August Bohny
August Bohny (Basilea, 9 de juliol de 1919 - Basilea, 18 d'agost de 2016), fou un professor i logopeda suís. El 1990 va ser reconegut com a Just entre les Nacions per la seva feina a Chambon-sur-Lignon (França) entre els anys 1941 i 1944 acollint a nens perseguits durant la Segona Guerra Mundial.[1] La seva dona Friedel Bohny-Reiter, a qui va conèixer el 1942, va rebre la mateixa distinció per la seva feina al Camp de Ribesaltes durant aquell mateix any.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1919 Basilea (Suïssa) |
| Mort | 18 agost 2016 (97 anys) Basilea (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | professor |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Friedel Bohny-Reiter |
Premis
| |
Biografia modifica
Fill d'un empleat dels ferrocarrils, August va fer estudis superiors i tocava el piano i el clarinet. Entre el 1939 i el 1941 va estudiar en un seminari per professors i es va diplomar a l'escola d'oficials de l'exèrcit suís. Era membre de Servei Civil Internacional, una ONG dedicada a l'activisme per la pau.
Durant la segona guerra mundial modifica
Durant la guerra Bohny va treballar activament a l'organització de l'Ajuda Suïssa, fundada per Maurice Dubois, que operava al sud de França així com a Chambon-sur-Lignon (Alt Loira). Bohny i la seva dona van dirigir una institució a Chambon que va acollir i amagar a 800 infants entre 1941 i 1944 per salvar-los dels camps de concentració.[2] Alguns d'ells eren orfes, jueus o familiars de persones perseguides com els militants de la resistència. Bohny es va encarregar que la policia i la Gestapo es mantinguessin lluny de la institució i d'amagar la presència de nens jueus en aquell lloc. Per tal que no els trobessin, els nens residien a la institució entre tres i sis mesos fins que se'ls trobava un altre amagatall.[3]
Després de la guerra modifica
Professor i logopeda, Bohny va cofundar l'any 1945 una llar per infants al cantó suís d'Appenzell-Rhodes-Extérieurs que aplicava el sistema educatiu Pestalozzi. Bohny va ajudar els infants supervivents del camp de Buchenwald i treballà en altres institucions per nens, notablement pels neerlandesos ferits als Països Baixos durant l'hivern de 1944-1945.[4][5] Entre 1979 i 1995, va presidir l'Organització suïssa de cecs.
Va morir a Basilea el 18 d'agost de 2016 a l'edat de 97 anys.
Bibliografia modifica
- Gutman, Israel, Lazare, Luciane (2003) Bohny, Auguste. Dins Fayard/Yad Vashem, Dictionnaires des Justes de France (p.103). Jerusalem i París: Yad Vashem i Arthème Fayard. (ISBN 2-213-61435-0)
- Bonet, Gérard (2011) Bohny-Reiter (Friedel). Dins, Publications de l'olivier, Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L). Perpinyà: Publications de l'olivier. (ISBN 9782908866414)
Referències modifica
- ↑ Wagner, Meir; Meisels, Moshe. The Righteous of Switzerland: Heroes of the Holocaust (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 2000. ISBN 978-0-88125-698-7.
- ↑ Chambon, Lieu de Mémoire au; 23, route du Mazet43400 Le Chambon-sur-Lignon; +33 (0)4 71 56 56 65. «2016 – Page 3» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «A Town of Refuge | Museum of Jewish Heritage Blog» (en anglès americà), 25-02-2020. [Consulta: 2 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Oral history interview with August Bohny-Reiter - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Righteous Swiss honoured in Geneva» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].