, amb un temps de 19.62 establint la seva millor marca personal i el rècord nacional del Canadà.[17] A més, també va aconseguir la medalla de bronze en els 100m, amb un temps de 9.89 segons, la que és la seva millor marca personal[18] i la medalla de plata en el 4x100m relleus.[19]

Actualitat 2022 - 2023 modifica

El 2022 De Grasse va arrossegar una lesió al peu i va donar positiu per Covid-19, un mes abans del Campionat del Món d'Eugene 2022, cosa que li va dificultar la seva participació.[20] Tot i que no va poder passar a la final dels 100m i no va competir en els 200m, va guanyar l'or amb Canadà en la prova dels 4x100m relleus, aconseguint a més el rècord nacional.[21] El 2023, tampoc fou un any procliu per l'atleta, ja que no es va aconseguir classificar per la prova de 100m del Campionat del Món de Budapest 2023[22] i va quedar 6è en la prova dels 200m.[23]

Vida personal modifica

Andre de Grasse està casat amb l'atleta estatunidenca Nia Ali, amb qui tenen dos fills en comú.[24][25] A més, el 2018 va crear una fundació per ajudar als joves atletes sense recursos.[26]

Marques personals modifica

Disciplina Marca Vent Seu Data
100m llisos 9.89 +0,1 m/s   Tòquio 1 agost 2021
200m llisos 19.62 NR -0,5 m/s   Tòquio 4 agost 2021
4x100m relleus 37.48 NR -   Oregon 23 juliol 2022

Trajectòria professional modifica

Jocs Olímpics
Any Seu Posició Prova
2016   Rio de Janeiro 3  100m llisos
2  200m llisos
3  4x100m relleus
2020   Tòquio 3  100m llisos
1  200m llisos
3  4x100m relleus
Campionat del Món
2015   Pequín 3  100m llisos
3  4x100m relleus
2019   Doha 3  100m llisos
2  200m llisos
9a posició 4x100m relleus
2022   Oregon 20a posició 100m llisos
1  4x100m relleus
2023   Budapest 6a posició 200m llisos

Referències modifica

  1. ↑ «Perfil oficial» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 8 setembre 2023].
  2. ↑ «Perfil oficial olímpic» (en anglès). Olympics.com. [Consulta: 8 setembre 2023].
  3. ↑ «Article: Andre De Grasse» (en anglès). Canadian Enciclopedy, 13-09-2021.
  4. ↑ «Andre De Grasse finally gets his Olympic gold: Canada's first 200m victory at Games in 93 years» (en anglès). National Post, 04-08-2021.
  5. ↑ «In the evolution of Andre De Grasse, joy - and success - in running fast is the constant» (en anglès). cbc.ca, 07-07-2021.
  6. ↑ «Born to run» (en anglès). Toronto Life, 31-07-2018.
  7. ↑ «Resultats oficials» (en anglès). World Athletics.
  8. ↑ «USC sprinter Andre de Grasse turns professional, signs with Puma» (en anglès). SI, 04-12-2015.
  9. ↑ «Resultats oficials - Final 100m masculí» (en anglès). World athletics.
  10. ↑ «Resultats oficials - 200m masculí» (en anglès). World Athletics.
  11. ↑ «Resultats oficials - 4x100m relleus masculí» (en anglès). World Athletics.
  12. ↑ «Andre De Grasse blown to wind-aided 100m win in 9.69 seconds» (en anglès). Eurosport, 18-06-2017.
  13. ↑ «Usain Bolt's main 100m rival Andre De Grasse out of world championships» (en anglès). The Guardian, 03-08-2017.
  14. ↑ «Late charge propels De Grasse to 200-metre win in season-best time» (en anglès). CBC, 16-06-2019.
  15. ↑ «Resultats oficials - 100m masculí» (en anglès). World Athletics.
  16. ↑ «Resultats oficials - 200m masculí» (en anglès). World Athletics.
  17. ↑ «Golden in the Olympic 200m, De Grasse "shocked the world"» (en anglès). Olympic.ca, 04-08-2021.
  18. ↑ «Resultats oficials - 100m masculí» (en anglès). World Athletics.
  19. ↑ «Resultats oficials - 4x100m relleus» (en anglès). World Athletics.
  20. ↑ «Still not fully healthy, Andre De Grasse considers shutting down season» (en anglès). CBC, 28-07-2022.
  21. ↑ «De Grasse leads Canada to men's 4x100m relay gold at world championship» (en anglès). SportsNet, 23-07-2022.
  22. ↑ «Andre De Grasse failed to qualify at Canadian Track and Field Championship» (en anglès). World-Track.com, 29-07-2023.
  23. ↑ «Resultats oficials - 200m masculí» (en anglès). World Athletics.
  24. ↑ «Andre De Grasse reveals how wife Nia Ali inspired him to Olympic glory at Tokyo 2020» (en anglès). The Independent, 04-08-2021.
  25. ↑ «Andre De Grasse will miss World Relays with 2nd baby due next month» (en anglès). CBC Sports, 07-04-2021.
  26. ↑ «Andre De Grasse launches foundation to help young athletes» (en anglès). CBC, 31-05-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andre_De_Grasse&oldid=33342059»