Carl Lewis
Frederick Carlton "Carl" Lewis (Birmingham, Alabama, EUA 1961) és un atleta nord-americà especialista en proves de velocitat i salt de llargada, considerat un dels millors atletes de tots els temps.
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Los Angeles 1984 | 100 m | |
| Or | Los Angeles 1984 | 200 m | |
| Or | Los Angeles 1984 | 4x100 m | |
| Or | Los Angeles 1984 | Salt de llargada | |
| Or | Seül 1988 | 100 m | |
| Or | Seül 1988 | Salt de llargada | |
| Or | Barcelona 1992 | 4x100 m | |
| Or | Barcelona 1992 | Salt de llargada | |
| Or | Atlanta 1996 | Salt de llargada | |
| Plata | Seül 1988 | 200 m | |
| Campionat del Món d'atletisme | |||
| Or | Hèlsinki 1983 | 100 m | |
| Or | Hèlsinki 1983 | 4x100 m | |
| Or | Hèlsinki 1983 | Salt de llargada | |
| Or | Roma 1987 | 100 m | |
| Or | Roma 1987 | 4x100 m | |
| Or | Roma 1987 | Salt de llargada | |
| Or | Tòquio 1991 | 100 m | |
| Or | Tòquio 1991 | 4x100 m | |
| Plata | Tòquio 1991 | Salt de llargada | |
| Bronze | Stuttgart 1993 | 200 m | |
Biografia modifica
Nasqué l'1 de juliol de 1961 a la ciutat de Birmingham, a l'estat nord-americà d'Alabama, fill d'un jugador de futbol americà i d'una corredora de tanques. Amb 13 anys va començar a competir en salt de llargada, observant els seus entrenadors les seves bones condicions per les proves de velocitat.
El 1980, amb només dinou anys, Carl va ser seleccionat per a l'equip olímpic nord-americà d'atletisme, però el boicot del seu país als Jocs Olímpics de Moscou 1980 va retardar el debut de Lewis.
És un atleta amb alimentació vegana.
Millor atleta de la història modifica
En els anys següents Lewis va fer la millors marques de la temporada en els 100 m i el salt de llargada. Als Campionats del Món d'Atletisme celebrats a Hèlsinki, Finlàndia, l'any 1983 Lewis va obtenir el seu primer gran èxit internacional, aconseguint la victòria en els 100 m, salt de llargada i en relleus 4 x 100 m.
Això el va convertir en el gran favorit per als Jocs Olímpics d'Estiu 1984, aconseguint els tres títols anteriors més el de 200 m, igualant el rècord de Jesse Owens de 1936 a les Olimpíades de Berlin.
El 1987, en els Campionats del Món d'Atletisme de Roma va guanyar l'or en salt de llargada i en els relleus 4 x 100 m i va ser segon en els 100 m llisos, superat pel canadenc Ben Johnson. No obstant això, anys després Ben Johnson va ser desposseït de tots els seus triomfs i rècords a causa d'haver-se demostrat l'ús de substàncies prohibides, per la qual cosa Carl Lewis va passar a ser el guanyador dels 100 m a Roma.
Als Jocs Olímpics de Seül 1988 va afegir tres noves medalles al seu medaller, convertint-se en el primer atleta a guanyar la competició de salt de llargada en dos Jocs Olímpics consecutius. Va obtenir una polèmica victòria en els 100 m llisos, després que l'atleta canadenc Ben Johnson fos desqualificat pels resultats de la prova antidopatge, que van revelar que havia consumit esteroides. En els 200 m, va ser vençut, per sorpresa, pel seu compatriota Joe DeLoach. A la carrera 4 x 100 m de relleus l'equip va ser desqualificat, sense que Lewis corregués, a causa d'una incorrecta passada del testimoni. Aquest 1988 va ser guardonat atleta de l'any per la IAAF, el primer del palmarès.
Durant la temporada de 1991 Carl Lewis i el seu company d'equip Leroy Burrell, van dominar les proves de velocitat. En les carreres anteriors al Campionat Mundial de Tòquio (Japó), Burrell va batre el rècord mundial de Lewis, deixant-lo en 9,90 s. No obstant això, en el Campionat Mundial Lewis va respondre al desafiament de Burrell, en potser la millor carrera dels 100 m de la història, com un veritable campió. En una carrera on sis dels vuit corredors van trencar la barrera dels 10 s, una situació que no havia ocorregut anteriorment Lewis es va convertir en el primer home a baixar dels 9,90 s, amb una marca de 9,86, assolint el seu tercer Campionat Mundial en els 100 m i establint un nou rècord mundial. A més va aconseguir altre or en els relleus 4 x 100 m i la medalla de plata en salt de llargada. El 1991 va repetir com a atleta de l'any per la IAAF.
En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va guanyar el seu tercer títol en salt de llargada, disciplina de la qual s'havia consolidat com a màxim dominador durant la dècada de 1980, i va tornar a ser or en relleus 4 x 100 m. No va poder competir en els 100 m al no classificar-se en la proves de selecció del seu país.
En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 no va assolir la classificació en les proves de velocitat, i no va poder formar part de l'equip de relleus nord-americà, en una polèmica decisió. No obstant això, va tornar a vèncer en salt de llargada per quarta vegada consecutiva, un fet que solament havien aconseguit el llançador de disc Al Oerter i Paul Elvstrm en unes olimpíades. Era el seu novè i últim or olímpic.
Lewis es va retirar després dels Jocs Olímpics d'Atlanta i, actualment, es dedica al cinema a Los Angeles, Califòrnia. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva impressionant trajectòria esportiva, els seus èxits així com la seva ferma lluita contra el dopatge. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]
Marques personals modifica
- 100 m: 9.86 s (1991)
- 200 m: 19.75 s (1983)
- salt de llargada: 8.87 m (1991)
- 4 x 100 metres relleus: 37.40 s (1992)
- 4 x 200 metres relleus: 1:18.68 (1994, rècord mundial vigent)
Notes modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Lewis |
- (anglès) Perfil de Carl Lewis per la IAAF
- (anglès) www.olympic.org - Carl Lewis
- (anglès) www.sports-reference.com - Carl Lewis Arxivat 2018-09-17 a Wayback Machine.
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 1996 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.