Obre el menú principal

Gail Devers (Seattle, Estats Units 1966) és una atleta nord-americana, ja retirada, especialista en proves de velocitat i tanques, guanyadora de tres medalles olímpiques d'or.

Infotaula de personaGail Devers
Devers2.jpg
Biografia
Naixement 19 novembre 1966 (52 anys)
Seattle
Grup ètnic Afroamericà
Formació Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Alçada 160 centimetres (1,6 m)
Pes 52 kg
Activitat
Ocupació Velocista i atleta
Nacionalitat esportiva Estats Units d'Amèrica
Esport atletisme
Disciplina esportiva cursa de velocitat
Participà en
2004Jocs Olímpics d'estiu de 2004
2000Jocs Olímpics d'estiu de 2000
1996Jocs Olímpics d'estiu de 1996
1992Jocs Olímpics d'estiu de 1992
1988Jocs Olímpics d'estiu de 1988
Premis

IAAF: 60432
Modifica les dades a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Barcelona 1992 100 m. llisos
Or Atlanta 1996 100 m. llisos
Or Atlanta 1996 relleus 4x100 m.
Campionat del Món
Plata Tòquio 1991 100 m. tanques
Or Stuttgart 1993 100 m.
Or Stuttgart 1993 100 m. tanques
Plata Stuttgart 1993 relleus 4x100 tanques
Or Göteborg 1995 100 m. tanques
Or Atenes 1997 relleus 4x100 m.
Or Sevilla 1999 100 m. tanques
Plata Edmonton 2001 100 m. tanques
Campionat del Món indoor
Or Toronto 1993 60 m. llisos
Or París 1997 60 m. llisos
Or Birmingham 2003 60 m. tanques
Or Budapest 2004 60 m. llisos
Plata Budapes 2004 60 m. tanques
Jocs Panamericans
Or Indianapolis 1987 100 m. llisos
Or Indianapolis 1987 relñleus 4x100 m.

BiografiaModifica

Va néixer el 19 de novembre de 1966 a la ciutat de Seattle, ciutat principal de l'estat de Washington.

Carrera esportivaModifica

InicisModifica

La seva primera competició internacional important foren els Jocs Panamericans raelitzats a Indianapolis (Estats Units) l'any 1987, on aconseguí guanyar la medalla d'or en els 100 metres llisos i en els relleus 4x100 metres. Participà, als 21 anys, en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud), on fou eliminada en semifinals dels 100 metres llisos. Aquell any, però, finalitzà sisena en el rànquing mundial d'aquesta prova amb un temps de 12.61 segons.

Allunyada de la competició fins al 1991 a causa de la malaltia de Graves-Basedow, que la feu sotmetre's a teràpia radiològica i que gairebé li costa l'amputació dels dos peus, en el Campionat del Món d'atletisme d'aquell any aconseguí la medalla de plata en la prova dels 100 metres tanques.

ConsagracióModifica

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya) va aconseguir guanyar la medalla d'or, contra tot pronòstic, en els 100 metres llisos per davant de la jamaicana Juliet Cuthbert i la membre de l'equip unificat Irina Privalova. Intentà guanyar la cursa dels 100 metres tanques, intentant emular la victòria de Fanny Blankers-Koen realitzada en els Jocs Olímpics de 1948 realitzats a Londres (Regne Unit), però una ensopegada en l'última tanca la feu finalitzar en cinquena posició, aconseguint així un diploma olímpic. La lesió originada per aquesta ensopegada li impedí participar en les proves de relleus 4x100 metres, on l'equip nord-americà aconseguí guanyar la medalla d'or.

El 1993 aconseguí guanyar la medalla d'or en els 60 metres llisos en el Campionat del Món d'atletisme en pista coberta, i posteriorment en el Campionats del Món a l'aire lliure aconseguí guanyar la medalla d'or en els 100 m. llisos així com en els 100 m. tanques.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) aconseguí guanyar revalidar el seu títol olímpic en la prova dels 100 metres llisos, esdevenint la segona corredora en repetir victòria en la prova reina de l'atletisme de velocitat després de Wyomia Tyus. En aquests Jocs intentà novament aconseguí el doblet en la prova dels 100 metres tanques, però únicament fou quarta, si bé sí que guanyà la medalla d'or en la prova de relleus 4x100 metres.

Posteriorment aconseguí revalidar el seu títol mundial dels 60 m. llisos en pista coberta als Mundials de París 1997, si bé en els Mundials a l'aire lliure d'Atenes del mateix any decebé a nivell individual, ja que no es classificà per cap prova. En aquesta mateixa competició, però, aconseguí guanyar la medalla d'or en els relleus 4x100 metres, estblint el segon millor temps de la història amb 41.47 segons.

Medalla d'or en el Mundial de Sevilla (Espanya) de 1999 en la prova dels 100 metres tanques, particià en els Jocs Olímpics d'estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), si bé tot i participà únicament en la prova dels 100 m. tanques es retirà a les semifinals de la competició per problemes físics.

RetiradaModifica

En el Campionat del Món de 2001 realitzats a Edmonton (Canadà) guanyà la medalla de plata en la prova dels 100 metres tanques i l'any 2003 aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova dels 60 metres tanques en el Mundial indoor a Birmingham (Regne Unit). En el Mundial indoor de 2004 realitzats a Budapest (Hongria) aconseguí el seu tercer títol dels 60 metres llisos, aconseguint així mateix una medalla de plata en la prova dels 60 metres tanques.

Participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on fou eliminada a semifinals dels 100 metres llisos i en la ronda preliminar en els 100 metres tanques. Amb la seva participació en aquests Jocs es convertí en la primera atleta nord-americana, des de Willye White (1956-1972), que participava en cinc Jocs Olímpics.

Millores marquesModifica

Prova Temps Lloc
100 m. llisos 10.82 segons Barcelona (1992)
100 m. tanques 12.33 segons Sacramento (2000)
60 m. llisos indoor 6.95 segons Toronto (1993)
60 m. tanques indoor 7.74 segons Boston (2003)

Enllaços externsModifica