Au de Zimbàbue
L'Au de Zimbàbue és l'emblema nacional de Zimbàbue, i apareix en les banderes i escuts d'armes de Zimbàbue i Rhodèsia, i també en bitllets i monedes. Deu representar a l'àguila batallaire o pescadora africana.[1][2] El disseny de l'ocell prové d'una sèrie d'escultures d'esteatita trobades en les ruïnes de l'antiga ciutat de Gran Zimbàbue.
Història
modifica
Els ocells tallats originaris són de la ciutat en ruïnes de Gran Zimbàbue, que fou construïda pels avantpassats dels xona, a partir del segle xi, i fou habitada durant més de 300 anys.[3] Entre els seus elements notables hi ha escultures d'aus d'esteatita, d'uns 40 centímetres d'alçada i damunt de columnes de més de 90 cm d'altura, que originàriament s'instal·laven en murs i monòlits dins la ciutat.[3]
S'han donat diferents explicacions per al significat simbòlic dels ocells. Un suggeriment és que cada au s'erigia per a representar un nou rei, però això hauria requerit regnats increïblement llargs.[4] Més probablement, els ocells de Zimbàbue representen animals sagrats o totèmics dels xona -l'àguila batallaire (en xona: chapungu), que es considerava un missatger de Mwari (Déu) i els avantpassats, o l'àguila pescadora (hungwe) que sembla que era el tòtem original dels xona.[5]
Al 1889, un caçador europeu, Willi Posselt, viatjà a Gran Zimbàbue després d'escoltar un altre explorador europeu, Karl Mauch: hi trobà els ocells col·locats al bell mig d'un recinte al voltant d'un aparent altar. Després va adquirir un dels ocells a Andizibi (un cap tribal), a qui li pagà amb mantes i "alguns altres articles". Com l'ocell al pedestal era massa pesat per a ell, el va tallar i amagà el pedestal amb la intenció de tornar més tard a recuperar-lo.[6] Després va vendre l'ocell a Cecil Rhodes, que el va muntar a la biblioteca de sa casa de Ciutat del Cap. Rhodes també va fer que se'n fessen rèpliques de pedra, de tres vegades la grandària de l'original, per a decorar les portes de sa casa d'Anglaterra.[7]
Representacions culturals
modificaL'Au de Zimbàbue és un símbol de Zimbàbue i els seus estats predecessors des del 1924. L'escut d'armes de Rhodèsia del Sud la incorporava i, amb el temps, l'ocell esdevingué un símbol generalitzat de la "colònia". Els bitllets i les monedes de la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia també mostraven l'au, igual que la bandera de Rhodèsia. La bandera i els símbols estatals del Zimbàbue modern continuen tenint l'Au de Zimbàbue. A hores d'ara és la icona definitiva de Zimbàbue, amb un estudi del 2001 que va inventariar més de 100 organitzacions estatals, corporatives i esportives amb l'au en els seus emblemes i logotips.[8]
-
-
Bandera de Zimbàbue Rhodèsia (1979-1980) -
Bandera de Rhodèsia(1968-1979) -
Escut d'armes de Rhodèsia (1924-1981) -
-
Emblema utilitzat pel Cos de Senyals de Rhodèsia (1970-1980) -
Logotip del Parlament de Rhodèsia -
Medalla de Gran Comandant de la Legió del Mèrit (GCLM) de Rhodèsia (civil i militar) -
Anvers d'una moneda de 20 cèntims de Rhodèsia -
Revers d'una moneda d'un dòlar de Zimbàbue -
Revers d'un bitllet de 50 dòlars de Zimbàbue (segona sèrie), que il·lustra les ruïnes de Gran Zimbàbue i l'Au de Zimbàbue al cantó inferior dret -
Portada de la primera versió del passaport de Zimbàbue (1980) -
Bandera de les Forces de Defensa de Zimbàbue -
Bandera de l'Exèrcit Nacional de Zimbàbue -
Emblema del Servei Penitenciari de Zimbàbue -
Bandera de la Força Aèria de Zimbàbue -
Bandera d'Harare, capital de Zimbàbue
.svg)
Referències
modifica- ↑ Huffman, Thomas «The Soapstone Birds from Great Zimbabwe» (en anglés). African Arts. UCLA James S. Coleman African Studies Center [Los Angeles], 18, 3, maig 1985, pàg. 68-73. ISSN: 0001-9933 [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Matenga, Edward «The Soapstone Birds of Great Zimbabwe: Symbols of a Nation» (en anglés). The South African Archaeological Bulletin. South African Archaeological Society, 56, 173/174, desembre 2001, pàg. 105-106. ISSN: 0038-1969 [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Great Zimbabwe (11th–15th Century)» (en anglés). Museu Metropolità d'Art de Nova York, octubre 2001. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Murray, Paul. «Central Zimbabwe». A: Zimbabwe (en anglés). Chalfont St Peter: Bradt Travel Guides, 2016, p. 203. ISBN 978-1-78477-016-7.
- ↑ Fontein, Joost. The Silence of Great Zimbabwe: Contested Landscapes and the Power of Heritage (en anglés). UCL Press, 2006, p. 99. ISBN 978-1-59874-220-6.
- ↑ Brown-Lowe, Robin. The Lost City of Solomon & Sheba: An African Mystery (en inglés). History Press, 2003. ISBN 978-0-7524-9490-6.
- ↑ Kucklick, Henrika. «Contested monuments: the politics of archeology in Southern Africa». A: Colonial Situations: Essays on the Contextualization of Ethnographic Knowledge (en anglés). Madison: University of Wisconsin Press, 1991, p. 135-137. ISBN 978-0-2991-3123-4.
- ↑ Matenga, Edward. «The soapstone birds of Great Zimbabwe» (en anglés). Universitat d'Uppsala, 2011. [Consulta: 23 desembre 2020].